diumenge, 29 d’agost del 2021

Robin Judas a la Paret de Primavera 230m MD+ (6a obligat)

 




Fa un temps amb l’Anna vam intentar escalar aquesta via, però ens vam baixar després del segon llarg, ja que a l’Anna li feien molt mal els peus de gat que estrenava (cosa que no s’ha de fer mai).

Ahir vam decidir anar a escalar la via novament. Res podia sortir malament, bona temperatura, sense presa, sense mal als peus.... Aparquem a les 9 del matí, preparem el material, una corda simple, cintes exprés, un parell d’aliens i friends fins al numero 1 i apa a fer la feixuga aproximació que es una “jabalinada” que arribes al peu de via, ben rascat i suat.

No detallaré cada llarg, però la veritat es que tots son molt bons i on s’ha d’escalar. Crec que el més difícil i obligat es el segon llarg, un 6b+ de placa on cal tenir molta fe. La resta potser destacaria el 4 llarg, un 6b amb una fissura neta molt xulo. L’últim llarg de 6b+ a l’inici i 6c al final de 50 metres que es fa bé.


Arribats a dalt baixem pel camí normal de descens de la via ferrata.



La via està molt ben trobada, tot i que a primer cop d’ull sembla molt herbosa i arbusts, però que no us deixeu enganyar que val la pena anar-la a fer. El que no ens va agradar gens va ser la feixuga aproximació. 

Petit video de la Robin Judas


dissabte, 7 d’agost del 2021

Travessa de la vall d’Estós: del pic de Gías al Jean Arlaud

Una d’aquelles sortides llarguíssimes i dures físicament que queden gravades a la memòria. La vaig compartir amb el gran Jaume Planella i la vam completar en una sola jornada, sortint de la vall d’Estós i enllaçant el pic de Gías amb els Clarabides, el Gourgs Blancs i el Jean Arlaud.

Des de l’aparcament vam remuntar tota la vall d’Estós fins al refugi. A partir d’allà, vam continuar pel barranc de Gías en direcció a l’ibón, guanyant altura ràpidament fins a entrar en un entorn completament mineral.

La part superior de la ruta és espectacular. Es tracta d’una successió de cims, colls i trams de cresta amb magnífiques vistes sobre la vall d’Estós i els vessants francesos. Durant el recorregut vam passar pel pic de Gías, els diferents cims de Clarabide, el Saint-Saud, el Camboué, la punta Lourde-Rocheblave, la Torre Armengaud, el Gourgs Blancs i, finalment, el Jean Arlaud.

No és una simple excursió per anar sumant tresmils. Entre els cims hi ha trams molt tècnics, grimpades, passos aeris, terreny descompost i punts on cal trobar bé el recorregut. Nosaltres la vam fer únicament amb bambes, aprofitant que estàvem molt en forma, però això no treu que sigui una activitat d’alta muntanya seriosa i compromesa.

Les hores i els quilòmetres es van anar acumulant. Després de completar tota la cresta encara ens quedava un descens llarguíssim per tornar a recórrer la vall d’Estós. Finalment vam arribar a la furgoneta de nit, completament rebentats però molt satisfets d’haver pogut acabar una travessa tan exigent en una sola jornada.

I encara quedava la millor anècdota del dia. A la motxilla portàvem una petita canya amb una cullereta i, durant la ruta, vam poder pescar quatre truitetes al riu. Quan vam arribar a la furgoneta ens les vam cuinar i ens les vam menjar allà mateix. Després de tantes hores caminant i grimpant, ens van semblar un autèntic banquet.

Una gran jornada de muntanya amb el Jaume Planella: molt desnivell, molts quilòmetres, trams tècnics, una arribada nocturna i una rebentada de les bones. Sort que en aquella època estàvem ben forts!

Fitxa tècnica

Activitat: Travessa d’alta muntanya i cresta
Zona: Vall d’Estós, massís de Perdiguero-Gourgs Blancs
Punt de sortida i arribada: Aparcament de la vall d’Estós
Recorregut: Aproximadament 30 km
Desnivell positiu: Entre 2.200 i 2.300 m
Altitud màxima: Gourgs Blancs, 3.129 m
Durada: Jornada completa molt llarga
Dificultat: Alta, aproximadament PD/PD+
Passos tècnics: Grimpades de II i III, amb possibles variants de III+
Tipus de terreny: Camins de muntanya, tarteres, blocs, crestes i terreny descompost
Orientació: Complicada en alguns punts de la cresta
Època recomanada: Estiu o principi de tardor, sense neu i amb meteorologia estable
Material recomanable: Casc, frontal, mapa o GPS, roba d’abric i material per assegurar o rapelar segons l’experiència i la variant escollida

Itinerari orientatiu

Aparcament de la vall d’Estós – refugi d’Estós – barranc i ibón de Gías – pic de Gías – pics de Clarabide – Saint-Saud – Camboué – punta Lourde-Rocheblave – Torre Armengaud – Gourgs Blancs – Jean Arlaud – port d’Oô – ibón de Gías – refugi d’Estós – aparcament.

Cal tenir present que és una activitat llarga, física i tècnicament exigent. La meteorologia ha de ser estable i és imprescindible portar frontal, encara que la previsió sigui acabar abans que es faci fosc.

diumenge, 1 d’agost del 2021

Via Colores a Terradets 235 m 6b+ obligat

 


Una altra escalada que surt a “les 100 millors de Catalunya” del Pep Soldevila que vaig a fer amb l'Anna. El dia està ennuvolat i ens permet escalar amb una temperatura ideal el primer dia d’agost a la paret de les Bagasses. Un luxe.




La via consta de 7 llargs, equipats amb parabolts, tot i que allunyen moltíssim i on el grau indicat és obligadíssim. Havia llegit ressenyes que aconsellaven de portar algun alien i un friend mitjà, però nosaltres no el vam fer servir.



1er llarg: 30 metres 5è. Durant els 30 metres trobarem quatre solitaris parabolts. Llarg que es fa molt bé en bona presa.

2on llarg: 40 metres 6b. Considero que és el llarg més obligat de la via. Llarg on trobes pressa petita, placa, fissura i passos llargs amb les assegurances a tres metres per sota. Cal tenir temple.




3er llarg: 40 metres 6a. Llarg on aconsellen col·locar algun friend, i que trobem una llastra molt dubtosa que val més no tocar. Nosaltres de parabolt a parabolt.

4art llarg: 35 metres 6a. Llarg guapo amb bona presa.

5è llarg : 35 metres 6a. Llarg plaquero xulo i molt vertical.

6è llarg: 30 metres 6b+. Desplom d’inici sobre bona presa, placa amb millor presa i després 15 metres a pèl fins a la reunió.

7è llarg: 15 metres 4art. Tràmit fins arribar a la vira on ja fem les fotos de rigor, i baixem tranquil·lament.







Observacions: Via que ens va agradar molt, tot i que els parabolts cal buscar-los amb prismàtics. Val la pena fer-la per la continuïtat, la bona roca, verticalitat i disfrutona que és.

Petit vídeo: