Continuant amb la nostra setmana de vacances i després d'haver escalat a les Agulles de Dellui, anem a dormir a Boí en un hotelet i durant la tarda discutim de quina via farem demà. Mirant i remirant li proposso anar a Cavallers a Comalestorres a escalar una de les vies mes famoses i concorregudes de la zona: "pistacho asesino".
Nosaltres sempre que podem agafem la ressenya del Luichy, com sempre perfecta i amb tots els detalls necesaris per no dubtar en cap moment.
La via està semiequipada per un granit de molt bona qualitat amb unes fissures de somni i que es poden col.locar els friends al gust, de totes les mides i colors.
A les 8 i mitja esmorzem a l'hotel i a les 09:30 ja estem estacionats a l'aparcament de sota de la presa de Cavallers. Preparem el material en dues motxilles i iniciem la marxa a poc a poc que cal pujar un bon desnivell per un camí ben dret fins arribar al peu de via.
Arribant finalment.
Una horeta i escaig i ja hem arribat. La paret és molt espectacular, ja que fa una forma piramidal molt característica i la paret es molt blanca. Uff quines ganes de foter-li. Deixem una motxilla a peu de via, l'altra amb aigua i alguna cosa de menjar i apa a començar el primer llarg.
El primer llarg té la seva miga, ja que é tracta d'una placa finíssima de 6a on les assegfurances no estan a prop i cal possar els cinc sentits. Aquest llarg hi ha gent que no el fa i trampegen per la "blues" que està just a la dreta i es més fàcil. Nosaltres si que decidim fer el llarg, ja que una via és amb tots els seus llargs.
Després del primer llarg, la resta de la via transcorre sobre fisures on trobarem algun parabolt però que caldrà portar un bon sortit de friends de totes mides i colors, que podrem col.locar al gust del consumidor. En definitiva una via cinc estrelles, en un grau assequible, tot i que no us confieu sobretot en el seu primer llarg.
Amb l'Anna Frases al cap de tres hores ja hi som a dalt, satisfets i contents. Xoquem les mans, bebem una mica i en un plis plas ja tenim montat el ràpel que fem per la part oposada fins a unes vires, que baixem amb atenció de no caure fins la tartera que seguim fins al peu de via.
Recollim el material, mengem i bebem i amb la calma i contents per l'escalada baixem fins al cotxe. A Barruera ens fem un bon plat de pasta a l'àrea d'autocaravanes, miro el booking una caseta rural a Senterada, reservo i cap allà que hi anem, ja que parlant, parlant li he propossat d'anar a escalar al Pic de la Colomina a la Vallfosca.
La casa rural que hem triat està al centre de Senterada, Casa Parrantxo, un lloc molt xulo i amb un tracte espectacular.
Petit vídeo de l'escalada:
