Via escalada L'Indi Solitari a Narieda Nord 260 metres 6b-Ae

Escalada nova, acabada de sortir del forn esquipada per l'Indi. Escalada sense compromís, ja que està super parabolada i el nivell de compromís molt baix. No obsgtant no treu que es una escalada en un recorregut molt ben trobat, llargs molt bons i que únicament va haver un tram que no vam ser capaços d'alliberar.

Erem cordada de tres, amb els grans Pere Vila i Albert Babot, companys que no defrauden.

Aquí teniu la ressenya:

El llarg que no podem encadenar es el L4, crec que primer vas a buscar unes preses bones per la dreta i després bascular a esquerra per unes regletes petites i d'aquí per una fissura de cinquè grau fins a la reunió, La resta de la via la vam poder encadenar com uns campions.

Creiem que esdevindrà una clàssica de la paret. Felicitats a l'equipador.

Unes fotos de la via i de nosaltres:

Trilogia al sòcol de Narieda Oest: Pilichan, Barón Rojo i El Nostre Amic

Amb l’Anna vam anar al sòcol de Narieda Oest amb la intenció d’aprofitar bé la jornada i escalar tres vies curtes situades una al costat de l’altra: Pilichan, Barón Rojo i El Nostre Amic.

Són tres itineraris ideals per combinar durant el mateix dia. Tenen poca aproximació, estan ben assegurats amb parabolts i les reunions són rapelables, fet que permet baixar ràpidament i passar d’una via a l’altra sense perdre gaire temps.

La Tura també ens va acompanyar i es va quedar tranquil·lament al peu de la paret mentre nosaltres escalàvem. Tenir-la esperant a baix va donar un punt encara més especial a la jornada.

L’escalada és principalment sobre roca calcària, amb plaques, passos atlètics i alguns trams mantinguts. Tot i que són vies curtes, cal escalar i trobar bé els moviments. La Pilichan és probablement la més exigent, especialment al segon llarg; la Barón Rojo és més homogènia i agradable, i El Nostre Amic ofereix una escalada variada, amb un darrer llarg especialment bonic.

En acabar les tres vies, vam recollir el material i vam marxar amb la Tura cap a Coll de Nargó, on vam completar la jornada amb un bon menú.

Una trilogia ràpida i molt recomanable per gaudir d’una jornada completa d’escalada en companyia. Bona roca, vies ben assegurades, poca aproximació i ràpels senzills. Què més es pot demanar?

Fitxa general

• Zona: sòcol de Narieda Oest, Fígols i Alinyà

• Vies: Pilichan, Barón Rojo i El Nostre Amic

• Orientació: oest

• Roca: calcària

• Equipament: vies equipades amb parabolts i reunions rapelables

• Material: 12 cintes exprés, material de reunió i dues cordes de 60 metres

• Friends: opcionals per completar algun tram fàcil on les assegurances allunyen

• Aproximació: aproximadament 10 minuts

• Descens: en ràpel per les mateixes vies

• Temps: es poden combinar còmodament les tres vies durant una mateixa jornada

• Època recomanada: bona opció per als matins calorosos, ja que la paret té orientació oest i el sol hi arriba a la tarda

Via Pilichan

• Longitud: aproximadament 75 metres

• Dificultat: 6a

• Nombre de llargs habitual: 2

• Equipament: parabolts

• Descens: dos ràpels per la mateixa via

Llargs

• L1: IV/IV+, 35 m. Placa inicial tombada que va guanyant verticalitat. En un tram terrós hi ha una corda fixa.

• L2: 6a, 40 m. El llarg més exigent de la trilogia. Mur vertical, atlètic i mantingut, amb passos de presa petita i algun moviment que cal encertar bé.

Via Barón Rojo

• Longitud: aproximadament 87 metres

• Dificultat: V+

• Nombre de llargs habitual: 2

• Equipament: parabolts

• Descens: dos ràpels d’uns 45 metres per la mateixa via

Llargs

• L1: IV/V, 45 m. Placa agradable i bastant mantinguda. Les assegurances poden allunyar una mica als trams més fàcils.

• L2: V+, 42 m. Tirada vertical i variada, amb alguns passos atlètics i una dificultat força contínua.

Via El Nostre Amic

• Longitud: aproximadament 90 metres

• Dificultat: 6a

• Nombre de llargs: 3

• Equipament: parabolts

• Descens: dos ràpels per la Barón Rojo, amb la qual comparteix la reunió superior

Llargs

• L1: V, 30 m. Placa calcària mantinguda, amb les assegurances una mica separades però de bona escalada.

• L2: V+, 25 m. Llarg principalment de V+, amb un parell de passos atlètics abans d’arribar a la reunió.

• L3: 6a, 35 m. El millor llarg de la via. Comença amb un tram vertical de preses petites, continua per terreny una mica més fàcil i acaba en un bonic diedre de V+.

Aproximació

Després de passar Coll de Nargó, prenem el desviament cap a Fígols i Alinyà i creuem el Pont d’Espia. Aparquem a la zona habilitada pròxima a la carretera.

Creuem la carretera i seguim un corriol marcat amb fites que puja decididament, travessa una tartera i gira cap a la dreta fins al peu de la paret. El nom Barón Rojo està escrit a l’inici de la via i serveix de referència per localitzar les altres dues, situades molt a prop.

Descens

Les tres vies disposen de reunions rapelables. La Pilichan es baixa en dos ràpels per la mateixa via. La Barón Rojo també es baixa mitjançant dos ràpels d’uns 45 metres. El Nostre Amic comparteix la reunió superior amb la Barón Rojo i es rapela per aquesta.

Enantyum 320 m 6c

 Una vía de nova creació que es troba a Roca Narieda, al costat de la vía Ferrada, totalment equipada amb parabolts.

Grau Maxim en lliure 6c

El meu company de cordada va ser en Albert

Via Sauran a Narieda oest 200 m 6a

 

Via SAURAN a Narieda Oest 200 metres 6a

Primer de tot un bon esmorzar al Portal d’Organyà, en companyia del Marti i la Queralt, parlant de tot i de res, arreglant el món. Amb la panxa ben plena anem a fer una via de nova creació que es troba al costat de la via Ferrada de Roca Narieda.

La via es diu SAURAN, 200 metres d’escalada sobre un calcari de molt bona qualitat en 5 llargs en dificultat màxima de 6a, pràcticament totalment equipada amb parabolts.

L’aproximació la fem pel camí d’accés de la ferrada i prenent el camí de descens de la ferrada familiar. Pujant pel corriol trobarem un tros de corda penjat a un arbust que ens indicarà el peu de via, amb el nom gravat a la sortida. Fem dues cordades, Marti i Queralt, Anna i Jo.

No detallaré cada llarg, però nosaltres recordo hem col·locat friends al 3er i 4 i 5arts llargs, reforçant una mica la separació entre els parabolts. La via està prou sanejada, i no ens ha saltat res. L’últim llarg és un diedre molt bo, amb algun pas picantet.

Acabada la via, hem recollit tot el material i hem anat a la ferrada (que està uns 100 metres a la dreta), fent-la de pujada fins al final i baixant a peu per darrera fins retorn al cotxe. Nosaltres hem triat aquesta opció perquè ens ha semblat interessant allargar l’activitat un parell d’hores més i arribar ben servits -i cansats- al cotxe.

Penseu que la ferrada és molt llarga i pujar-la amb tot el material i les cordes portem un pes suplementari a tenir en compte, però rés, sé que tots vosaltres sou capaços d’això i molt més.

Per informació un cop acabada la via teniu dues altres opcions a la que nosaltres vam triar: 1) baixar la ferrada 2) rapelar la via.

La via d’escalada + la ferrada i baixar vam estar 5 horetes de cotxe a cotxe sense estressar-se.

Robin Judas a la Paret de Primavera 230m MD+ (6a obligat)

 

Fa un temps amb l’Anna vam intentar escalar aquesta via, però ens vam baixar després del segon llarg, ja que a l’Anna li feien molt mal els peus de gat que estrenava (cosa que no s’ha de fer mai).

Ahir vam decidir anar a escalar la via novament. Res podia sortir malament, bona temperatura, sense presa, sense mal als peus.... Aparquem a les 9 del matí, preparem el material, una corda simple, cintes exprés, un parell d’aliens i friends fins al numero 1 i apa a fer la feixuga aproximació que es una “jabalinada” que arribes al peu de via, ben rascat i suat.

No detallaré cada llarg, però la veritat es que tots son molt bons i on s’ha d’escalar. Crec que el més difícil i obligat es el segon llarg, un 6b+ de placa on cal tenir molta fe. La resta potser destacaria el 4 llarg, un 6b amb una fissura neta molt xulo. L’últim llarg de 6b+ a l’inici i 6c al final de 50 metres que es fa bé.

Arribats a dalt baixem pel camí normal de descens de la via ferrata.

La via està molt ben trobada, tot i que a primer cop d’ull sembla molt herbosa i arbusts, però que no us deixeu enganyar que val la pena anar-la a fer. El que no ens va agradar gens va ser la feixuga aproximació. 

Petit video de la Robin Judas

Via la banda del tako 185 m 6c (6a A1 obligatori)

 

Escalada a l’ombra, ideal pels dies calorosos de l’estiu a la cara oest de Roca Narieda.

Roca Narieda és la paret que  quan passem el poble d’Organya per la carretera nacional direcció Oliana la trobem a la nostra esquerra, impressionant, ombrívola i amb dos coves molt característiques, la del Pep i la de les Gralles.

Ja hi tornem a ser amb la meva companya inseparable, Anna Frases, a les 09 del matí estem aparcats a la carretera de Figols, just a sota la via. L’Anna com sempre està una mica nerviosa, ja que ha vist la ressenya i les cotacions li sobrepassen una mica. Jo la tranquil·litzo, ja que sé que en quan comencem a escalar desfrutarà tal i com ho fa sempre (així va ser).

L’aproximació curta, però dreta i en 20’ ja estem desplegant les cordes a peu de via. L’identifiquem de seguida, ja que el nom de la via està marcat a la base de la paret.

Via d'escalada que tenim a la llista de les 100 millors escalades de Catalunya del Pep Soldevila, un dels motius pels quals tenia ganes de fer-la.

1er llarg: 30 metres 5è: Únicament trobarem un parabolt i un clau. Comença per una placa fineta, fent una travessia a esquerra fins una fissura amb el clau i d’aquí recte amunt fins la reunió.

2on llarg: 20 metres 5è: una fissura en diedre molt xulo amb bona presa i on podem posar friends al gust.

3er llarg: 30 metres 6a+: fissura boníssima on trobem alguns claus i un parell de parabolts:

4art llarg: 20 metres 5è: unes repisetes a esquerra i fissura fins a la reunió.

5è llarg: 20 metres 6a+: llarg en fissura una mica a dretes amb claus i dos parabolts, on cal aplicar-se de valent.

6è llarg: 35 metres 6c: llarg molt bo, bastant assegurat amb claus i el pas clau sota un sostre en travessia a esquerra on no vaig poder encadenar i vaig fer un A0 com un campió.

7è llarg: 30 metres 6a+: llarg peculiar d’escalar, però que surt bé, amb parabolts i que hem de reforçar amb friends.

Descens: Vam rapelar per la via del Nifo en tres ràpels.

Observacions: 3 hores d’escalada i que ens permeten estar sempre a l’ombra (toca el sol a partir de els 13 hores). Via molt recomanable en un calcari sublim on podem reforçar les assegurances existents amb friends i on la cotació una mica ajustada. Vaig poder encadenar tota la via, menys un pas del 6c del penúltim llarg.

El ratolí dels llavis vermells 90 metres 6c

 

L’idea era la d’escalar la Via del Nifo però entrant pel primer llarg del “ratolí dels llavis vermells”, ja que havíem llegit que era molt més interessant, ja que els primers llargs de la via del Nifo no tenen massa interès.

Amb l’Anna fem el primer llarg del ratolí, un 6a molt guapo i llarg. A la reunió dubto si anar al Nifo o acabar la via i ens decantem per la segona opció. El segon llarg es un 6b+ de continuïtat i adherència espectacular.

L’últim llarg cotat de 6c transcorre per un sostre espectacular, més fàcil del que pugui semblar a primer cop d’ull, bona presa, ben assegurat, pit, collons i amunt.

La baixada amb dos ràpels i retorn al cotxe.

Petit vídeo:

A la tarda fem esportiva a l’oratori de la Massana, en companyia del nostre fill Roc. Tot un luxe.

Passi-ho bé 310 m 7b (6b+ obligatori)

 

Aquesta via des que me la van passar per whatsApp que havia sortit a la revista Vertex tenia ganes d'anar-la a provar. Fa unes setmanes que havia esacalat els quatre primers llargs amb el Martí, però una tempesta ens va fer abandonar a la feixa i tornar al cotxe a corre cuita.

Ahir amb en Xavi Bonatti la vam anar a escalar, fugint de les calors de l'estiu, ja que estem tot el matí a l'ombreta.

Cal portar un lloc de friends fins al 2 pels quatre primers llargs per completar l'equipament. Els altres 5 llargs no en vam fer servir material flotant. La via està equipada amb parabolts. En general a mi pesonalment la via m'ha encantat, en roca mot bona en general i els graus que donen als llargs, crec que son encertats.

L'aproximació és la mateixa que per anar a la cova de les Gralles, però a l'arribar al trencall que va al sector Can sisa o més agafem un corriol marcat amb fites que planeja fins arribar al peu de la via.

L1: 6c 30 metres: La sortida del llarg és molt finet. Jo ni el vaig provar, pujant per una sabina per arribar al primer parabolt. Trobarem una travesia a dreta i superació d'un sostre amb un parabolt i una baga que es on està el grau de la via.

L2: 6b+ 30 metres: Llarg boníssim on es surt de la reunió a dretes per pujar una fissura que s'assegura amb friends molt be entre parabolt i parabolt.

L3 + L4: 6b 60 metres: Sortim per l'esquera a buscar una fisura que la seguirem tota l'estona fins on veurem unes sabines amb cordinos a la dreta. Llarg també bo on els friends entren a caldo. Nosaltres vam empalmar amb el tram de feixa arribant als 60 metres.

L5: 6a 50 metres: transcorre per una placa fàcil.

L6 + L7: 6c 50 metres: Vam empalmar els dos llargs, escales en  diagonal a dreta fins arribar a una sabina negra i d'aquí a la reunió adherència de la bona fins arribar a la reunió. Llarg guapíssim, finet, placa tombada i una travessia molt espectacular.

L8: 7b 30 metres: una fissura de somni en forma de mitja lluna a dretes on el pas de la via està a la part central de la fissura amb un pas de presa petita (no vam encadenar el llarg).

L9: 5+ 30 metres: Fissura fàcil fins la reunió.

L10:7a+ 50 metres: Un llarg 5 estrelles. A simple vista i des de la reunió no sembla dur però quan hi ets, veus que es una placa fineta amb algun pas atlètic però que es deixa fer. El pas més dur està al mig de la placa on ens vam haver de penjar. La resta sublim.

Via feta i disfrutada ja només queda la baixada que la fem en quatre ràpels fins la feixa i d'aquí per un sistema de cordes fixes anem baixant fins trobar el camí que ens portarà novament fins al cotxe.

Valoració personal: Una via molt bona, en un traçat lògic i que busca el millor de la paret i crec que esdevindrà una gran clàssica. Només em queda que felicitar als equipadors.

Panic timpanic 250m 7b (6b obligatori) a Roca Narieda

La via ja l'havia fet fa un parell d'anys amb en Albert Babot, però és tant bona que no em fa res repetir-la aquesta vegada amb en Jaume Planella. Escalada pràcticament equipada amb parabolts i claus. No hi ha cap llarg que defraudi, escalada sostinguda, vertical i molt sanejada. El primer llarg de 6b, finet i molt xulo i l'últim un 6c desplomat en fissura que no podem encadenar cap dels dos.

Cal escalar entre assegurances, molt disfrutona i aconsellada pels dies de calor d'estiu.

En ser una escalada equipada, s'escala ràpidament, nosaltres en 4 horetes tranquils ja estàvem al cim menjant l'entrepà i els fruits secs. La baixa la fem pel camí de Roca Narieda, perfectament senyalitzat.

Aquí teniu la ressenya que vam fer servir nosaltres:

Les fotos de la via i dels escaladors: