Amistades Pelirrojas a Perles

Gran jornada d’escalada a Perles per gaudir de la via Amistades Pelirrojas. Vam compartir el dia amb la Sònia, el Juanka, el Ramon i la Carla, mentre que l’Anna i jo formàvem cordada.

La via ens va semblar maquíssima, amb una roca immillorable que permet gaudir de l’escalada de principi a fi. És una línia agraïda, variada i molt agradable, amb bones preses i passos que conviden a continuar escalant. A més, està ben assegurada, fet que permet afrontar-la amb tranquil·litat i concentrar-se plenament en els moviments i en el plaer de progressar per la paret.

Sens dubte, una d’aquelles jornades que ho tenen tot: una bona via, roca excel·lent, un temps esplèndid i, sobretot, una gran companyia. Escalar amb amics sempre dona un valor especial a l’activitat i converteix el dia en un record encara més bonic.

Deixo unes quantes fotografies d’aquest gran dia viscut a Perles amb l’Anna, la Sònia, el Juanka, el Ramon i la Carla.

Fitxa tècnica

• Via: Amistades Pelirrojas

• Zona: Roc d’en Solà, Perles (Alt Urgell)

• Obertura: J. Lucas i J. Garcia, l’any 1992

• Longitud: aproximadament 100–110 metres

• Nombre de llargs: 4

• Dificultat màxima: 6a+

• Dificultat obligada: V+

• Orientació: sud / sud-est

• Roca: calcària, compacta i de gran qualitat

• Equipament: via equipada amb parabolts i reunions equipades

• Material: 12 cintes exprés, alguna d’allargable, i corda de 60 metres si es baixa caminant. Opcionalment, algun friend petit fins al Camalot núm. 0,5

• Aproximació: entre 10 i 15 minuts

• Descens: caminant pel corriol de baixada fins a tornar al peu de via

Llargs

• L1: V+, 20 m. Inici compartit amb la via Putes Mosques. Després del primer parabolt, cal seguir cap a l’esquerra per una placa amb algun pas fi.

• L2: 6a+, 35 m. El llarg més exigent i probablement el més bonic de la via. Placa vertical, tècnica i mantinguda, sobre una roca excel·lent.

• L3: 6a, 25 m. Escalada variada per fissura, diedre i placa, amb passos tècnics i algun tram més atlètic.

• L4: 6a, 20 m. Inici tècnic i continuació cap a la dreta per superar un petit sostre per la zona més feble. Després es torna cap a l’esquerra fins a la reunió final.

Aproximació

Des de Coll de Nargó prenem la carretera en direcció a Fígols, Alinyà i Perles. Aparquem a l’esplanada situada just abans d’entrar al poble. A l’altre costat de la carretera surt un corriol evident que ens porta en uns 10 o 15 minuts fins al Roc d’en Solà.

El començament és compartit amb la via Putes Mosques. Després del primer parabolt, Amistades Pelirrojas continua en diagonal cap a l’esquerra.

Descens

Des de la darrera reunió seguim el corriol de baixada fins a enllaçar novament amb el camí d’aproximació i retornar al peu de via.

Via Llorenç-Joan a la Paret de Primavera

Amb el Ramon ens dirigim a la Paret de Primavera, situada a la cara nord de Roca Narieda, per escalar la via Llorenç-Joan. Es tracta d’un itinerari llarg i variat, predominantment de placa, que va guanyant interès i dificultat a mesura que avancem.

Els primers llargs transcorren per plaques tombades d’adherència, amb alguns trams de vegetació i assegurances una mica distants. Progressivament, la paret es va redreçant i l’escalada es torna més mantinguda i variada. Els llargs superiors són els més bonics i exigents, amb algun pas picant que ens obliga a escalar concentrats.

La via està semi equipada amb parabolts, pitons i ponts de roca, però és recomanable portar alguns friends petits per completar la protecció als trams on les assegurances allunyen. Nosaltres vam aconseguir encadenar-la completament en lliure, gaudint especialment dels dos llargs més difícils de la part superior.

Després de l’escalada, el Ramon em va convidar a dinar de menú en un restaurant de Coll de Nargó. Vam acabar la jornada tranquil·lament a la terrassa, contemplant la magnífica paret de Roca Narieda on acabàvem d’escalar.

Una jornada ben completa: bona escalada, una via amb algun pas picant, un bon menú i una companyia immillorable. No tenien cap desperdici: ni la via, ni el dinar, ni, sobretot, la companyia.

Fitxa tècnica

• Via: Llorenç-Joan

• Zona: Paret de Primavera, Roca Narieda

• Municipi: Fígols i Alinyà, Alt Urgell

• Obertura: Llorenç Vallès i Joan Asín, l’any 2012

• Longitud: 285 metres

• Nombre de llargs: 8

• Dificultat en lliure: aproximadament 6b

• Graduació original: 6a/A1

• Dificultat obligada: V+/A1

• Orientació: nord

• Roca: calcària

• Equipament: via semi equipada amb parabolts, pitons i ponts de roca

• Material: unes 15 cintes exprés, bagues per als ponts de roca, joc d’Aliens o friends petits i friends fins al número 2

• Cordes: dobles de 60 metres

• Horari d’escalada: entre 4 i 5 hores

• Aproximació: uns 40 minuts

• Descens: aproximadament una hora caminant

• Època recomanada: especialment adequada per als dies calorosos, ja que es manté a l’ombra durant bona part del matí

Descripció dels llargs

• L1: V+, 45 m. Inici per una placa tombada entre vegetació. La paret es redreça lleugerament a la part superior.

• L2: V, 45 m. Continuació per plaques d’adherència de poca verticalitat i assegurances distants.

• L3: V, 30 m. Llarg amb un flanqueig de dreta a esquerra per evitar una franja de vegetació. A la part final trobem una corda fixa.

• L4: V+, 30 m. La placa es torna més vertical i mantinguda, amb una escalada d’adherència molt agradable.

• L5: V+, 45 m. Comença amb un llarg flanqueig cap a l’esquerra entre petites feixes i continua més directament per placa.

• L6: 6a+/6b, 35 m. Bonic mur de continuïtat, força mantingut i amb un pas final que cal encertar bé. Un dels llargs més obligats de la via.

• L7: 6b, 30 m. El llarg més exigent en lliure. Comença amb una fissura vertical que es treballa en bavaresa i continua amb un pas tècnic d’equilibri i força.

• L8: V, 25 m. Superem una llastra per l’esquerra, continuem per un diedre fi i acabem per una darrera placa d’adherència.

Aproximació

Aparquem a la zona del Mas de Cal Ubach, a l’entrada de Fígols. Seguim a peu la pista ascendent del Camí de Narieda, tancada al trànsit, durant aproximadament mitja hora.

Quan ja hem superat la vertical de la via i poc abans d’arribar al coll, trobem una fita que indica el desviament. Deixem la pista i pugem inicialment amb tendència cap a la dreta, passant per una petita tartera. Cal estar atents per localitzar la placa inicial i el primer parabolt.

Descens

Des del final de la via avancem cap al nord, a l’esquerra, seguint rastres de sender i algunes fites fins a trobar el camí de baixada de Roca Narieda. Aquest camí ens porta novament a la pista del Camí de Narieda, que seguim fins al punt de partida.

Trilogia al sòcol de Narieda Oest: Pilichan, Barón Rojo i El Nostre Amic

Amb l’Anna vam anar al sòcol de Narieda Oest amb la intenció d’aprofitar bé la jornada i escalar tres vies curtes situades una al costat de l’altra: Pilichan, Barón Rojo i El Nostre Amic.

Són tres itineraris ideals per combinar durant el mateix dia. Tenen poca aproximació, estan ben assegurats amb parabolts i les reunions són rapelables, fet que permet baixar ràpidament i passar d’una via a l’altra sense perdre gaire temps.

La Tura també ens va acompanyar i es va quedar tranquil·lament al peu de la paret mentre nosaltres escalàvem. Tenir-la esperant a baix va donar un punt encara més especial a la jornada.

L’escalada és principalment sobre roca calcària, amb plaques, passos atlètics i alguns trams mantinguts. Tot i que són vies curtes, cal escalar i trobar bé els moviments. La Pilichan és probablement la més exigent, especialment al segon llarg; la Barón Rojo és més homogènia i agradable, i El Nostre Amic ofereix una escalada variada, amb un darrer llarg especialment bonic.

En acabar les tres vies, vam recollir el material i vam marxar amb la Tura cap a Coll de Nargó, on vam completar la jornada amb un bon menú.

Una trilogia ràpida i molt recomanable per gaudir d’una jornada completa d’escalada en companyia. Bona roca, vies ben assegurades, poca aproximació i ràpels senzills. Què més es pot demanar?

Fitxa general

• Zona: sòcol de Narieda Oest, Fígols i Alinyà

• Vies: Pilichan, Barón Rojo i El Nostre Amic

• Orientació: oest

• Roca: calcària

• Equipament: vies equipades amb parabolts i reunions rapelables

• Material: 12 cintes exprés, material de reunió i dues cordes de 60 metres

• Friends: opcionals per completar algun tram fàcil on les assegurances allunyen

• Aproximació: aproximadament 10 minuts

• Descens: en ràpel per les mateixes vies

• Temps: es poden combinar còmodament les tres vies durant una mateixa jornada

• Època recomanada: bona opció per als matins calorosos, ja que la paret té orientació oest i el sol hi arriba a la tarda

Via Pilichan

• Longitud: aproximadament 75 metres

• Dificultat: 6a

• Nombre de llargs habitual: 2

• Equipament: parabolts

• Descens: dos ràpels per la mateixa via

Llargs

• L1: IV/IV+, 35 m. Placa inicial tombada que va guanyant verticalitat. En un tram terrós hi ha una corda fixa.

• L2: 6a, 40 m. El llarg més exigent de la trilogia. Mur vertical, atlètic i mantingut, amb passos de presa petita i algun moviment que cal encertar bé.

Via Barón Rojo

• Longitud: aproximadament 87 metres

• Dificultat: V+

• Nombre de llargs habitual: 2

• Equipament: parabolts

• Descens: dos ràpels d’uns 45 metres per la mateixa via

Llargs

• L1: IV/V, 45 m. Placa agradable i bastant mantinguda. Les assegurances poden allunyar una mica als trams més fàcils.

• L2: V+, 42 m. Tirada vertical i variada, amb alguns passos atlètics i una dificultat força contínua.

Via El Nostre Amic

• Longitud: aproximadament 90 metres

• Dificultat: 6a

• Nombre de llargs: 3

• Equipament: parabolts

• Descens: dos ràpels per la Barón Rojo, amb la qual comparteix la reunió superior

Llargs

• L1: V, 30 m. Placa calcària mantinguda, amb les assegurances una mica separades però de bona escalada.

• L2: V+, 25 m. Llarg principalment de V+, amb un parell de passos atlètics abans d’arribar a la reunió.

• L3: 6a, 35 m. El millor llarg de la via. Comença amb un tram vertical de preses petites, continua per terreny una mica més fàcil i acaba en un bonic diedre de V+.

Aproximació

Després de passar Coll de Nargó, prenem el desviament cap a Fígols i Alinyà i creuem el Pont d’Espia. Aparquem a la zona habilitada pròxima a la carretera.

Creuem la carretera i seguim un corriol marcat amb fites que puja decididament, travessa una tartera i gira cap a la dreta fins al peu de la paret. El nom Barón Rojo està escrit a l’inici de la via i serveix de referència per localitzar les altres dues, situades molt a prop.

Descens

Les tres vies disposen de reunions rapelables. La Pilichan es baixa en dos ràpels per la mateixa via. La Barón Rojo també es baixa mitjançant dos ràpels d’uns 45 metres. El Nostre Amic comparteix la reunió superior amb la Barón Rojo i es rapela per aquesta.

Punsola Reniu al Cavall Bernat

 La Punsola-Reniu és una via que ja havia escalat anteriorment, però en aquesta ocasió hi vaig tornar amb l’Anna. Repetir una via tan emblemàtica no li treu gens d’interès, especialment quan es comparteix amb una persona diferent i es torna a gaudir de l’ambient impressionant del Cavall Bernat.

La via ascendeix per l’esperó nord-est del Cavall Bernat. Els primers llargs són més fàcils i tombats, però progressivament la paret es va redreçant fins a convertir-se en una escalada vertical, aèria i amb molt d’ambient. Als trams superiors trobem els llargs més difícils, amb passos fins, atlètics i de continuïtat.

En aquesta ocasió no vaig aconseguir encadenar completament els llargs més difícils, però això no va impedir que gaudíssim plenament de la via. Les seccions més exigents estan molt ben assegurades i es poden superar fent A0 si és necessari. En canvi, als primers llargs, tot i ser més fàcils, les assegurances estan més separades i cal escalar amb atenció.

El darrer llarg ofereix una espectacular travessa que ens porta cap a la cara nord abans d’arribar al cim del Cavall Bernat, on fem reunió al costat de la Moreneta. Arribar fins aquí sempre és especial, tant per l’ambient com per les magnífiques vistes de Montserrat.

La Punsola-Reniu és una de les vies més repetides i emblemàtiques de Montserrat. Una gran clàssica, ben assegurada als trams difícils i absolutament recomanable.

Fitxa tècnica

• Via: Punsola-Reniu

• Zona: Cavall Bernat, Montserrat

• Obertura: M. Punsola i J. Reniu, el 23 de maig de 1971

• Longitud: aproximadament 240 metres

• Nombre de llargs: 8, comptant la tirada inicial

• Dificultat màxima: 6c

• Dificultat obligada: V+ / A0

• Orientació: nord-est

• Roca: conglomerat montserratí

• Equipament: parabolts i reunions equipades

• Horari aproximat: entre 5 i 7 hores d’escalada

• Material: entre 20 i 25 cintes exprés, algunes de llargues, dos o tres friends petits per als primers llargs i un estrep opcional. Dues cordes de 60 metres per al descens

• Aproximació: uns 35 o 40 minuts des de Santa Cecília

• Descens: dos ràpels per la via normal i baixada per la Canal del Cavall

Descripció dels llargs

• L0: III, 30 m. Rampa inicial fàcil però pràcticament sense equipament. És recomanable encordar-se i protegir algun pas amb friends petits.

• L1: IV+, 50 m. Placa inclinada i agradable, amb bona roca però assegurances força separades.

• L2: IV+, 30 m. La paret es va redreçant progressivament i comença a guanyar ambient.

• L3: V, 35 m. Placa, fissura i algun pas atlètic per superar un petit ressalt.

• L4: V+, 20 m. Tirada curta, vertical i de col·locació, amb algun tram una mica polit pel pas de les cordades.

• L5: 6b+ o V+/A0, 35 m. Llarg vertical i exigent, amb una escalada de continuïtat i molt d’ambient. Està generosament assegurat.

• L6: 6c o V+/A0, 20 m. Tirada intensa, amb una secció de preses petites després de superar un característic còdol marró.

• L7: 6a o IV+/A0, 25 m. Sortida cap a la dreta mitjançant una travessa molt aèria que ens porta a la cara nord. Després continuem per terreny més fàcil fins al cim i la reunió situada al costat de la Moreneta.

Aproximació

Deixem el vehicle a Santa Cecília i seguim el Camí de l’Arrel en direcció al Monestir. Quan ens situem aproximadament sota el Cavall Bernat, abandonem el camí principal i prenem un corriol ascendent que ens porta fins a la base de l’agulla i al començament de la via.

Descens

Des del cim fem un primer ràpel d’uns 20 metres des de la zona de la Moreneta fins a sobre de la Verruga. A continuació, fem un segon ràpel d’aproximadament 45 o 50 metres fins al peu de la via normal. Des d’aquí baixem per la Canal del Cavall, equipada en alguns punts amb cordes fixes, fins a recuperar el Camí de l’Arrel.

Pericman a la paret Ecos de Montserrat 190 metres

Una via d'escalada que feia anys que volia fer i per unes coses o unes altres mai havia tingut la possibilitat d'escalar-la. Fa un temps vaig llegir per internet que havia estat netejada i reequipada, quedant en un estat de seguretat òptim, amb poques assegurances fixes, però amb una fissura de tal qualitat que permet col·locar els flotants que et vinguin de gust. 

La meva companya de cordada va ser l'Anna, amb la qual aniria a la fi del mon. Vam sortir de l'aparcament de Can Maçana, seguint el camí fins el coll de miracle i des d'aquí després de baixar uns metres per la canal, seguir un corriol que ens portarà fins a peu de via.

Que dir de la via, que em va encantar i a l'Anna també. Escalada agradable, disfrutona i que tota a l'ombra menys el primer llarg. Al cim vam menjar una mica, les fotos de rigor i baixar per un corriol de punts blaus fins al coll i d'aquí retorn al cotxe.

Friends de tots colors i mides, jijiji

Aconsellable 100%