Feia molt temps que amb l'Albert havíem parlat d'anar a fere aquesta famosa via, però ens feia molt de respecte, per tot el que havíem llegit sobre ella, que si l'equipament es molt just i antic, algun llarg amb roca a vigilar i sobretot pel famos penúltim llarg un 6b+ obligat i que no es pot equipar si no portes un friend del 5 com a mínim.
Doncs res ja hi som al prat amb la furgo, preparem el material, motivats a tope i esperant al motivadíssim Joan Vilana que ve d'Andorra amb moto per tal de afegir-se a lña nostra cordada.
A l'endemà després d'esmorzar marxem pel camí que ens porta a peu de via en una 30'. Els llargs ens el divídim que l'Albert fa la primera part, en Joan la segona i jo els últim.
Tots els llargs son bons, algun tram amb roca a vigilar, poc equipament, però suficient. La vaig disfrutar moltíssim. El 6b del penúltim llarg si ens col.loquem be de peus i mirant cap a Ager, dos passos de fe i ja estemm al final del llarg.
Es d'aquelles vies que despres de fer-la en quan surts a l'ultim llarg estàs satisfet per la feina feta, relaxat, aprofitant el mment per comentar la jugada amb els companys, menjar alguna cosa i sense cap presa tornar cap al cotxe.
Vam fer servir la ressenya de la cordada centenaria, combinada amb la del Luichy:
