Escalada equipada a la paret de Zaratustra a Vilanova de Meià amb Anna Frases de 1a de cordada i amb la bona companyia del Xavi Bonatti i el Nacho
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vilanova de meià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vilanova de meià. Mostrar tots els missatges
dissabte, 19 de novembre del 2022
diumenge, 17 d’octubre del 2021
Mantecas a Roca Alta 160 m 6b
Escalem la “Peque Mantecas” per uns i “Mantecas” per altres, una via de 160 metres amb 6a+ (V+ obligatori) a la Roca Alta de Vilanova de Meià.
La via va ser oberta l’any 1982 i el nom de Peque Mantecas pel que he pogut saber és en memòria de aquestes dues persones que juntament amb una tercera van perdre la vida mentre escalaven la Valentin Casanovas a Montserrat.
Amb l’Anna Frases, vam marxar d’Andorra d’hora al matí i en dues horetes ja estàvem amb el vehicle aparcat a sota de la roca alta. L’últim tram de pista està en mal estat i per això vam anar amb el nostre Fiat Sedici 4x4 que passa per tot arreu.
La via consta de sis llargs, però amb l’Anna l’escalem en quatre llargs, ja que el 2on i el 3er s’empalmen i el 4art i 5è també, tot i que cal vigilar amb el fregament de les cordes que ens poden jugar una mala passada.
El primer llarg, personalment considero el millor de la via sense cap mena de dubte, una fissura estreta i ben equipada, on cal escalar, tècnicament, col·locant-se i aprofitant els descansos, ja que tot i que marca 6a, cal escalar-lo.
El segon i tercer llarg s’empalmen, sortida en desplom amb molt bona presa i després seguir per una fissura molt marcada . El 4art i 5è llarg també s’empalmen, segueixen una placa en tendència a esquerra i a la primera reunió uns metres a dreta i arribem a la 5a reunió (gestionar el fregament de cordes).
L’últim llarg, (4art per nosaltres) és de 6a+, amb un únic pas que cal passar-lo per sota i anar a buscar a sobre un sostret unes preses molt bones.
Arribats el cim, només cal baixar vers l’esquerra per un corriol que en 30’ ens portarà fins al cotxe.
Bon dia d’escalada en bona companyia. A l’Anna li va agradar molt la via.
diumenge, 10 d’octubre del 2021
Intifada 150m 7b + pornoestar a Roca Alta 105 m 6b+
Sincerament no havia sentit a parlar mai d’aquestes vies fins fa un parell de mesos que havia fet una via, l’Amadeus a la roca Alta i el bon amic Guillem Colell em va aconsellar de fer la Intifada, ja que segons deia era igual o més bona que l’Amadeus. Si aquesta em va semblar magistral vaig pensar que si el Guillem l’aconsella per alguna cosa deu ser. I Res només calia buscar el bon company de cordada que va ser fàcil de convèncer, l’Adria Pajares, que també havia parlat amb el Guillem, aconsellant-li l’Intifada.
La Idea era escalar l’Intifada i després fer la Pornoestar, ja que son vies de 4 llargs i que poden complementar-se perfectament al dia. Anem a pams i parlem de l’Intifada.
La via està just a la dreta de l’Amadeus i solca el mateix pam de paret. Quan veus la ressenya ja espanta una mica, car diuen que es 6c obligatori, en quatre llargs i fins a 7b. Nosaltres vam portar el material que indica la ressenya, uns aliens i algun tascó que vam utilitzar en tots els llargs.
1er llarg: 6a+llarga amb claus i un parell de parabolts, on cal superar un sostre per l’esquerra i seguint en diagonal fins a la reunió 45m.
2on llarg: 6c una fissura amb parabolts amb passos fins 25m.
3er llarg: 7a llarg boníssim que es deixa escalar al principi en bones preses i lleugerament desplomat fins arribar a una passos fins per arribar a un clau que es pot reforçar amb un alien (aquí vaig caure i vaig arrencar l’alien, sense conseqüències) després dos parabolts i un pas de bloc per arribar a la reunió. 35m
4art llarg: 7b llarg increïble on els pas dur son els dos primers parabolts, i després es qüestió d’anar aguantant la pila. 35 m
El 3er i 4art llargs no els vam encadenar, ho vam intentar, però se’ns va resistir. Em va impressionar bastant el meu tercer llarg quan vaig caure sobre l’alien negre i em va saltar volant uns quants metres. La via es cinc estrelles i confirmo que cal tenir un bon 6c assolit.
Arribats al cim de la roca alta, baixada i anar a buscar el peu de via de la pornoestar que em feia gracia escalar-la, ja que la trobem dins de la llista de les 100 millors escalades de Catalunya. La via està molt repetida i no cal entrar en detalls, bona i ben assegurada.
Un dia memorable en bona companyia.
diumenge, 26 de setembre del 2021
Via Amadeus + Plurabel a la Roca Alta de Vilanova de Meia 140 m 7a i 100 m 6b+
No havia estat mai a la Roca Alta i sincerament tenia moltes ganes de coneixer-ho. L'Albert que ja s'ho coneix, em diu de dormir a la furgo en un prat a sota de la Roca Alta i així ha estat tot i que per arribar-hi, el tram final de pista no està massa bé, però la perícia i el "savoir faire" del company em porta a la famosa esplanada.
Quin lloc més xulo, quina tranquil.litat. Vam passar una tarda i nit de luxe.
Les vies escollides per l'endemà són l'Amadeus i la Plurabel. Dos vies que diferenciarem.
La via Amadeus, quin tros de
via mare meva. Quatre llargs d’un calcari on el primer llarg potser haurem de
vigilar una mica amb la roca però a partir d’aquí disfrutada total. El segon
llarg és un 6a en el qual primer superem un desplom fins trobar el primer
parabolt que vaig haver de fer amb molt de compte, ja que em jugava una caiguda
important, després trobo una fissura mot bona fins a la reunió.
A partir d’aquí encara, si cap, els llargs més bons, el tercer un 6c que es deixa fer molt bé fins a uns moviments fins de placa per
entrar a la reunió. Que dir del quart llarg a nivell d’escalada, doncs que la
sortida no la vam veure per enlloc i vam tirar de cinta, però després, festival
del canto que a mesura que vaig pujant se’m van botint els braços i les assegurances
estant molt i molt lluny. Inclús vaig col·locar un alien que em va donar aire i
seguretat.
Aquesta via té una reputació guanyada a pols i que si us voleu posar a prova el temple i sang freda aneu a escalar-la.
Al cim de la Roca Alta vam baixar a peu fins la base de
la paret, resseguint-la fins anar a sota de la segona via que volíem fer la
Plurabel. També una via que tal i com diuen les piulades amb les assegurances
justes. Tres llargs molt sostinguts en el 6b/+. Finalment ja amb els braços i
el cervell ben calents tornem a la furgoneta on prenem la cervesa de rigor i
cap a Andorra.
Total un dia per emmarcar i tres dies d'escalada amb la millor companyia.
Vídeo:
diumenge, 30 d’abril del 2017
dimarts, 15 de setembre del 2015
dissabte, 12 de setembre del 2015
Via Migranya profunda a Vilanova de Meià
La Migranya Profunda és una de les vies clàssiques de la Roca dels Arcs, a Vilanova de Meià. La vaig escalar amb la meva dona, l’Anna, en una d’aquelles jornades senzilles però completes que tant ens agraden.
Vam arribar al matí a Vilanova de Meià i, abans d’anar cap a la paret, vam esmorzar tranquil·lament en un dels bars del poble. Després ens vam dirigir cap a la Roca dels Arcs, sempre imponent i ben visible des de la carretera.
La Migranya Profunda és una via vertical, variada i molt agradable d’escalar. La roca és generalment molt bona i ofereix una escalada típica de Vilanova, sobre murs amb regletes, bones preses i algun tram més atlètic. El quart llarg concentra la dificultat principal, amb una secció desplomada graduada de 6c que també es pot superar en artificial.
És una via equipada i de bon fer, sempre que es tingui prou marge en el grau obligat. Els llargs són bonics i mantenen l’interès fins a la part superior de la paret. Cal anar una mica atent perquè la Migranya Profunda passa molt a prop de la Plaerdemavida i fins i tot comparteixen alguna reunió, fet que pot provocar alguna confusió.
Després d’acabar la via vam baixar tranquil·lament pel camí de descens i, abans d’emprendre el viatge de tornada, encara vam fer un bon berenar. Esmorzar al poble, escalar una gran clàssica amb l’Anna, berenar i tornar cap a casa: una jornada rodona.
Fitxa tècnica
Via: Migranya Profunda
Zona: Roca dels Arcs, Vilanova de Meià
Longitud: Aproximadament 160 metres
Nombre de llargs: 5
Dificultat màxima: 6c
Dificultat obligada: 6a
Orientació: Sud
Equipament: Via equipada amb parabolts i algun espit
Material: Entre 16 i 19 cintes exprés, algunes de llargues; algun friend petit pot ser útil
Aproximació: Uns 20 minuts
Descens: Caminant cap a l’oest, pel coll situat entre la Roca dels Arcs i la Roca Alta; aproximadament 25 o 30 minuts
Obertura: Joan Oliva, Guillem Arias, Jordi Briz, Manel Pedro «Gastón» i Joan Freixas, l’any 1989
L’inici està marcat amb les inicials «MP». Cal seguir la línia de parabolts i vigilar de no entrar a la via Plaerdemavida, que passa molt a prop i comparteix alguna reunió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)