La Pirata Solitari és una via espectacular situada a la Cinglera dels Esplovins, per damunt del pantà d’Oliana. La vaig escalar amb el Martí Lázaro en una jornada amb força més aventura de la que inicialment esperàvem.
La primera dificultat va ser trobar la via. Durant l’aproximació ens vam despistar bastant i vam acabar fent unes quantes marrades abans de localitzar el recorregut correcte. Finalment, després de donar-hi unes quantes voltes, vam trobar les cordes fixes i el començament de la via.
La Pirata Solitari té un autèntic ambient de muntanya. El seu recorregut combina plaques, diedres, fissures i algun tram més atlètic, amb unes magnífiques vistes sobre el pantà d’Oliana. La roca és bona en general, encara que també hi ha alguns sectors més bruts, terrosos o amb roca dubtosa que obliguen a escalar amb atenció.
La via està força equipada amb parabolts, però és recomanable portar alguns friends per completar la protecció en els trams més allunyats. La dificultat és bastant homogènia i hi ha algun pas més exigent, però en conjunt es deixa escalar bé.
És una bona via i l’entorn resulta espectacular, tot i que, valorant el recorregut en conjunt, no és de les millors que hem fet. Hi ha llargs molt bonics, però també alguns trams més indefinits que li resten una mica de continuïtat.
Després d’acabar l’escalada encara ens esperava el descens. Una baixada llarga, molt llarga, que acaba d’arrodonir una jornada completa a la Cinglera dels Esplovins. Entre l’aproximació perdedora, els més de tres-cents metres d’escalada i el llarg retorn fins al cotxe, vam tenir aventura per a tot el dia.
Una jornada ben aprofitada amb el Martí Lázaro, en una paret impressionant i amb aquella sensació d’haver viscut molt més que una simple escalada.
Fitxa tècnica
Via: Pirata Solitari
Zona: Cinglera dels Esplovins, Oliana
Longitud: Aproximadament 325 metres
Nombre de llargs: Entre 8 i 9, segons les reunions que s’utilitzin
Dificultat màxima: 6a+
Dificultat obligada: V+
Orientació: Sud-est
Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts, però amb trams on cal completar la protecció
Material: Unes 12 cintes exprés, joc de friends petits i mitjans i bagues
Aproximació: Aproximadament una hora, amb trams poc evidents
Descens: Caminant pel camí equipat Joan Nubiola; cal calcular aproximadament una hora i mitja
Primera ascensió: Antonio García Picazo, en solitari, l’any 1988
Reequipament: Any 2002
Cal sortir aviat, especialment en dies calorosos, perquè la paret té orientació sud-est i tant l’aproximació com el descens són llargs.
Avís: actualment es demana no escalar aquesta via entre els mesos de març i juny per respectar la nidificació d’una parella de voltors establerta prop de la penúltima reunió.
