Carnavalada del Mallo Pison 7b (6a+ obligatori)

A l'endemà de fer la fiesta de los bíceps, ens plantejem fer la Carnavalada del Mallo Pison, una via vertical, aèria, llargas durs, però com sempre amb la garantia de l'Efrem fem la via amb la mateixa tònica de sempre, jo fent els llargs més assequibles i l'Efrem els 7b i 7a. 

El llarg més dur es sense dubte el 4art de 7b, però que es pot fer en A0. Efrem intenta en lliure, però es penja un parell de cops, jo sense cap remordiment el faig tot de cinta a cinta. Els llargs següents de 7A es fan millor tot i que jo em penjo a reposar.

Al cim fem les fotografies de rigor, amb un vent de justícia que ens fa patir en els dos primers ràpels, en marxar la corda quasi a l'horitzaontal. Un cop dins de la canal dels Volaos, ja no fa vent i en un pim-pam estem a baix.

Dos dies amb el company a Riglos dque no oblidaré, sobretot per poder fer la Fiesta de los Bíceps. doncs res, agafem el cotxe i ruta fins a casa comentant la jugada i parlant dels pròxims projectes.

La baixada la fem pels rapels dels volaos, patint als dos primers ja que feia moltíssim vent al cim fins a la colladeta. 

La fiesta dels biceps a Riglos (7a 250 m)

Fa anys que li tenia moltes ganes, però em faltava el company perfecte, algú amb garanties d'exit. Li demano a l'Efrem i vinga cap a Riglos falta gent. Sortim d'Andorra a les 07 i a les 13 comencem l'escalada. 

Impressiona el gran desplom, però al final jo faig els llargs mes assequibles, 1er, 4art i l'últim i l'Efrem els més durs, el tio encadena tot amb una gran soltura i jo faig algun repòs, però satisfet de les meves sensacions. Una sensació brutal, via de força i resistència. 

Com es habitual en aquesta via, teniem dues cordades davant, cosa que ens va anar molt be, ja que ens permetia descansar a cada reunió. Gran disfrutada. Vam seguir la ressenya del llibre Riglos vertical tot i que ès molt evident ja que només era seguir la línia blanca de magnesi.

1er llarg, un 6b que faig de primer. Es deixa escalar amb dues paretades just abans d'arribar a la reunió. Es una tirada llarga i vertical.

3er llarg, de bolo a bolo

Ultim llarg, 6a+ però atenció que ja no ens queden forces

Via Zulu Demente a la Visera

 Via guapíssima on ens farà falta força de braços, super aerea i espectacular amb Efrem Frases

Via Murciana al Pison i V chimenea fins a la Visera al dia

 Al matí fem la Murciana i a la tarda fem la V chimenea i despres empalmem dos llargs fins al cim de la visera. Un dia espectacular amb Efrem Frases

Via Normal del Puro als Mallos de Riglos

La Normal del Puro és una de les escalades més clàssiques i emblemàtiques dels Mallos de Riglos. La vaig fer amb el Xavi Comas durant una estada en què ens vam allotjar al refugi de Riglos, situat just davant d’aquest magnífic conjunt de parets de conglomerat.

La via puja l’esvelta agulla del Puro, adossada al Mallo Pisón, seguint un recorregut molt lògic i variat. Hi trobem diedres, travesses, alguna panxa característica de Riglos, la coneguda cova del Puro i una xemeneia força polida abans d’arribar al coll.

És una escalada molt clàssica i habitualment concorreguda. El pas de tantes cordades ha deixat alguns trams bastant sobats, especialment les preses de peus i l’interior de la xemeneia. També cal vigilar amb alguns bolos que no semblen gaire sòlids i poden arribar a desprendre’s. En una via tan freqüentada és especialment important portar casc i evitar fer caure pedres sobre les cordades inferiors.

La sortida final fins al petit cim del Puro és espectacular. La verticalitat, l’ambient i les vistes sobre el poble de Riglos fan que l’arribada al capdamunt sigui un moment molt especial.

Com a anècdota, quan el Xavi i jo vam arribar al cim, la noia del refugi ens va veure des de baix i ens va fer una fotografia des de la mateixa porta. Una imatge ben curiosa i un record magnífic d’aquella escalada.

Una gran clàssica de Riglos, molt recomanable malgrat el desgast d’alguns trams. Una via amb història, ambient i una arribada a un dels cims més singulars de la zona.

Fitxa tècnica

Via: Normal del Puro
Zona: Mallos de Riglos, Osca
Mallo: El Puro, adossat al Mallo Pisón
Longitud: Aproximadament 180 metres
Dificultat màxima: 6b en lliure o V+/A0
Nombre de llargs: Entre 6 i 8, segons les reunions i els llargs que s’enllacin
Equipament: Via equipada amb parabolts, ponts de roca i algun equipament antic
Material: Unes 12 o 14 cintes exprés, bagues i material de reunió. Pot ser útil algun friend mitjà
Corda: Dues cordes de 55 o 60 metres
Aproximació: Entre 5 i 10 minuts des del poble de Riglos
Descens: Quatre ràpels per les instal·lacions del Puro
Orientació: Sud i sud-oest
Primera ascensió: Manuel Bescós, Alberto Rabadá i Ángel López «Cintero», l’any 1953

Cal tenir precaució amb la roca polida, alguns bolos inestables, la possible caiguda de pedres i les aglomeracions de cordades, especialment als ràpels i a la cova del Puro.

Via moskitos a la Visera de Riglos

 Via guapa amb en Xavi Comas