Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carena. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carena. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 d’agost del 2021

Travessa de la vall d’Estós: del pic de Gías al Jean Arlaud

Una d’aquelles sortides llarguíssimes i dures físicament que queden gravades a la memòria. La vaig compartir amb el gran Jaume Planella i la vam completar en una sola jornada, sortint de la vall d’Estós i enllaçant el pic de Gías amb els Clarabides, el Gourgs Blancs i el Jean Arlaud.

Des de l’aparcament vam remuntar tota la vall d’Estós fins al refugi. A partir d’allà, vam continuar pel barranc de Gías en direcció a l’ibón, guanyant altura ràpidament fins a entrar en un entorn completament mineral.

La part superior de la ruta és espectacular. Es tracta d’una successió de cims, colls i trams de cresta amb magnífiques vistes sobre la vall d’Estós i els vessants francesos. Durant el recorregut vam passar pel pic de Gías, els diferents cims de Clarabide, el Saint-Saud, el Camboué, la punta Lourde-Rocheblave, la Torre Armengaud, el Gourgs Blancs i, finalment, el Jean Arlaud.

No és una simple excursió per anar sumant tresmils. Entre els cims hi ha trams molt tècnics, grimpades, passos aeris, terreny descompost i punts on cal trobar bé el recorregut. Nosaltres la vam fer únicament amb bambes, aprofitant que estàvem molt en forma, però això no treu que sigui una activitat d’alta muntanya seriosa i compromesa.

Les hores i els quilòmetres es van anar acumulant. Després de completar tota la cresta encara ens quedava un descens llarguíssim per tornar a recórrer la vall d’Estós. Finalment vam arribar a la furgoneta de nit, completament rebentats però molt satisfets d’haver pogut acabar una travessa tan exigent en una sola jornada.

I encara quedava la millor anècdota del dia. A la motxilla portàvem una petita canya amb una cullereta i, durant la ruta, vam poder pescar quatre truitetes al riu. Quan vam arribar a la furgoneta ens les vam cuinar i ens les vam menjar allà mateix. Després de tantes hores caminant i grimpant, ens van semblar un autèntic banquet.

Una gran jornada de muntanya amb el Jaume Planella: molt desnivell, molts quilòmetres, trams tècnics, una arribada nocturna i una rebentada de les bones. Sort que en aquella època estàvem ben forts!

Fitxa tècnica

Activitat: Travessa d’alta muntanya i cresta
Zona: Vall d’Estós, massís de Perdiguero-Gourgs Blancs
Punt de sortida i arribada: Aparcament de la vall d’Estós
Recorregut: Aproximadament 30 km
Desnivell positiu: Entre 2.200 i 2.300 m
Altitud màxima: Gourgs Blancs, 3.129 m
Durada: Jornada completa molt llarga
Dificultat: Alta, aproximadament PD/PD+
Passos tècnics: Grimpades de II i III, amb possibles variants de III+
Tipus de terreny: Camins de muntanya, tarteres, blocs, crestes i terreny descompost
Orientació: Complicada en alguns punts de la cresta
Època recomanada: Estiu o principi de tardor, sense neu i amb meteorologia estable
Material recomanable: Casc, frontal, mapa o GPS, roba d’abric i material per assegurar o rapelar segons l’experiència i la variant escollida

Itinerari orientatiu

Aparcament de la vall d’Estós – refugi d’Estós – barranc i ibón de Gías – pic de Gías – pics de Clarabide – Saint-Saud – Camboué – punta Lourde-Rocheblave – Torre Armengaud – Gourgs Blancs – Jean Arlaud – port d’Oô – ibón de Gías – refugi d’Estós – aparcament.

Cal tenir present que és una activitat llarga, física i tècnicament exigent. La meteorologia ha de ser estable i és imprescindible portar frontal, encara que la previsió sigui acabar abans que es faci fosc.

dissabte, 10 de juliol del 2021

Carena Salenques-Tempestades-Aneto + Carena Aneto -Maladeta


Des de feia molt de temps tenia ganes de fer la famosa cresta de “Salenques-Tempestades” al dia. Havia llegit molt per internet i la majoria de gent realitzava l’activitat en dos dies, fent un bivac a l’inici de la carena, però jo la volia fer al dia.

Amb el gran Martí Lázaro marxem el divendres direcció a Benasque, arribant a l’aparcament de Llanos de l’hospital a la tarda. Ens instal·lem i preparem el material. Una corda de 30 metres, tres friends i 4 cintes llargues.

A les 04:30 hores del matí ens llevem, esmorzem i a les 05:30 sortim en bicicleta fins a la Besurta, deixant les bicicletes i agafant el camí a peu direcció a la collada de Salenques. Abans d’arribar a la collada anem una mica a la dreta per una pujada evident fins l’inici de la cresta.


A la cresta ens equipem i anem en ensamble crestejant tota la cresta en bambes i en dos hores i mitja ja estem al pic de l’Aneto.





Jajaja! Anem fent cresta fins que el Martí em diu: - Mira! allò no és la creu de l’Aneto?, miro i ens quedem els dos sorpresos d’estar ja a punt d’arribar. Total a les 10 del matí estem al cim de l’Aneto.

Fotografies de rigor, menjar una mica i diem: i ara que? Queda molt dia per endavant i decidim fer la cresta de l’Aneto fins al Pic de la Maladeta passant per el Pic Maldito i el Pic Abadias. 


Aquesta cresta és molt maca i aèria. Per baixar del pic Maldito fem un parell de ràpels i després ens desencordem, guardem el material i anem crestejant fins arribar al Pic de la Maladeta a les 13:30 hores.




Jo ja estic cansat i ens quedem una bona estona al Pic gaudint de la vista i menjant un taper de pasta que hem portat i que ens farà recuperar les forces perdudes.

Contents i recuperats baixem a la collada de la Maladeta i del glaciar recte avall fins a la Renclusa i d’aquí a la Besurta. Agafem les bicicletes i una baixada relaxadíssima fins a la furgo, arribant a les 15:30h.



Una bona activitat que aconseguim fer de furgo a furgo en 09:30 hores.

Petit vídeo:




Activitat acabada, ja només ens queda banyar-nos al riu, menjar una mica i marxar a Torla que l’endemà farem la famosa via del Tozal del Mallo “Brujas Franco Española”.