Tempesta nocturna a Montrebei 390m ED- 6C/A1

 

Tempesta nocturna 390 m ED- a la Paret de Catalunya de Montrebei

Feia temps que li tenia ganes a aquesta via emblemàtica de la paret de Catalunya, escalada de 11 llargs, on no perdona ni un sol metre, en roca de molt bona qualitat, llarga i sostinguda i semiequipada (reunions amb parabolts que sempre és d’agrair).

Finalment arriba el dia i decidim fer l’escalada a tres, l’Albert, l’Adrià i jo. El dia anterior sortim d’Andorra i anem a dormir al costat del Pont de Montanyana, fent la tria dels llargs, l’Albert i la seva empenta diu – Jo ja faig el quatre primers llargs – frase que la recordarem durant molt de temps (ja veureu perquè més endavant).

A l’endemà a les 7 del matí esmorzem els tres amb la calma abans de la batalla i a les 8 comencem a fer el camí del congost  fins al peu de via que triguem si no recordo malament una hora aproximadament. De fet el peu de via el trobem molt ràpid, ja que surt a l’esquerra del diedre gris i el peu de via està gravat “tempesta nocturna”.

El primer llarg, segons totes els ressenyes que hem llegit és amb diferència el més difícil i obligat de la via, fent de criba. L’Albert es prepara, jo l’asseguro i l’Adrià s’ho mira. Comença a escalar i el primer pas ja cal assegurar-lo amb un alien negre, dur de collons. Continua pujant fins un arbust que li col·loca una baga sabinera, mes amunt ja trobem dos parabolts i a la sortida d’aquests una diagonal a esquerra obligada fins anar a buscar una fissura una mica desplomada. Aquesta diagonal es obligada i difícil, l’Albert ho intenta una i altra vegada, caient diverses vegades i finalment desistir, dient “Manel baixa’m que ho intenti un altre”. Baixo i ja comencem a riure per les seves paraules del dia anterior “jo faig els quatre primers llargs” jajaja! Bon fart de riure.

L’Albert i jo mirem a l’Adrià, que entén de seguida que és ell qui farà els quatre primers llargs, es prepara i amunt. Cullons en un pim pam ja està a la primera reunió. Quin crack el company.

El segon llarg comença per un sostret i acaba per una fissura petita que li donen 6b, però que vam trobar difícil.

El tercer llarg un altre sostret de 6b, que es deixa fer be i després navegar fins a la reunió, ja que es un mica recargolat el llarg.

El quart llarg es curtet de 6a.

El cinquè, 6è, 7è i 8è els faig jo. Per no estendre’m en els llargs us diré que son molt bons, es poden encadenar (jo no ho vaig fer). Fàcilment reforçables amb friends i algun fissurer.

La resta de llargs fins al cim se’ls va currar l’Albert, traient-se una mica l’espineta de no haver pogut fer el primer llarg. Llargs també molt bons, gens fàcils i on destacaria l’ultim llarg que es una ampla xemeneia molt peculiar d’escalar. Bravo per l’albertito.

Una via d’escalada guapíssima, aconsellable i perfectament factible per fer-la en unes 6 horetes sense córrer.

Al cim, fem les fotos de rigor, mengem una mica i baixem pel corriol fins al camí del congost. Ens perdem una mica, havent de fer el jabalí, coses que passen quan fas aventura. A la furgo unes cerveses, riures amb la frase de l’Albert i a planificar la pròxima escalada.

Desequilibrio Hormonal Paret de Catalunya 240 m 6b+

 

Només acabar la Latin Brothers, ja estic pensant en quina via ocuparé el dia l’endemà, rumio, li dono voltes, comento amb l’Adrià i ja està, solució ràpida. Envio Whatsaap a l’Albert –Quina via ens aconselles per demà a Montrebei?- contesta: “Desequilibrio Hormonal”.

Arribem a la furgo que està estacionada al Prat d’en Lluis, agafem les cadires, taula, cervesa i alguna cosa per menjar i agafo el llibre de ressenyes del Luychi, anant directament a la pagina de la Desequilibrio.

Uff! Quina bona pinta, 240 metres d’escalada amb 6b+ a equipar. Com suposo que fem tots, tafanejo internet a veure que es comenta d ela via i bingo!!! Que si es imprescindible, boníssima, tot elogis.. Per tant allà que anem a l’endemà.

A les 8 del matí, després d’un bon esmorzar anem a buscar el peu de via, prenent el camí que transcorre per la base de la paret i mes o menys quan estem a la vertical de la línia pugem rectes, per una tartera, rostolls, una mica fent el porc senglar, però en uns mitja horeta ja hi som a peu de paret.

L’Adrià comença el primer llarg que es un 6b+ per fissura que encadena molt dignament.

El segon llarg es un 6a+ que surt a dreta per sota un sostre que s’assegura amb un friend mitjà, i es supera amb bones preses per continuar per terreny fàcil fins a la reunió.

El tercer llarg de cinquè grau es molt xulo, sobre una fissura molt ampla on hagués anat be el friend del quatre que no va poder col·locar ja que el tenia jo a l’arnès.

El quart llarg es un 6b, boníssim sobre una fissura ampla de bon equipar, parant atenció a l’última travessa per arribar a la reunió que son unes pedres que no donen gens de confiança (com diu l’Adrià un castell de naipes).

El cinquè llarg també de 6b, sobre fissura petita on cal col·locar-se, travessar a esquerra fins entrar en una canal, continuant diedre amunt fins la reunió.

L’últim llarg de 6a, cal sortir molt a la dreta per després passar totalment a esquerra fins a la segona fissura (un clau que no es veu) i amunt fins arribar a l’horitzontal.

En definitiva, una via ràpida, amb poca aproximació, sobre roca boníssima, escalada molt disfrutona i totalment imprescindible.

Dos dies a Montrebei que no defrauda mai. 

Lathin Brothers paret de Catalunya 500 m ED 7a (6a A1)

 

Lathin Brothers a Montrebei, quines ganes que li tenia a la via. El cert es que no he escalat massa a Montrebei, porto 9 vies fetes i em feia respecte. Als que ens agrada l'escalada en via llarga i sobretot clàssiques hem sentit a parlar d'aquesta via.

Finalment ha arribat el dia, acompanyat de l'Adria i el Martí. Com sempre vam anar a dormir amb les furgos al Prat, passant per Ager.  arribem totalment de nit i sense poder veure la paret de Catalunya, no passa res, ja la veurem demà durant unes quantes hores, jajaja.

Per sopar una amanida de pasta i una botifarra que ens va fer el Martí, preparem el material i ens organitzem per l'escalada. El Martí farà els 6 primers llargs, l'Adrià els quatres següents i jo els tres últims. 

Ens llevem a les sis i mitja, un bon esmorzar i a les 7 i escaig anem a buscar el peu de via, que trobem bastant be al cap de 20 minuts. El peu de via esta marcat amb les inicials LB gravats a la roca.

El Martí empalma els dos primers llargs molt ràpid, tot i que no es fàcil el llarg, ja que es perdedor. Tots els seus llargs fins on fem canvi de cordes, el fem en tres horetes. 

Arriba el torn de l'Adrià que intentarà alliberar els dos 7a. Al final se li resisteixen i ha de fer algun repòs, però els ha lluitat com un campió.

Jo faig els tres últims llargs i a les quatre i mitja de la tarda ja estem a dalt de la paret, contentíssims. Ens fem les fotos de rigor, gaudim del paisatge, que per cert es fantàstic, mengem els entrepans i agafem el camí de baixada.

Com no pot ser d'altra manera al gran cusol de pedres que hi ha al camí hi posem cadascun la nostra pedra que segons diuen ens donara sort.

Al Prat, el Martí ha de marxar cap a Andorra i el Adrià i jo ens quedem a fer nit per fer una altra escalada a l'endemà. 

Una via cinc estrelles, que val la pena fer, no te cap llarg que no sigui bo i que es pot assegurar bastant be.

contentissim!!!!!

Petit vídeo

Via del Tronko o la fuerza de los sueños 350 m 6a+ (6a oblig)

Poques vies a Montrebei defrauden i aquesta és de les millors que he fet de moment. Una escalada que sobre el paper sembla senzilla, però no us deixeu enganyar, tots els llargs s’han d’escalar i el equipament mínim. Aconsello que no aneu justos dins del grau que indica la ressenya.

El Ferran Vila em proposa de escalar-la i jo no m’ho penso, ja que escalar amb el Ferran ja de per si és un gran privilegi. Coincidim a Tremp a les 7 del matí, jo vinc d’Andorra  i ell des d’Igualada, vaig sortir d’Andorra a les 5 AM, uff!.

Arribem al congost pel costat del Pont de Montañana a les 8:30, preparem el material i marxem del camí direcció al congost. La feixa d’entrada en la passem i hem de retornar uns 10’. Finalment trobem la feixa que seguim fins que s’acaba, trobant al costat dret una fita de pedres que ens indica una corda fixa amb nusos que ens permet baixar a la feixa de sota, seguint-la fins arribar al peu de la nostra via. Ens costa una mica troba el peu de via, però al final després de navegar una estona ja hi som. En total triguem una hora i mitja.

Preparem el material i arrenca el Ferran al primer llarg:

1er llarg: 35 metres 5è. Inici una mica trencat, seguit d’un diedre brut, però que s’escala prou bé. Crec que en el primer llarg només vam trobar un clau.

2on llarg: 15 metres 6a. Hi ha cordades que encadenen el L1+L2 i crec que és una bona opció. Nosaltres no ho vam fer. Es tracta d’una travessia fineta a esquerra  amb dos claus (passeu amb els peus a la repisa).

3er llarg: 40 metres 6a. Llarg molt maco, tècnic en placa i fissura a dretes.

4art llarg: 60 metres 6a Ae. Llarg on escales tot el llarg de corda, el tram de Ae hi ha dos espits, despres de superar-los hi ha un diedre guapíssim on entren el friends molt bé, abans d’arribar a la reunió hi ha un tram brut i sense interès. Fem reunió en una sabina.

5è llarg: 50 metres 5è. Placa molt bona, en bona roca i presses abundants. Durant el llarg trobem dos claus i un pont de roca. L’últim tram travessem un jardí fins arribar a la reunió.

6è llarg: 55 metres 6a. Diedre molt xulo, amb un petit pas desplomat al mig que es fa i s’assegura molt be, fins arribar a un arbre.

7è llarg: 45 metres 5è. Un altre diedre - xemeneia més fàcil que l’anterior amb una fissura ampla i fàcil d’assegurar.

8è llarg: 50 metres 6a+. Placa amb fissures petites amb un inici molt vertical en bavaresa. No recordo que hi hagués cap assegurança fixa, però s’equipa prou bé.

La baixada es fa per un camí molt dret, sentit pont de Montañana, fins arribar al camí turístic i d’aquí tranquil·lament fins al cotxe. Just arribant al camí turístic el Ferran va fer un mal pas i va caure pel talús, trencant-se la tíbia, astràgal i el calcani. Evacuació en helicòpter, odissea fins Andorra, i ara una temporada a la banqueta. Ànims Ferran que hi tornarem!!!!

Via del Corb a Montrebei 6b obligatori

Feia molt temps que amb l'Albert havíem parlat d'anar a fere aquesta famosa via, però ens feia molt de respecte, per tot el que havíem llegit sobre ella, que si l'equipament es molt just i antic, algun llarg amb roca a vigilar i sobretot pel famos penúltim llarg un 6b+ obligat i que no es pot equipar si no portes un friend del 5 com a mínim. 

Doncs res ja hi som al prat amb la furgo, preparem el material, motivats a tope i esperant al motivadíssim Joan Vilana que ve d'Andorra amb moto per tal de afegir-se a lña nostra cordada.

A l'endemà després d'esmorzar marxem pel camí que ens porta a peu de via en una 30'. Els llargs ens el divídim que l'Albert fa la primera part, en Joan la segona i jo els últim. 

Tots els llargs son bons, algun tram amb roca a vigilar, poc equipament, però suficient. La vaig disfrutar moltíssim. El 6b del penúltim llarg si ens col.loquem be de peus i mirant cap a Ager, dos passos de fe i ja estemm al final del llarg.

Es d'aquelles vies que despres de fer-la en quan surts a l'ultim llarg estàs satisfet per la feina feta, relaxat, aprofitant el mment per comentar la jugada amb els companys, menjar alguna cosa i sense cap presa tornar cap al cotxe.

Vam fer servir la ressenya de la cordada centenaria, combinada amb la del Luichy: