Via de l'Ester 185 metres 6c

La Via de l’Ester la trobem a la mítica Paret Bucòlica, un mur on conviuen vies equipades, semiequipades, desequipades i de tota mena de dificultats. En aquest cas, la via està equipada amb parabolts, ben col·locats i exactament allà on cal. Els graus, però, estan força collats, així que millor no refiar-se massa del croquis.

Hi vaig anar amb l’Albert i la Tura, que ens va esperar estoicament al peu de via. Temperatura perfecta: dia fresquet però assolellat, ideal per gaudir d’una escalada ràpida i agradable. Les ressenyes i croquis es troben fàcilment per internet i són senzilles de seguir; i els que ja coneixeu la Bucòlica sabeu que la baixada sempre té aquell punt d’“aventurilla”, amb risc de fer alguna bona culada.

Un cop tornats al peu de paret, vam anar cap a la dreta, on fa anys el Pere Vila va equipar una via de 40 metres anomenada Carquinyoli. La vam escalar i és senzillament magnífica, un 6a molt recomanable. Vam estar observant la possible continuació fins al capdamunt de la Bucòlica i la vam veure factible en dos o tres llargs més. Amb l’Albert i el Pere ja estem planejant equipar-la fins dalt a veure si aconseguim una via guapa i repetible.

Després, l’Albert —que feia poc havia fet anys— em va convidar a un menú al Tahussa. Bona teca i millor conversa: la vida, l’escalada i com arreglar el món, com sempre. Ell marxava tot seguit cap a Barcelona a veure la seva filla, i jo vaig engegar la furgoneta direcció Fígols, on amb la Tura vam fer una pujadeta tranquil·la fins al Tossal del Balinyó.

Vaig tornar cap a casa ben content i agradablement cansat, pensant ja en la pròxima escalada.

Croquis de la via

Fotos de l'Albert disfrutant com un nen petit

Tossal del Balinyó

Via escalada L'Indi Solitari a Narieda Nord 260 metres 6b-Ae

Escalada nova, acabada de sortir del forn esquipada per l'Indi. Escalada sense compromís, ja que està super parabolada i el nivell de compromís molt baix. No obsgtant no treu que es una escalada en un recorregut molt ben trobat, llargs molt bons i que únicament va haver un tram que no vam ser capaços d'alliberar.

Erem cordada de tres, amb els grans Pere Vila i Albert Babot, companys que no defrauden.

Aquí teniu la ressenya:

El llarg que no podem encadenar es el L4, crec que primer vas a buscar unes preses bones per la dreta i després bascular a esquerra per unes regletes petites i d'aquí per una fissura de cinquè grau fins a la reunió, La resta de la via la vam poder encadenar com uns campions.

Creiem que esdevindrà una clàssica de la paret. Felicitats a l'equipador.

Unes fotos de la via i de nosaltres:

Via Apatxe Rebel 175 metres 6a+ Ae

Via de nova creació, de les que jo anomeno "escalade plaisir" amb un equipament generós, un grau assequible amb dos trams d'artificial perfectament equipat. Fent cordada amb la meva esposa Anna, la millor mare del mon.

L'aproximació és senzilla. Al peu de via no hem trobat les inicials marcades, suposem que amb el temps s'han esborrat, però cap problema, de seguida trobem la fletxa i dos cordinos que ens indiquen el camí. 

L'escalada ens ha agradat bastant, les reunions son totes molt comodes i ben trobades per l'equipador. Els trams d'artificial dels llargs 4art i 5è els he intentat en lliure però no m'han sortit.

En finalitzar la via, hem fet una menjadeta, foto del cim, disfrutar de les vistes i avall. Durant el camí ens hem trobat un sac de magnesi que algú ha perdut. 

Escalada totalment recomanable.

Via Alfa Centuro + Platinum 600 metres 5+

 Via d'escalada en terreny d'aventura, amb poc equipament, ideal per passar una llarga jornada d'escalada en bona companyia, jajaja! El company de cordada el gran Ferran, alies jabalí.

Atacs Iroquesos a Paret de Rumbau 220m 6b+Se (V+ Ae obligat)

 

Atacs Iroquesos 290 metres 6b-Ae (V+ Ae obligat)

Dissabte fantàstic amb la millor companyia, l’Anna, la meva esposa des de temps immemorials (i memorables). Activitat que ens va encantar als dos, l’escalada de la nova via oberta a la paret de Rumbau, “atacs iroquesos” oberta per Joan Vidal anomenat l’indi.

No conec personalment a en Joan Vidal, però m’he informat i és tota una institució en escalada i segons he pogut esbrinar la major part de les seves vies tenen noms que fan referencia als Indis.

La via consta de 7 llargs d’escalada en 290 metres. Nosaltres vam fer el primer i la resta vam fer empalmant 2+3, 4+5 i 6+7. Es poden empalmar perfectament i duem un bon grapat de cintes o ens anem saltant assegurances, ja que hi ha molts parabolts.

A nivell dels graus, la vam fer tota amb lliure i el grau màxim creiem que deu anar a l’entorn de 6b+. Es pot apurar en lliure, ja que és una via, com diuen els francesos  “escalade plaisir”.

La roca vam trobar que està prou sanejada, havent-se fet una gran feina per part de l’obridor i per les cordades que ja han passat.

Arribats al cim, només cal seguir un corriol que ens deixa a la pista i retorn tranquils fins al cotxe, no sense abans haver parat a visitar l’ermita de Castellllebre.

Escalada recomanable 100%, que de ben segur esdevindrà la gran clàssica de la zona. Molt bona feina, bravo.

Via Sauran a Narieda oest 200 m 6a

 

Via SAURAN a Narieda Oest 200 metres 6a

Primer de tot un bon esmorzar al Portal d’Organyà, en companyia del Marti i la Queralt, parlant de tot i de res, arreglant el món. Amb la panxa ben plena anem a fer una via de nova creació que es troba al costat de la via Ferrada de Roca Narieda.

La via es diu SAURAN, 200 metres d’escalada sobre un calcari de molt bona qualitat en 5 llargs en dificultat màxima de 6a, pràcticament totalment equipada amb parabolts.

L’aproximació la fem pel camí d’accés de la ferrada i prenent el camí de descens de la ferrada familiar. Pujant pel corriol trobarem un tros de corda penjat a un arbust que ens indicarà el peu de via, amb el nom gravat a la sortida. Fem dues cordades, Marti i Queralt, Anna i Jo.

No detallaré cada llarg, però nosaltres recordo hem col·locat friends al 3er i 4 i 5arts llargs, reforçant una mica la separació entre els parabolts. La via està prou sanejada, i no ens ha saltat res. L’últim llarg és un diedre molt bo, amb algun pas picantet.

Acabada la via, hem recollit tot el material i hem anat a la ferrada (que està uns 100 metres a la dreta), fent-la de pujada fins al final i baixant a peu per darrera fins retorn al cotxe. Nosaltres hem triat aquesta opció perquè ens ha semblat interessant allargar l’activitat un parell d’hores més i arribar ben servits -i cansats- al cotxe.

Penseu que la ferrada és molt llarga i pujar-la amb tot el material i les cordes portem un pes suplementari a tenir en compte, però rés, sé que tots vosaltres sou capaços d’això i molt més.

Per informació un cop acabada la via teniu dues altres opcions a la que nosaltres vam triar: 1) baixar la ferrada 2) rapelar la via.

La via d’escalada + la ferrada i baixar vam estar 5 horetes de cotxe a cotxe sense estressar-se.

UESMAP + Anna Rubio a la paret dels Esplovins 540 m 6c

 

Una altra més a la saca. Aquest cop amb el incombustible Martí anem a escalar la via “Anna Rubio” a la Paret dels Esplovins d’Oliana. Escalada que tots els escaladors que l'han fet me l’aconsellaven, que valia molt la pena. Doncs res amb el Martí ens estudiem la via i trobem que la millor opció és escalar els primers sis llargs de la via UESMAP.

Organitzada la tàctica només queda afrontar-la i sense anar més lluny el dissabte passat sortim d’Andorra a les 07 del matí, parant a fer el cafè com ja es habitual al Valentí i a les 08:30 ja estem a l’aparcament de l’antiga via ferrada d’Oliana.

El material que decidim portar son aliens i un parell de friends fins al número 1, corda doble, 3 litres d’aigua, menjar i apa a atacar. Travessem a peu el primer túnel direcció Coll de Nargó i just abans d’entrar al segon, passem a la carretera vella i ja veiem un cussol en una canal molt evident que ens indicarà el camí.

La pujada és dreta dins de la canal que resseguirem fins arribar a la base de la paret on ja trobem gravat a la roca UESMAP, mes o menys 30’.

El Marti ja havia fet la UESMAP ha excepció del primer llarg un 6c que se les porta i amb aquest arguments ja podeu endevinar qui ha fet el primer llarg jijiji. El Marti se’l curra i no encadena un pas al final sobre un clau podridot i que és mou i el tram tot mullat. Jo, de segon tampoc aconsegueixo encadenar el pas moll i a més quan toco el clau –que està amb un cordino per fer A0- es mou. Uff! Quin patir, pensant que abans el Marti hi ha pujat la corda.

Acabat aquest llarg de 6c ens queden cinc llargs més fins arribar a la feixa on començarem l’Anna Rubio. Els sis llargs de la UESMAP son molt bons, en bona roca i amb un bon ambient. Arribem a peu de l’Anna Rubio ja ben escalfats per les bones apretades.

A peu de l’Anna Rubio, parem amb la calma, mengem un entrepà, uns fruits secs, un bon glop d’aigua i el Martí comença el primer llarg. Aquest inici segons algunes ressenyes costa de xapar el primer parabolt, però no costa tant. Els tres primers llargs son molt guapos, de 6b i 6c.

Després hi ha dos llargs que mereixen moltíssim la pena, que és el 5è llarg, un 6c en travessia a dreta den presa bona i el 8 i 9è que el Martí empalma i que son d’una qualitat increïble i que només per aquests llargs val la pena escalar la via.

Després d’unes quantes hores escalant i sense aigua que portar-nos a la boca ja estem al cim a les 16:30 hores. La baixada la fem pel camí de baixada de l’antiga via ferrada, passant per la paret de la cascada i d’aquí –ho aconsello- baixem per la canal i en un tres i no res ja estem al cotxe.

Vídeo de l'escalada

Hem acabat bastant rostits, ja que hem fet 540 metres d’escalada en quinze llargs de dificultats sostingudes. El que no hem fet servir es el material flotant, ni aliens ni friends, ja que amb l’equipament que hi ha instal·lat hi ha prou.