Tascon Rebuffat a Collegats 220 m ED 6c+

 

Amb l'Albert comencem el nostre periple de tres dies per Catalunya amb aquesta via clàssica que surt a les 100 millors escalades de Catalunya amb molt bon encert, ja que després de fer-la va resultar ser un viote d'aquells que et marquen.

Anem a pams. Sortim d'Andorra a les nou del matí preparem el material, menjar a la furgo de l'Albert i apa a fer uns quilómetres pel port del cantó fins a Sort on parem a fer un bon esmorzar. Ben tips continuem camí fins a Collegats. El camí se'ns ha fet curt ja que feia dies que no parlavem i ja teniem històries que explicar-nos (secrets d'estat).

L'aproximació a la via la fem per la tirolina de l'Argenteria que l'Albert amb la seva flamant politja fa en un plis plas i jo amb el meu mosquetó cutre d'alumini em costa bastant més. Tot seguit pujem per unes cordes fixes fins a la base de la paret i d'aquí fent atenció flanquejem a esquerra fins trobar el peu de la Tascon Rebuffat.

Com es habitual l'Albert comença el primer llarg de 25 metres en quart grau amb una roca a vigilar i a partir d'aquí festival del bo. No cal que detalli tots els llargs però només dir que tots els llargs son molt bons en fisura de bon equipar i que no ens va deixar indiferents. 

Acabada la via, vam fer un entrepà, gaudir del paisatge i vam baixar rapelant per una via que crec que es diu del Parra i que en quatre rapels ja estem a la base de la paret. Despres la famosa tirolina  que un cop va passar l'albert va tenir la deferència de passar-me la politja. Gràcies!!!!

Via Terra Lliure a Collegats 180m 6a

 

Feia molts anys que no coincidia amb el Joan (titanel) escalant via llarga i ja que havíem coincidit a la festa Major de Juclar la setmana anterior, vam parlar de fer alguna escalada junts. El dijous següent ja havíem quadrat agendes i la via escollida en aquest cas era Terra Lliure a Camarasa.

Per arribar al peu de via s'accedeix per dalt (tipus Verdon) i cal trobar la bona línia de rapels i avall. Dos rapels llargs i ja som a terra i a peu baixar amb tendència esquerra seguint unes cordes fixes fins al peu de la via.

L'escalada en graus assequibles és molt bona i vertical. Ens va fer recordar una mica Ordesa. Vam tenir sort ja que el temps no acompanyava massa i tot i que va pluvisquejar a estones durant l'escalada no va ser fins que vam ser a dalt que va ploure de veritat. Plegar cordes i correns a la furgo. 15' més tard ja estàvem salvats.

Aquesta via la tenim a les 100 millors de catalunya del Soldevila.

Via Passage a l'impossible a collegats 175 m ED inf. 6b/Ae

 

Una via que sobre el paper no sembla complicada, pero ojuuu! Que cal escalar-la per adonar-te'n que els graus són collats sobre un equipament antic i que caldrà reforçar amb friends. A més un altre alicient que em va dur a voler escalar-la va ser que sortia en les 100 millors escalades de Catalunya segons en Pep Soldevila.

Era la primera via que realitzava a la Paret del Diable de Collegats, que per arribar-hi ja has de travessar el riu per una tirolina i ja arribes a l'altre costat amb els braços ben botits. A més si t'assegures sobre un mosquetó d'alumini sobre el cable metal.lic, dona com a resultat una mala combinació i l'hauràs de llençar.

Vaig fer la via amb en Jaume Planella durant el matí, ja que a partir de les 13h. aproximadament ja li toca el sol. Ens va costar una mica trobar el peu de via i això ens va fer perdre una mica de temps, però res, un cop trobem la línia comencem a escalar sense més dilació.

Petit vídeo de l'escalada:

El peu de via es troba a sobre d'una repisa on ja es veu una línia d'espits (molt separats i algun clau). El material  és bastant antic i cal escalar amb calma i assegurant cada pas.

1er llarg: 6a. Cal seguir una fissura bastant marcada on ja veus com va el grau (apretat), però és un llarg de 50 metres brutal.

2on llarg: 5è. És una placa i fissura al final, tot i que nosaltres al final del llarg vam trencar a esquerra per assegurar a una reunió amb parabolts (ens vam equivocar)

3er llarg: 5è. Una placa perdedora on cal llegir la línia ja que els espits estant separadíssims.

4art llarg: Ae. S'inicia vers l'esquerra per terreny fàcil, fins que es veu la placa amb el seguit d'espits. Nosaltres la fem en artifo, ja que algunes assegurances allunyen i cal estirar-se de valent jajaja!. Al final continues escalant en 6a fins a la reunió.

5è llarg: 6a. Llarg molt guapo on ja estem acostumats el tipus de rocam i l'enllestim en un plis plas.

6è llarg: 6b. Últim llarg, curtet amb una sortida explosiva de 6b però que es deixa fer prou bé.

Descens:

Baixem en dos ràpels per la vessant oposada, direcció el barranc del diable i d'aquí per unes vires arribem novament fins a la tirolina.

Una via boníssima que cal fer.

Via Sang de Crack a Collegats

 Via guapa amb en Marti i Albert

Via Performance a la paret de Moles a Collegats

 Via guapa amb un primer llarg curiós amb l'anna frases

Via Tanger a Colegats

 via feta amb en Damia gil