Amb l’Albert Babot ens dirigim al Roc d’en Solà de Perles per escalar La Balena Blanca i el Petit Príncep, una via semiequipada de quatre llargs que segueix un esperó molt marcat a la part esquerra de la paret.
La via ofereix una escalada variada sobre una roca calcària generalment magnífica, combinant plaques, diedres, fissures i algun tram lleugerament desplomat. L’equipament és el just i necessari, amb parabolts als trams més difícils i possibilitats de completar la protecció amb tascons i friends.
Durant l’escalada vaig viure un dels moments més intensos de la jornada. En agafar-me a una pedra, aquesta es va arrencar i vaig fer una bona volada. Recordo que vaig deixar anar un crit perquè tenia la sensació que la caiguda no s’aturava mai. Per sort, l’assegurament va funcionar perfectament i tot va quedar en un bon ensurt.
Després de recuperar la calma vam continuar escalant fins a completar la via. Malgrat l’incident, és un itinerari que recomano plenament per la qualitat de l’escalada, la varietat dels moviments i l’ambient que ofereix.
Per baixar, una bona opció és seguir uns metres la carena i anar a buscar els ràpels de la via veïna Tashunke Witko. Aquesta línia permet fer una baixada més neta i evita els possibles enganxaments de corda entre la vegetació. També es pot completar la jornada escalant alguna de les vies properes, com la Paraimara.
Una via molt recomanable i una jornada amb l’Albert que difícilment oblidaré, especialment per aquella volada inesperada que, afortunadament, només va quedar en una anècdota.
Fitxa tècnica
Via: La Balena Blanca i el Petit Príncep
Zona: Roc d’en Solà, Perles
Obertura: Eduard Plana i Xesco Mas, amb l’ajuda d’Ignasi Vilarassau
Any d’obertura: 2007
Longitud: 130 metres
Nombre de llargs: 4
Dificultat màxima: 6c+
Dificultat obligada: aproximadament 6a/A0
Roca: calcària
Equipament: via semiequipada amb parabolts, algun spit i ponts de roca
Reunions: equipades amb dos parabolts
Material: entre 10 i 12 cintes exprés, joc de tascons —incloent-ne algun de petit—, semàfor d’Aliens i friends fins al número 2
Cordes: dobles de 60 metres
Aproximació: uns 30 minuts
Descens: caminant, en uns 45 minuts, o mitjançant els ràpels de la via veïna Tashunke Witko
Descripció dels llargs
L1: 6b, 30 m. Llarg variat per diedres i placa. Comença amb passos de 6a i presenta una secció més exigent de 6b abans d’arribar a la reunió.
L2: 6a+, 25 m. Bonic diedre tombat que combina passos de placa i bavaresa. Cal escalar i completar la protecció en algun punt.
L3: 6b, 40 m. Magnífica placa de calcari ranurat, tècnica i mantinguda. Cal anar amb compte amb els blocs situats a l’esquerra abans d’entrar a la reunió.
L4: 6c+, 35 m. El llarg més difícil de la via. Té una sortida molt potent i mantinguda fins a superar els primers parabolts. Després la dificultat disminueix progressivament fins al final.
Aproximació
Aparquem fora del nucli de Perles, evitant ocupar els espais interiors del poble. Prenem el camí que porta al Roc d’en Solà i seguim el corriol marcat que recorre la base de la paret.
Continuem cap a l’extrem esquerre del Roc d’en Solà, superant algun petit flanqueig rocós, fins a situar-nos sota l’esperó per on puja la via. L’aproximació és d’uns 30 minuts.
Descens
Des del final de la via podem seguir la carena en direcció al poble durant aproximadament 200 metres. Després de superar diversos ressalts arribem a un coll des d’on surt el camí de baixada.
Una alternativa més ràpida és anar a buscar els dos ràpels nets de la via Tashunke Witko, situada molt a prop. Aquesta és una opció recomanable per reduir el risc que les cordes quedin enganxades entre les sabines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada