Un lloc que encara no coneixíem i que ens ha sorprès gratament per la qualitat de la roca, la seva particularitat conglomerada i un entorn molt exòtic.
L'escalada és agradable, ben assegurada amb parabolts i perfecta per quan es té poca estona. Una aproximació curta i el retorn al cotxe en 10' a peu.
Vídeo recull de l'escaladeta
Escalada feta amb la millor esposa del mon, l'Anna
Tercer cop que faig aquesta via d'escalada, que mai defrauda. Escalada molt ben equipada, on cal escalar en un grau mitjà de 6a i dos llargs que tenen una cotació de 6b+.
Aproximació fins al peu de via en 15' xino-xano i la baixada, per un corriol molt guapu que enllaça al camí d'Aixas.
Els comanys de cordada, els millors possibles, L'Anna i la Iolanda.
Escalada a la Serra de Sant Joan, farcida de vies, algunes d'elles concorregudes i d'altres totalment abandonades. UMAMI és una via de nova creació, ben trobada, una línia lògica, amb un equipament correcte, on es pot reforçar amb friends al gust i amb algun pas que t'ho has de mirar, però que et deixa un bon gust.
L'aproximació és evident, pujant per la pista que porta a Santa Fe des del poble de Montanisell i en arribar a la primera corba tancada a esquerra surt un corriol amb marques blaves que ens portarà al peu de via en uns 20' aproximadament. El peu de via és evident i està marcat amb una fletxa.
Els companys de cordada van ser de luxe, l'Anna i la Iolanda.
L'escalada acaba just al cim del Puig d'Espies, lloc on fem un mos, fotografies de rigor i retorn seguint la carena direcció est fins a la colladeta on trobem la pista de Santa Fe que ens portarà al cotxe en uns 40'.
Apa ja no teniu excusa per anar a fer aquesta via.
Via de nova creació, de les que jo anomeno "escalade plaisir" amb un equipament generós, un grau assequible amb dos trams d'artificial perfectament equipat. Fent cordada amb la meva esposa Anna, la millor mare del mon.
L'aproximació és senzilla. Al peu de via no hem trobat les inicials marcades, suposem que amb el temps s'han esborrat, però cap problema, de seguida trobem la fletxa i dos cordinos que ens indiquen el camí.
L'escalada ens ha agradat bastant, les reunions son totes molt comodes i ben trobades per l'equipador. Els trams d'artificial dels llargs 4art i 5è els he intentat en lliure però no m'han sortit.
En finalitzar la via, hem fet una menjadeta, foto del cim, disfrutar de les vistes i avall. Durant el camí ens hem trobat un sac de magnesi que algú ha perdut.
Escalada totalment recomanable.
Via d'escalada en terreny d'aventura, amb poc equipament, ideal per passar una llarga jornada d'escalada en bona companyia, jajaja! El company de cordada el gran Ferran, alies jabalí.
Una via que no estarà mai massificada. Tot i que s'ho mereixeria ja que té tots els ingredients que a mi m'agraden. Una aproximació llarga i feixuga, una escalada semiequipada on cal apretar si es vol encadenar tots els llargs i una baixada que tampoc té desperdici, llarga, tartera i sense camí. Dit això ja quedeu avisats.
L'escalada la vam fer amb el Bon amic Ramon i la meva esposa l'Anna. Vam sortir des de l'aparcament del Costa Rodona, agafant a peu pel camí de l'estany de les Abelletes i d'aquí seguin un croquis del Luychi per arribar a peu de paret. Vam trigar més d'una hora i mitja ja que ens vam equivocar de canal, pujant per unes pedres com a camions. Al peu de via ja estem a l'ombra i una temperatura ideal per escalar amb les calorades que estem tenint aquest any.
El segon i tercer llarg on molt bons on cap apretar fort per escalar tot i que es pot afegir friends bé. Després hi ha una travessada a esquerra que fem d'una tirada fins R5 (si eviteu el frotament de corda ficant mols allargs es fa bé. la resta de llargs son molt xulos, que s'escalen molt bé. L'últim llarg està totalment equipat amb parabolts on el Ramon el va encadenar com un campíó.
Sorpresa!!! quan arribem a dalt ens adonem que encara no estem al cim i que ens queden 200 metres més de desnivell fins al cim. Total una excursió en tota regla. Al cim decidim baixar fins al collet que inicia la canal de baixada fins al cotxe. El petit premi va ser banyar-nos a l'estany de les abelletes.
La via es aconsellable, semiequipada i amb un petit joc complert de friends serà suficient.
Apa a disfrutar.
Quatre dies a la Costa Brava, en un petit apartament a l'Escala i amb l'Anna, la millor companyia possible. Que pot sortir malament? doncs res, i així ha estat aprofitant cada moment al màxim, gaudint de la costa, el mar, els penya-segats, els petits poblets de l'entorn i la seva gastronomia.
La nostra idea era fer psicobloc, fent dos dies, el primer a l'Illa Mateua i el segon amb caiacs anat a la zona de Punta Montgó. Sensacions molt bones, tot i que era la primera vegada que feia psicobloc i em va impressionar bastant, sobretot pujar mes de dos metres, jajaja.
A l'endemà vàrem llogar unes bicicletes, fent un recorregut per la zona dels aiguamolls de l'Empordà i a la tarda, després de dinar i una migdiada, vam decidir anar a fer la via Poseidon que es troba a l'estartit. La via està totalment equipada, amb un grau que em va semblar ajustadet i les assegurances justetes però molt ben posades. Una escalada a l'ombra de tarda amb unes vistes espectaculars sobre el poble i les Illes Medes.
La via es aconsellable, amb un accés i una baixada a peu curteta.
Gran jornada d’escalada a Perles per gaudir de la via Amistades Pelirrojas. Vam compartir el dia amb la Sònia, el Juanka, el Ramon i la Carla, mentre que l’Anna i jo formàvem cordada.
La via ens va semblar maquíssima, amb una roca immillorable que permet gaudir de l’escalada de principi a fi. És una línia agraïda, variada i molt agradable, amb bones preses i passos que conviden a continuar escalant. A més, està ben assegurada, fet que permet afrontar-la amb tranquil·litat i concentrar-se plenament en els moviments i en el plaer de progressar per la paret.
Sens dubte, una d’aquelles jornades que ho tenen tot: una bona via, roca excel·lent, un temps esplèndid i, sobretot, una gran companyia. Escalar amb amics sempre dona un valor especial a l’activitat i converteix el dia en un record encara més bonic.
Deixo unes quantes fotografies d’aquest gran dia viscut a Perles amb l’Anna, la Sònia, el Juanka, el Ramon i la Carla.
Via: Amistades Pelirrojas
Zona: Roc d’en Solà, Perles (Alt Urgell)
Obertura: J. Lucas i J. Garcia, l’any 1992
Longitud: aproximadament 100–110 metres
Nombre de llargs: 4
Dificultat màxima: 6a+
Dificultat obligada: V+
Orientació: sud / sud-est
Roca: calcària, compacta i de gran qualitat
Equipament: via equipada amb parabolts i reunions equipades
Material: 12 cintes exprés, alguna d’allargable, i corda de 60 metres si es baixa caminant. Opcionalment, algun friend petit fins al Camalot núm. 0,5
Aproximació: entre 10 i 15 minuts
Descens: caminant pel corriol de baixada fins a tornar al peu de via
L1: V+, 20 m. Inici compartit amb la via Putes Mosques. Després del primer parabolt, cal seguir cap a l’esquerra per una placa amb algun pas fi.
L2: 6a+, 35 m. El llarg més exigent i probablement el més bonic de la via. Placa vertical, tècnica i mantinguda, sobre una roca excel·lent.
L3: 6a, 25 m. Escalada variada per fissura, diedre i placa, amb passos tècnics i algun tram més atlètic.
L4: 6a, 20 m. Inici tècnic i continuació cap a la dreta per superar un petit sostre per la zona més feble. Després es torna cap a l’esquerra fins a la reunió final.
Des de Coll de Nargó prenem la carretera en direcció a Fígols, Alinyà i Perles. Aparquem a l’esplanada situada just abans d’entrar al poble. A l’altre costat de la carretera surt un corriol evident que ens porta en uns 10 o 15 minuts fins al Roc d’en Solà.
El començament és compartit amb la via Putes Mosques. Després del primer parabolt, Amistades Pelirrojas continua en diagonal cap a l’esquerra.
Des de la darrera reunió seguim el corriol de baixada fins a enllaçar novament amb el camí d’aproximació i retornar al peu de via.
Amb el Ramon ens dirigim a la Paret de Primavera, situada a la cara nord de Roca Narieda, per escalar la via Llorenç-Joan. Es tracta d’un itinerari llarg i variat, predominantment de placa, que va guanyant interès i dificultat a mesura que avancem.
Els primers llargs transcorren per plaques tombades d’adherència, amb alguns trams de vegetació i assegurances una mica distants. Progressivament, la paret es va redreçant i l’escalada es torna més mantinguda i variada. Els llargs superiors són els més bonics i exigents, amb algun pas picant que ens obliga a escalar concentrats.
La via està semi equipada amb parabolts, pitons i ponts de roca, però és recomanable portar alguns friends petits per completar la protecció als trams on les assegurances allunyen. Nosaltres vam aconseguir encadenar-la completament en lliure, gaudint especialment dels dos llargs més difícils de la part superior.
Després de l’escalada, el Ramon em va convidar a dinar de menú en un restaurant de Coll de Nargó. Vam acabar la jornada tranquil·lament a la terrassa, contemplant la magnífica paret de Roca Narieda on acabàvem d’escalar.
Una jornada ben completa: bona escalada, una via amb algun pas picant, un bon menú i una companyia immillorable. No tenien cap desperdici: ni la via, ni el dinar, ni, sobretot, la companyia.
Via: Llorenç-Joan
Zona: Paret de Primavera, Roca Narieda
Municipi: Fígols i Alinyà, Alt Urgell
Obertura: Llorenç Vallès i Joan Asín, l’any 2012
Longitud: 285 metres
Nombre de llargs: 8
Dificultat en lliure: aproximadament 6b
Graduació original: 6a/A1
Dificultat obligada: V+/A1
Orientació: nord
Roca: calcària
Equipament: via semi equipada amb parabolts, pitons i ponts de roca
Material: unes 15 cintes exprés, bagues per als ponts de roca, joc d’Aliens o friends petits i friends fins al número 2
Cordes: dobles de 60 metres
Horari d’escalada: entre 4 i 5 hores
Aproximació: uns 40 minuts
Descens: aproximadament una hora caminant
Època recomanada: especialment adequada per als dies calorosos, ja que es manté a l’ombra durant bona part del matí
L1: V+, 45 m. Inici per una placa tombada entre vegetació. La paret es redreça lleugerament a la part superior.
L2: V, 45 m. Continuació per plaques d’adherència de poca verticalitat i assegurances distants.
L3: V, 30 m. Llarg amb un flanqueig de dreta a esquerra per evitar una franja de vegetació. A la part final trobem una corda fixa.
L4: V+, 30 m. La placa es torna més vertical i mantinguda, amb una escalada d’adherència molt agradable.
L5: V+, 45 m. Comença amb un llarg flanqueig cap a l’esquerra entre petites feixes i continua més directament per placa.
L6: 6a+/6b, 35 m. Bonic mur de continuïtat, força mantingut i amb un pas final que cal encertar bé. Un dels llargs més obligats de la via.
L7: 6b, 30 m. El llarg més exigent en lliure. Comença amb una fissura vertical que es treballa en bavaresa i continua amb un pas tècnic d’equilibri i força.
L8: V, 25 m. Superem una llastra per l’esquerra, continuem per un diedre fi i acabem per una darrera placa d’adherència.
Aparquem a la zona del Mas de Cal Ubach, a l’entrada de Fígols. Seguim a peu la pista ascendent del Camí de Narieda, tancada al trànsit, durant aproximadament mitja hora.
Quan ja hem superat la vertical de la via i poc abans d’arribar al coll, trobem una fita que indica el desviament. Deixem la pista i pugem inicialment amb tendència cap a la dreta, passant per una petita tartera. Cal estar atents per localitzar la placa inicial i el primer parabolt.
Des del final de la via avancem cap al nord, a l’esquerra, seguint rastres de sender i algunes fites fins a trobar el camí de baixada de Roca Narieda. Aquest camí ens porta novament a la pista del Camí de Narieda, que seguim fins al punt de partida.
