Un indret que tenia ganes de descobrir i gràcies al motivat d'en Jaume Planella marxem dos dies.
Cada vegada trobo més a faltar tenir una furgoneta per la llibertat que et dóna. Però com que les ganes no ens falten, marxem amb cotxe carregats amb el material d'escalada, de vivac i per cuinar. La veritat és que vam tenir sort amb la meteorologia, i vam dormir dos dies al ras.
El primer dia fem la Sud-est clàssica, via d'estil clàssic, semiequipada i amb reunions a reforçar. En una mitja hora ens plantem al refugi de La Pombie, des d'on veiem perfectament la nostra via, 30' més i ja estem a peu de via.
Via boníssima amb uns llargs increibles i sobretot amb un 6a a equipar en fissura per llepar-se els dits. Val a dir que és fàcil perdre la línia, com ens va passar a nosaltres, i vam haver d'abandonar una cinta express. La via acaba en una agulla que es diu Jolly. A partir d'aquí cal iniciar la baixada per una travessia a esquerra, amb dos petits ràpels equipats i on cal anar encordats fins al peu de paret.
Baixada:
Recordo que darrera nostre hi havia una cordada de tres francesos que van dir que ja havien fet la via, van veure com ens havíem equivocat en un llarg i no van saber (o voler) dir-nos si estàvem al bon camí.
Arribats al refugi de la Pombie, ens vam instal.lar en un petit estany que hi ha al costat. Des d 'aquí contemplàvem la paret que acabem d'escalar, un bany i un bon dinar. Vam quedar-nos fins que va marxar el sol. Al baixar el Jaume feia fotos del paisatge i dels isards. Vam sopar i vivaquejar sota les estrelles, satisfets de dia que acabàvem de passar
A l'endemà tornem al Midi, aquest cop a la via "Aretes de Flammes de Pierre", una via d'un grau màxim de IV+. Amb la llarga aproximació, i que la linia és poc evident i fàcil de perdre's , ja ens va anar bé que la via no fos difícil. L'activitat ens va portar tot el dia. Vam perdre la línia un parell de cops i el ràpel que vam fer del petit Midi fons a la bretxa, se'ns va enganxar, i vam haver de tornar a pujar per recuparar-la.
De la bretxa vam escalar per la via clàssica fins al Gran midi d'Ossau. Vam baixar del pic per la via normal. La baixada és molt vertical amb trams descompostos i sense passamans per assegurar-te. Com el dia abans, ens aturem al petit estany per descansar una mica i agafar forçes.
Sopem vora el cotxe, tot comentant els dos dies esplèndits que hem passat al Midi i tornem cap a Andorra, El Jaume condueix tot el viatge fins a casa.. Una bona escapada en bona companyia.
Fotos de la sortida:
