Una via que sobre el paper no sembla complicada, pero ojuuu! Que cal escalar-la per adonar-te'n que els graus són collats sobre un equipament antic i que caldrà reforçar amb friends. A més un altre alicient que em va dur a voler escalar-la va ser que sortia en les 100 millors escalades de Catalunya segons en Pep Soldevila.
Era la primera via que realitzava a la Paret del Diable de Collegats, que per arribar-hi ja has de travessar el riu per una tirolina i ja arribes a l'altre costat amb els braços ben botits. A més si t'assegures sobre un mosquetó d'alumini sobre el cable metal.lic, dona com a resultat una mala combinació i l'hauràs de llençar.
Vaig fer la via amb en Jaume Planella durant el matí, ja que a partir de les 13h. aproximadament ja li toca el sol. Ens va costar una mica trobar el peu de via i això ens va fer perdre una mica de temps, però res, un cop trobem la línia comencem a escalar sense més dilació.
Petit vídeo de l'escalada:
El peu de via es troba a sobre d'una repisa on ja es veu una línia d'espits (molt separats i algun clau). El material és bastant antic i cal escalar amb calma i assegurant cada pas.
1er llarg: 6a. Cal seguir una fissura bastant marcada on ja veus com va el grau (apretat), però és un llarg de 50 metres brutal.
2on llarg: 5è. És una placa i fissura al final, tot i que nosaltres al final del llarg vam trencar a esquerra per assegurar a una reunió amb parabolts (ens vam equivocar)
3er llarg: 5è. Una placa perdedora on cal llegir la línia ja que els espits estant separadíssims.
4art llarg: Ae. S'inicia vers l'esquerra per terreny fàcil, fins que es veu la placa amb el seguit d'espits. Nosaltres la fem en artifo, ja que algunes assegurances allunyen i cal estirar-se de valent jajaja!. Al final continues escalant en 6a fins a la reunió.
5è llarg: 6a. Llarg molt guapo on ja estem acostumats el tipus de rocam i l'enllestim en un plis plas.
6è llarg: 6b. Últim llarg, curtet amb una sortida explosiva de 6b però que es deixa fer prou bé.
Descens:
Baixem en dos ràpels per la vessant oposada, direcció el barranc del diable i d'aquí per unes vires arribem novament fins a la tirolina.
Una via boníssima que cal fer.
