Que podem dir de l’Easy Rader
de l’aeri, una via oberta fa un munt d’anys (1978) i actualment reequipada amb
espits i parabolts a les reunions. Però no us fieu que això del reequipament
pot semblar un reclam i a més amb els graus teòricament suaus que indica la
ressenya.
Res més lluny de la realitat, una via amb caràcter, amb
assegurances molt i molt separades on l’escalada esdevé un esforç de calma,
zen, no estressar-se entre assegurances, saber navegar per les plaques Montserratines, on el primer de cordada ha de posar els cinc sentits en els
llargs de 4art i 5è grau.
Escalada molt aconsellable per plaques a excepció dels
dos primers llargs que es fan per una fissura i en una roca d’una gran
qualitat, gens “sobada” i amb una adherència magnifica, on a mesura que anem
pujant augmenta la confiança i acabes gaudint moltíssim.
Una via ideal per experimentar tots els sentits de l’escalada,
sang freda, lectura d’itinerari, confiança, i aplicar la força justa, combinat amb
els millors companys de cordada, Anna Frases i Jaume Planella.
Feia molt temps que tenia ganes d'escalar aquesta via i
ahir vaig tenir l’oportunitat amb la meva companya inseparable l’Anna i el
Jaume que ja ens esperava amb la furgo a Santa Cecília. Amb l’Anna vam sortir d’Andorra
a les 7h del matí, vam parar a esmorzar al Bruc i a les 9.30h ja estàvem amb
el Jaume, preparats per fer l’aproximació.
L’aproximació és per una canal evident a sota de la
paret de l’Aeri, tota per ombra, per sort ja que feia calor. La canal fa una
mica de pena, degut als cables, bidons, i ferralla vària que està tirada de l’antic
telefèric de la paret. Crec que seria interessant que la treguessin d’allà.
Al final de la canal trobem la sortida de la via, molt
evident la fissura del primer i segon llarg. Nosaltres dúiem cintes express i
uns aliens petits que únicament vam fer servir en el primer llarg. La resta
únicament cintes express.
El primer llarg es fa molt bé per una fissura en cinquè
grau. El segon llarg marquen amb lliure 6b+ perfectament equipat amb spits i
que es fa be. La resta de llargs no cal detallar-los però dir que són en
general plaques boníssimes.
Menció especial els dos últims llargs que pugen pel fil
de l’esperó molt estètics i amb un bon ambient.
Arribats al cim, alegria del moment i apa un petit ràpel fins
a la collada i remuntar per unes cordes fixes i una canal fins el cim de la
paret de l’aeri, lloc on vam menjar i beure tranquil·lament, fotos de rigor i
escoltar els trons a la llunyania i que al final només van ser quatre gotes que
van caure durant la baixada per la canal del Moro.
Via aconsellable 100% i imprescindible a Montserrat. De
fet es la via considerada la més fàcil de la paret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada