La Normal del Puro és una de les escalades més clàssiques i emblemàtiques dels Mallos de Riglos. La vaig fer amb el Xavi Comas durant una estada en què ens vam allotjar al refugi de Riglos, situat just davant d’aquest magnífic conjunt de parets de conglomerat.
La via puja l’esvelta agulla del Puro, adossada al Mallo Pisón, seguint un recorregut molt lògic i variat. Hi trobem diedres, travesses, alguna panxa característica de Riglos, la coneguda cova del Puro i una xemeneia força polida abans d’arribar al coll.
És una escalada molt clàssica i habitualment concorreguda. El pas de tantes cordades ha deixat alguns trams bastant sobats, especialment les preses de peus i l’interior de la xemeneia. També cal vigilar amb alguns bolos que no semblen gaire sòlids i poden arribar a desprendre’s. En una via tan freqüentada és especialment important portar casc i evitar fer caure pedres sobre les cordades inferiors.
La sortida final fins al petit cim del Puro és espectacular. La verticalitat, l’ambient i les vistes sobre el poble de Riglos fan que l’arribada al capdamunt sigui un moment molt especial.
Com a anècdota, quan el Xavi i jo vam arribar al cim, la noia del refugi ens va veure des de baix i ens va fer una fotografia des de la mateixa porta. Una imatge ben curiosa i un record magnífic d’aquella escalada.
Una gran clàssica de Riglos, molt recomanable malgrat el desgast d’alguns trams. Una via amb història, ambient i una arribada a un dels cims més singulars de la zona.
Fitxa tècnica
Via: Normal del Puro
Zona: Mallos de Riglos, Osca
Mallo: El Puro, adossat al Mallo Pisón
Longitud: Aproximadament 180 metres
Dificultat màxima: 6b en lliure o V+/A0
Nombre de llargs: Entre 6 i 8, segons les reunions i els llargs que s’enllacin
Equipament: Via equipada amb parabolts, ponts de roca i algun equipament antic
Material: Unes 12 o 14 cintes exprés, bagues i material de reunió. Pot ser útil algun friend mitjà
Corda: Dues cordes de 55 o 60 metres
Aproximació: Entre 5 i 10 minuts des del poble de Riglos
Descens: Quatre ràpels per les instal·lacions del Puro
Orientació: Sud i sud-oest
Primera ascensió: Manuel Bescós, Alberto Rabadá i Ángel López «Cintero», l’any 1953
Cal tenir precaució amb la roca polida, alguns bolos inestables, la possible caiguda de pedres i les aglomeracions de cordades, especialment als ràpels i a la cova del Puro.
