Escalem la “Peque Mantecas” per uns i “Mantecas” per altres, una via de 160 metres amb 6a+ (V+ obligatori) a la Roca Alta de Vilanova de Meià.
La via va ser oberta l’any 1982 i el nom de Peque Mantecas pel que he pogut saber és en memòria de aquestes dues persones que juntament amb una tercera van perdre la vida mentre escalaven la Valentin Casanovas a Montserrat.
Amb l’Anna Frases, vam marxar d’Andorra d’hora al matí i en dues horetes ja estàvem amb el vehicle aparcat a sota de la roca alta. L’últim tram de pista està en mal estat i per això vam anar amb el nostre Fiat Sedici 4x4 que passa per tot arreu.
La via consta de sis llargs, però amb l’Anna l’escalem en quatre llargs, ja que el 2on i el 3er s’empalmen i el 4art i 5è també, tot i que cal vigilar amb el fregament de les cordes que ens poden jugar una mala passada.
El primer llarg, personalment considero el millor de la via sense cap mena de dubte, una fissura estreta i ben equipada, on cal escalar, tècnicament, col·locant-se i aprofitant els descansos, ja que tot i que marca 6a, cal escalar-lo.
El segon i tercer llarg s’empalmen, sortida en desplom amb molt bona presa i després seguir per una fissura molt marcada . El 4art i 5è llarg també s’empalmen, segueixen una placa en tendència a esquerra i a la primera reunió uns metres a dreta i arribem a la 5a reunió (gestionar el fregament de cordes).
L’últim llarg, (4art per nosaltres) és de 6a+, amb un únic pas que cal passar-lo per sota i anar a buscar a sobre un sostret unes preses molt bones.
Arribats el cim, només cal baixar vers l’esquerra per un corriol que en 30’ ens portarà fins al cotxe.
Bon dia d’escalada en bona companyia. A l’Anna li va agradar molt la via.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada