Tenim quatre dies lliures i una furgoneta plena de carburant, que fem? doncs això, marxar i gaudir d'uns dies escaladors. Problema. Que els agricultors catalans estan reivindicatiu (amb raó) i tenen algunes carreteres tallades.
Veiem que a Bassella tenen la carretera tallada i per tant ens aturem a escalar a Coll de Nargó, al sector del Mig. Un sector de tota la vida però que han equipat algunes vies prou maques i que hem anat a provar.
A la tarda, ja ben farts d'escalar decidim agafar la carretera, comprovant que la carretera encara estava tallada. Cap problema ja que aprofitarem per visitar el poble de Peramola ja que passa per una carretera secundària que surt directament a Ponts i evita els talls dels agricultors.
Peramola es un poble situat al massís de Sant Honorat amb unes vistes increïbles i amb basses d'aigua pel poble que li donen una gran vida. Pensàvem trobar un forn però ja estava tancat. Hem quedat sorpresos del poble, tot i que ja havia esta per escalar i per fer una cursa de muntanya, però no havia pogut visitar el poble com es mereix. En acabar prenem la carretera que passa per l'esquerra del pantà de Rialb fins arribar a Ponts i d'aquí a Cubell on ens instal·lem a sota les parets d'escalada.
Passem la nit amb una tranquil·litat increïble, tot i que va estar plovent una bona part de la nit. Al matí un bon solet, la paret ben seca i apa a passar el dia escalant. Vàrem fer uns quantes vies en les diferents parets, escalada vertical i física.
A la tarda marxem cap a Balaguer on parem a visitar i menjar alguna cosa a la plaça de l'ajuntament i tot seguit anar a Camarasa on després de buscar el millor indret per passar la nit ho fem al camí que dona accés a les crestes del Conill. El lloc es molt tranquil tot i que posava que la pernocta estava prohibida, suposant que es deurien referir a la temporada alta.
Al matí vam estar escalant a les crestes del conill, que ja havíem estat fa uns anus amb l'autocaravana. Les previsions meteorològiques es van acomplir i vers les 14 hores es va posar a ploure. Ja estàvem cansats d'escalar i per tant ens va anar bé que plovés, jijiji.
Carretera novament, uns quants quilòmetres i parem a l'hotel del llac de Terradets on vàrem menjar en el bufet.
Després vam anar fent carretera amb la calma, visitant la presa del pantà de Sant Antoni que estava deixant anar aigua, que per cert es va posar en marxa una alarma i vam marxar.
Després de comentar amb l'Anna diem d'anar a dormir al llac de Montcortés que es troba a uns 10 kms de Gerri de la Sal. Ens instal·lem a uns tres kms més amunt de l'estany en una zona plana, sota dels pins. Vam patir una mica perquè es va posar a nevar i al matí en llevar-nos vam veure que estava tot blanc. Jo personalment patia perquè sortir d'allà, en una carretera secundaria, estreta i amb un fort pendent, circular amb la furgoneta no era evident. Però la nostra sorpresa va ser quan va passar una maquina llevaneus que ens va netejar la carretera. Vam parar a l'estany i el vam estar visitant, molt maco i ben conservat, a més d'estar tot nevat deixant un paisatge guapo, guapo.
Amb la calma fem carretera fins a Sort on esmorzem uns bons entrepans de truita i cap a casa.
