La Punsola-Reniu és una via que ja havia escalat anteriorment, però en aquesta ocasió hi vaig tornar amb l’Anna. Repetir una via tan emblemàtica no li treu gens d’interès, especialment quan es comparteix amb una persona diferent i es torna a gaudir de l’ambient impressionant del Cavall Bernat.
La via ascendeix per l’esperó nord-est del Cavall Bernat. Els primers llargs són més fàcils i tombats, però progressivament la paret es va redreçant fins a convertir-se en una escalada vertical, aèria i amb molt d’ambient. Als trams superiors trobem els llargs més difícils, amb passos fins, atlètics i de continuïtat.
En aquesta ocasió no vaig aconseguir encadenar completament els llargs més difícils, però això no va impedir que gaudíssim plenament de la via. Les seccions més exigents estan molt ben assegurades i es poden superar fent A0 si és necessari. En canvi, als primers llargs, tot i ser més fàcils, les assegurances estan més separades i cal escalar amb atenció.
El darrer llarg ofereix una espectacular travessa que ens porta cap a la cara nord abans d’arribar al cim del Cavall Bernat, on fem reunió al costat de la Moreneta. Arribar fins aquí sempre és especial, tant per l’ambient com per les magnífiques vistes de Montserrat.
La Punsola-Reniu és una de les vies més repetides i emblemàtiques de Montserrat. Una gran clàssica, ben assegurada als trams difícils i absolutament recomanable.
Fitxa tècnica
Via: Punsola-Reniu
Zona: Cavall Bernat, Montserrat
Obertura: M. Punsola i J. Reniu, el 23 de maig de 1971
Longitud: aproximadament 240 metres
Nombre de llargs: 8, comptant la tirada inicial
Dificultat màxima: 6c
Dificultat obligada: V+ / A0
Orientació: nord-est
Roca: conglomerat montserratí
Equipament: parabolts i reunions equipades
Horari aproximat: entre 5 i 7 hores d’escalada
Material: entre 20 i 25 cintes exprés, algunes de llargues, dos o tres friends petits per als primers llargs i un estrep opcional. Dues cordes de 60 metres per al descens
Aproximació: uns 35 o 40 minuts des de Santa Cecília
Descens: dos ràpels per la via normal i baixada per la Canal del Cavall
Descripció dels llargs
L0: III, 30 m. Rampa inicial fàcil però pràcticament sense equipament. És recomanable encordar-se i protegir algun pas amb friends petits.
L1: IV+, 50 m. Placa inclinada i agradable, amb bona roca però assegurances força separades.
L2: IV+, 30 m. La paret es va redreçant progressivament i comença a guanyar ambient.
L3: V, 35 m. Placa, fissura i algun pas atlètic per superar un petit ressalt.
L4: V+, 20 m. Tirada curta, vertical i de col·locació, amb algun tram una mica polit pel pas de les cordades.
L5: 6b+ o V+/A0, 35 m. Llarg vertical i exigent, amb una escalada de continuïtat i molt d’ambient. Està generosament assegurat.
L6: 6c o V+/A0, 20 m. Tirada intensa, amb una secció de preses petites després de superar un característic còdol marró.
L7: 6a o IV+/A0, 25 m. Sortida cap a la dreta mitjançant una travessa molt aèria que ens porta a la cara nord. Després continuem per terreny més fàcil fins al cim i la reunió situada al costat de la Moreneta.
Aproximació
Deixem el vehicle a Santa Cecília i seguim el Camí de l’Arrel en direcció al Monestir. Quan ens situem aproximadament sota el Cavall Bernat, abandonem el camí principal i prenem un corriol ascendent que ens porta fins a la base de l’agulla i al començament de la via.
Descens
Des del cim fem un primer ràpel d’uns 20 metres des de la zona de la Moreneta fins a sobre de la Verruga. A continuació, fem un segon ràpel d’aproximadament 45 o 50 metres fins al peu de la via normal. Des d’aquí baixem per la Canal del Cavall, equipada en alguns punts amb cordes fixes, fins a recuperar el Camí de l’Arrel.
