Fa un temps amb l’Anna vam
intentar escalar aquesta via, però ens vam baixar després del segon llarg, ja
que a l’Anna li feien molt mal els peus de gat que estrenava (cosa que no s’ha
de fer mai).
Ahir vam decidir anar a escalar la via novament. Res
podia sortir malament, bona temperatura, sense presa, sense mal als peus....
Aparquem a les 9 del matí, preparem el material, una corda simple, cintes exprés,
un parell d’aliens i friends fins al numero 1 i apa a fer la feixuga
aproximació que es una “jabalinada” que arribes al peu de via, ben rascat i
suat.
No detallaré cada llarg, però la veritat es que tots son
molt bons i on s’ha d’escalar. Crec que el més difícil i obligat es el segon
llarg, un 6b+ de placa on cal tenir molta fe. La resta potser destacaria el 4
llarg, un 6b amb una fissura neta molt xulo. L’últim llarg de 6b+ a l’inici i
6c al final de 50 metres que es fa bé.
Arribats a dalt baixem pel camí normal de descens de la via ferrata.
La via està molt ben trobada, tot i que a primer cop d’ull sembla molt herbosa i arbusts, però que no us deixeu enganyar que val la pena anar-la a fer. El que no ens va agradar gens va ser la feixuga aproximació.
Petit video de la Robin Judas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada