Tempesta nocturna a Montrebei 390m ED- 6C/A1

 

Tempesta nocturna 390 m ED- a la Paret de Catalunya de Montrebei

Feia temps que li tenia ganes a aquesta via emblemàtica de la paret de Catalunya, escalada de 11 llargs, on no perdona ni un sol metre, en roca de molt bona qualitat, llarga i sostinguda i semiequipada (reunions amb parabolts que sempre és d’agrair).

Finalment arriba el dia i decidim fer l’escalada a tres, l’Albert, l’Adrià i jo. El dia anterior sortim d’Andorra i anem a dormir al costat del Pont de Montanyana, fent la tria dels llargs, l’Albert i la seva empenta diu – Jo ja faig el quatre primers llargs – frase que la recordarem durant molt de temps (ja veureu perquè més endavant).

A l’endemà a les 7 del matí esmorzem els tres amb la calma abans de la batalla i a les 8 comencem a fer el camí del congost  fins al peu de via que triguem si no recordo malament una hora aproximadament. De fet el peu de via el trobem molt ràpid, ja que surt a l’esquerra del diedre gris i el peu de via està gravat “tempesta nocturna”.

El primer llarg, segons totes els ressenyes que hem llegit és amb diferència el més difícil i obligat de la via, fent de criba. L’Albert es prepara, jo l’asseguro i l’Adrià s’ho mira. Comença a escalar i el primer pas ja cal assegurar-lo amb un alien negre, dur de collons. Continua pujant fins un arbust que li col·loca una baga sabinera, mes amunt ja trobem dos parabolts i a la sortida d’aquests una diagonal a esquerra obligada fins anar a buscar una fissura una mica desplomada. Aquesta diagonal es obligada i difícil, l’Albert ho intenta una i altra vegada, caient diverses vegades i finalment desistir, dient “Manel baixa’m que ho intenti un altre”. Baixo i ja comencem a riure per les seves paraules del dia anterior “jo faig els quatre primers llargs” jajaja! Bon fart de riure.

L’Albert i jo mirem a l’Adrià, que entén de seguida que és ell qui farà els quatre primers llargs, es prepara i amunt. Cullons en un pim pam ja està a la primera reunió. Quin crack el company.

El segon llarg comença per un sostret i acaba per una fissura petita que li donen 6b, però que vam trobar difícil.

El tercer llarg un altre sostret de 6b, que es deixa fer be i després navegar fins a la reunió, ja que es un mica recargolat el llarg.

El quart llarg es curtet de 6a.

El cinquè, 6è, 7è i 8è els faig jo. Per no estendre’m en els llargs us diré que son molt bons, es poden encadenar (jo no ho vaig fer). Fàcilment reforçables amb friends i algun fissurer.

La resta de llargs fins al cim se’ls va currar l’Albert, traient-se una mica l’espineta de no haver pogut fer el primer llarg. Llargs també molt bons, gens fàcils i on destacaria l’ultim llarg que es una ampla xemeneia molt peculiar d’escalar. Bravo per l’albertito.

Una via d’escalada guapíssima, aconsellable i perfectament factible per fer-la en unes 6 horetes sense córrer.

Al cim, fem les fotos de rigor, mengem una mica i baixem pel corriol fins al camí del congost. Ens perdem una mica, havent de fer el jabalí, coses que passen quan fas aventura. A la furgo unes cerveses, riures amb la frase de l’Albert i a planificar la pròxima escalada.

Via Amadeus + Plurabel a la Roca Alta de Vilanova de Meia 140 m 7a i 100 m 6b+

No havia estat mai a la Roca Alta i sincerament tenia moltes ganes de coneixer-ho. L'Albert que ja s'ho coneix, em diu de dormir a la furgo en un prat a sota de la Roca Alta i així ha estat tot i que per arribar-hi, el tram final de pista no està massa bé, però la perícia i el "savoir faire" del company em porta a la famosa esplanada.

Quin lloc més xulo, quina tranquil.litat. Vam passar una tarda i nit de luxe.

Les vies escollides per l'endemà són l'Amadeus i la Plurabel. Dos vies que diferenciarem.

La via Amadeus, quin tros de via mare meva. Quatre llargs d’un calcari on el primer llarg potser haurem de vigilar una mica amb la roca però a partir d’aquí disfrutada total. El segon llarg és un 6a en el qual primer superem un desplom fins trobar el primer parabolt que vaig haver de fer amb molt de compte, ja que em jugava una caiguda important, després trobo una fissura mot bona fins a la reunió.

A partir d’aquí encara, si cap, els llargs més bons, el tercer un 6c que es deixa fer molt bé fins a uns moviments fins de placa per entrar a la reunió. Que dir del quart llarg a nivell d’escalada, doncs que la sortida no la vam veure per enlloc i vam tirar de cinta, però després, festival del canto que a mesura que vaig pujant se’m van botint els braços i les assegurances estant molt i molt lluny. Inclús vaig col·locar un alien que em va donar aire i seguretat.

Aquesta via té una reputació guanyada a pols i que si us voleu posar a prova el temple i sang freda aneu a escalar-la.

Al cim de la Roca Alta vam baixar a peu fins la base de la paret, resseguint-la fins anar a sota de la segona via que volíem fer la Plurabel. També una via que tal i com diuen les piulades amb les assegurances justes. Tres llargs molt sostinguts en el 6b/+. Finalment ja amb els braços i el cervell ben calents tornem a la furgoneta on prenem la cervesa de rigor i cap a Andorra.

Total un dia per emmarcar i tres dies d'escalada amb la millor companyia.

Vídeo:

Tascon Rebuffat a Collegats 220 m ED 6c+

 

Amb l'Albert comencem el nostre periple de tres dies per Catalunya amb aquesta via clàssica que surt a les 100 millors escalades de Catalunya amb molt bon encert, ja que després de fer-la va resultar ser un viote d'aquells que et marquen.

Anem a pams. Sortim d'Andorra a les nou del matí preparem el material, menjar a la furgo de l'Albert i apa a fer uns quilómetres pel port del cantó fins a Sort on parem a fer un bon esmorzar. Ben tips continuem camí fins a Collegats. El camí se'ns ha fet curt ja que feia dies que no parlavem i ja teniem històries que explicar-nos (secrets d'estat).

L'aproximació a la via la fem per la tirolina de l'Argenteria que l'Albert amb la seva flamant politja fa en un plis plas i jo amb el meu mosquetó cutre d'alumini em costa bastant més. Tot seguit pujem per unes cordes fixes fins a la base de la paret i d'aquí fent atenció flanquejem a esquerra fins trobar el peu de la Tascon Rebuffat.

Com es habitual l'Albert comença el primer llarg de 25 metres en quart grau amb una roca a vigilar i a partir d'aquí festival del bo. No cal que detalli tots els llargs però només dir que tots els llargs son molt bons en fisura de bon equipar i que no ens va deixar indiferents. 

Acabada la via, vam fer un entrepà, gaudir del paisatge i vam baixar rapelant per una via que crec que es diu del Parra i que en quatre rapels ja estem a la base de la paret. Despres la famosa tirolina  que un cop va passar l'albert va tenir la deferència de passar-me la politja. Gràcies!!!!

Via Terra Lliure a Collegats 180m 6a

 

Feia molts anys que no coincidia amb el Joan (titanel) escalant via llarga i ja que havíem coincidit a la festa Major de Juclar la setmana anterior, vam parlar de fer alguna escalada junts. El dijous següent ja havíem quadrat agendes i la via escollida en aquest cas era Terra Lliure a Camarasa.

Per arribar al peu de via s'accedeix per dalt (tipus Verdon) i cal trobar la bona línia de rapels i avall. Dos rapels llargs i ja som a terra i a peu baixar amb tendència esquerra seguint unes cordes fixes fins al peu de la via.

L'escalada en graus assequibles és molt bona i vertical. Ens va fer recordar una mica Ordesa. Vam tenir sort ja que el temps no acompanyava massa i tot i que va pluvisquejar a estones durant l'escalada no va ser fins que vam ser a dalt que va ploure de veritat. Plegar cordes i correns a la furgo. 15' més tard ja estàvem salvats.

Aquesta via la tenim a les 100 millors de catalunya del Soldevila.

Via Colores a Terradets 235 m 6b+ obligat

 

Una altra escalada que surt a “les 100 millors de Catalunya” del Pep Soldevila que vaig a fer amb l'Anna. El dia està ennuvolat i ens permet escalar amb una temperatura ideal el primer dia d’agost a la paret de les Bagasses. Un luxe.

La via consta de 7 llargs, equipats amb parabolts, tot i que allunyen moltíssim i on el grau indicat és obligadíssim. Havia llegit ressenyes que aconsellaven de portar algun alien i un friend mitjà, però nosaltres no el vam fer servir.

1er llarg: 30 metres 5è. Durant els 30 metres trobarem quatre solitaris parabolts. Llarg que es fa molt bé en bona presa.

2on llarg: 40 metres 6b. Considero que és el llarg més obligat de la via. Llarg on trobes pressa petita, placa, fissura i passos llargs amb les assegurances a tres metres per sota. Cal tenir temple.

3er llarg: 40 metres 6a. Llarg on aconsellen col·locar algun friend, i que trobem una llastra molt dubtosa que val més no tocar. Nosaltres de parabolt a parabolt.

4art llarg: 35 metres 6a. Llarg guapo amb bona presa.

5è llarg : 35 metres 6a. Llarg plaquero xulo i molt vertical.

6è llarg: 30 metres 6b+. Desplom d’inici sobre bona presa, placa amb millor presa i després 15 metres a pèl fins a la reunió.

7è llarg: 15 metres 4art. Tràmit fins arribar a la vira on ja fem les fotos de rigor, i baixem tranquil·lament.

Observacions: Via que ens va agradar molt, tot i que els parabolts cal buscar-los amb prismàtics. Val la pena fer-la per la continuïtat, la bona roca, verticalitat i disfrutona que és.

Petit vídeo: