Amistades Pelirrojas a Perles

Gran jornada d’escalada a Perles per gaudir de la via Amistades Pelirrojas. Vam compartir el dia amb la Sònia, el Juanka, el Ramon i la Carla, mentre que l’Anna i jo formàvem cordada.

La via ens va semblar maquíssima, amb una roca immillorable que permet gaudir de l’escalada de principi a fi. És una línia agraïda, variada i molt agradable, amb bones preses i passos que conviden a continuar escalant. A més, està ben assegurada, fet que permet afrontar-la amb tranquil·litat i concentrar-se plenament en els moviments i en el plaer de progressar per la paret.

Sens dubte, una d’aquelles jornades que ho tenen tot: una bona via, roca excel·lent, un temps esplèndid i, sobretot, una gran companyia. Escalar amb amics sempre dona un valor especial a l’activitat i converteix el dia en un record encara més bonic.

Deixo unes quantes fotografies d’aquest gran dia viscut a Perles amb l’Anna, la Sònia, el Juanka, el Ramon i la Carla.

Fitxa tècnica

• Via: Amistades Pelirrojas

• Zona: Roc d’en Solà, Perles (Alt Urgell)

• Obertura: J. Lucas i J. Garcia, l’any 1992

• Longitud: aproximadament 100–110 metres

• Nombre de llargs: 4

• Dificultat màxima: 6a+

• Dificultat obligada: V+

• Orientació: sud / sud-est

• Roca: calcària, compacta i de gran qualitat

• Equipament: via equipada amb parabolts i reunions equipades

• Material: 12 cintes exprés, alguna d’allargable, i corda de 60 metres si es baixa caminant. Opcionalment, algun friend petit fins al Camalot núm. 0,5

• Aproximació: entre 10 i 15 minuts

• Descens: caminant pel corriol de baixada fins a tornar al peu de via

Llargs

• L1: V+, 20 m. Inici compartit amb la via Putes Mosques. Després del primer parabolt, cal seguir cap a l’esquerra per una placa amb algun pas fi.

• L2: 6a+, 35 m. El llarg més exigent i probablement el més bonic de la via. Placa vertical, tècnica i mantinguda, sobre una roca excel·lent.

• L3: 6a, 25 m. Escalada variada per fissura, diedre i placa, amb passos tècnics i algun tram més atlètic.

• L4: 6a, 20 m. Inici tècnic i continuació cap a la dreta per superar un petit sostre per la zona més feble. Després es torna cap a l’esquerra fins a la reunió final.

Aproximació

Des de Coll de Nargó prenem la carretera en direcció a Fígols, Alinyà i Perles. Aparquem a l’esplanada situada just abans d’entrar al poble. A l’altre costat de la carretera surt un corriol evident que ens porta en uns 10 o 15 minuts fins al Roc d’en Solà.

El començament és compartit amb la via Putes Mosques. Després del primer parabolt, Amistades Pelirrojas continua en diagonal cap a l’esquerra.

Descens

Des de la darrera reunió seguim el corriol de baixada fins a enllaçar novament amb el camí d’aproximació i retornar al peu de via.

La Balena Blanca i el Petit Príncep a Perles

Amb l’Albert Babot ens dirigim al Roc d’en Solà de Perles per escalar La Balena Blanca i el Petit Príncep, una via semiequipada de quatre llargs que segueix un esperó molt marcat a la part esquerra de la paret.

La via ofereix una escalada variada sobre una roca calcària generalment magnífica, combinant plaques, diedres, fissures i algun tram lleugerament desplomat. L’equipament és el just i necessari, amb parabolts als trams més difícils i possibilitats de completar la protecció amb tascons i friends.

Durant l’escalada vaig viure un dels moments més intensos de la jornada. En agafar-me a una pedra, aquesta es va arrencar i vaig fer una bona volada. Recordo que vaig deixar anar un crit perquè tenia la sensació que la caiguda no s’aturava mai. Per sort, l’assegurament va funcionar perfectament i tot va quedar en un bon ensurt.

Després de recuperar la calma vam continuar escalant fins a completar la via. Malgrat l’incident, és un itinerari que recomano plenament per la qualitat de l’escalada, la varietat dels moviments i l’ambient que ofereix.

Per baixar, una bona opció és seguir uns metres la carena i anar a buscar els ràpels de la via veïna Tashunke Witko. Aquesta línia permet fer una baixada més neta i evita els possibles enganxaments de corda entre la vegetació. També es pot completar la jornada escalant alguna de les vies properes, com la Paraimara.

Una via molt recomanable i una jornada amb l’Albert que difícilment oblidaré, especialment per aquella volada inesperada que, afortunadament, només va quedar en una anècdota.

Fitxa tècnica

• Via: La Balena Blanca i el Petit Príncep

• Zona: Roc d’en Solà, Perles

• Obertura: Eduard Plana i Xesco Mas, amb l’ajuda d’Ignasi Vilarassau

• Any d’obertura: 2007

• Longitud: 130 metres

• Nombre de llargs: 4

• Dificultat màxima: 6c+

• Dificultat obligada: aproximadament 6a/A0

• Roca: calcària

• Equipament: via semiequipada amb parabolts, algun spit i ponts de roca

• Reunions: equipades amb dos parabolts

• Material: entre 10 i 12 cintes exprés, joc de tascons —incloent-ne algun de petit—, semàfor d’Aliens i friends fins al número 2

• Cordes: dobles de 60 metres

• Aproximació: uns 30 minuts

• Descens: caminant, en uns 45 minuts, o mitjançant els ràpels de la via veïna Tashunke Witko

Descripció dels llargs

• L1: 6b, 30 m. Llarg variat per diedres i placa. Comença amb passos de 6a i presenta una secció més exigent de 6b abans d’arribar a la reunió.

• L2: 6a+, 25 m. Bonic diedre tombat que combina passos de placa i bavaresa. Cal escalar i completar la protecció en algun punt.

• L3: 6b, 40 m. Magnífica placa de calcari ranurat, tècnica i mantinguda. Cal anar amb compte amb els blocs situats a l’esquerra abans d’entrar a la reunió.

• L4: 6c+, 35 m. El llarg més difícil de la via. Té una sortida molt potent i mantinguda fins a superar els primers parabolts. Després la dificultat disminueix progressivament fins al final.

Aproximació

Aparquem fora del nucli de Perles, evitant ocupar els espais interiors del poble. Prenem el camí que porta al Roc d’en Solà i seguim el corriol marcat que recorre la base de la paret.

Continuem cap a l’extrem esquerre del Roc d’en Solà, superant algun petit flanqueig rocós, fins a situar-nos sota l’esperó per on puja la via. L’aproximació és d’uns 30 minuts.

Descens

Des del final de la via podem seguir la carena en direcció al poble durant aproximadament 200 metres. Després de superar diversos ressalts arribem a un coll des d’on surt el camí de baixada.

Una alternativa més ràpida és anar a buscar els dos ràpels nets de la via Tashunke Witko, situada molt a prop. Aquesta és una opció recomanable per reduir el risc que les cordes quedin enganxades entre les sabines.