Només acabar la Latin Brothers, ja estic pensant en quina via ocuparé el dia l’endemà, rumio, li dono voltes, comento amb l’Adrià i ja està, solució ràpida. Envio Whatsaap a l’Albert –Quina via ens aconselles per demà a Montrebei?- contesta: “Desequilibrio Hormonal”.
Arribem a la furgo que està estacionada al Prat d’en Lluis, agafem les cadires, taula, cervesa i alguna cosa per menjar i agafo el llibre de ressenyes del Luychi, anant directament a la pagina de la Desequilibrio.
Uff! Quina bona pinta, 240 metres d’escalada amb 6b+ a equipar. Com suposo que fem tots, tafanejo internet a veure que es comenta d ela via i bingo!!! Que si es imprescindible, boníssima, tot elogis.. Per tant allà que anem a l’endemà.
A les 8 del matí, després d’un bon esmorzar anem a buscar el peu de via, prenent el camí que transcorre per la base de la paret i mes o menys quan estem a la vertical de la línia pugem rectes, per una tartera, rostolls, una mica fent el porc senglar, però en uns mitja horeta ja hi som a peu de paret.
L’Adrià comença el primer llarg que es un 6b+ per fissura que encadena molt dignament.
El segon llarg es un 6a+ que surt a dreta per sota un sostre que s’assegura amb un friend mitjà, i es supera amb bones preses per continuar per terreny fàcil fins a la reunió.
El tercer llarg de cinquè grau es molt xulo, sobre una fissura molt ampla on hagués anat be el friend del quatre que no va poder col·locar ja que el tenia jo a l’arnès.
El quart llarg es un 6b, boníssim sobre una fissura ampla de bon equipar, parant atenció a l’última travessa per arribar a la reunió que son unes pedres que no donen gens de confiança (com diu l’Adrià un castell de naipes).
El cinquè llarg també de 6b, sobre fissura petita on cal col·locar-se, travessar a esquerra fins entrar en una canal, continuant diedre amunt fins la reunió.
L’últim llarg de 6a, cal sortir molt a la dreta per després passar totalment a esquerra fins a la segona fissura (un clau que no es veu) i amunt fins arribar a l’horitzontal.
En definitiva, una via ràpida, amb poca aproximació, sobre roca boníssima, escalada molt disfrutona i totalment imprescindible.
Dos dies a Montrebei que no defrauda mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada