Lathin Brothers a Montrebei, quines ganes que li tenia a la via. El cert es que no he escalat massa a Montrebei, porto 9 vies fetes i em feia respecte. Als que ens agrada l'escalada en via llarga i sobretot clàssiques hem sentit a parlar d'aquesta via.
Finalment ha arribat el dia, acompanyat de l'Adria i el Martí. Com sempre vam anar a dormir amb les furgos al Prat, passant per Ager. arribem totalment de nit i sense poder veure la paret de Catalunya, no passa res, ja la veurem demà durant unes quantes hores, jajaja.
Per sopar una amanida de pasta i una botifarra que ens va fer el Martí, preparem el material i ens organitzem per l'escalada. El Martí farà els 6 primers llargs, l'Adrià els quatres següents i jo els tres últims.
Ens llevem a les sis i mitja, un bon esmorzar i a les 7 i escaig anem a buscar el peu de via, que trobem bastant be al cap de 20 minuts. El peu de via esta marcat amb les inicials LB gravats a la roca.
El Martí empalma els dos primers llargs molt ràpid, tot i que no es fàcil el llarg, ja que es perdedor. Tots els seus llargs fins on fem canvi de cordes, el fem en tres horetes.
Arriba el torn de l'Adrià que intentarà alliberar els dos 7a. Al final se li resisteixen i ha de fer algun repòs, però els ha lluitat com un campió.
Jo faig els tres últims llargs i a les quatre i mitja de la tarda ja estem a dalt de la paret, contentíssims. Ens fem les fotos de rigor, gaudim del paisatge, que per cert es fantàstic, mengem els entrepans i agafem el camí de baixada.
Com no pot ser d'altra manera al gran cusol de pedres que hi ha al camí hi posem cadascun la nostra pedra que segons diuen ens donara sort.
Al Prat, el Martí ha de marxar cap a Andorra i el Adrià i jo ens quedem a fer nit per fer una altra escalada a l'endemà.
Una via cinc estrelles, que val la pena fer, no te cap llarg que no sigui bo i que es pot assegurar bastant be.
contentissim!!!!!
Petit vídeo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada