Vacances de Setmana Santa 2026

Amb l’Anna i la Tura teníem dues setmanes de vacances per Setmana Santa i, des de feia dies, ja parlàvem d’anar a descobrir Eslovènia. La furgoneta ens dona molta llibertat i vam decidir aprofitar el viatge per anar parant allà on ens vingués de gust, passant per França, Itàlia i finalment Eslovènia. I la veritat és que no podríem haver-ho aprofitat millor.

26 de març

A la tarda ja ho tenim tot preparat a la furgoneta i agafem la carretera. Parem a Puigcerdà per sopar en un restaurant a l’entrada del poble, recordo que vam menjar un plat combinat que estava prou bé i després entrem a França. Fem nit després de Vinça, a l’àrea d’autocaravanes del poble de Rodès, una àrea coberta on vam estar molt tranquils. L’endemà al matí pujo fins al castell de Rodès amb la Tura, gaudint d’unes bones vistes del paisatge. La pujada es per una pista de terra que contorneja tot el poble fins al castell, que de fet quan arribes només queda en peu una de les parets mestres principals. La vista es molt amplia i l'entorn molt xulo. Com a curiositat dir que vam dormir en l'area coberta perque la teulada son pannells solars. 

27 de març

Continuem fent camí i parem a Niça per visitar el museu d’Henri Matisse, ja que a l’Anna li feia especial il·lusió veure’l. Molt bonic, la veritat, tot i que vam arribar bastant tard i no teniem molt de temps per visistar-lo. Continuem camí fins a Mònaco, on fem nit en un aparcament que dona accés al sector d’escalada que volem visitar l’endemà. A l'entrada de l'aparcament hi ha una senyalització que diu que no es podrà aparcar durant el cap de setmana ja que vindrà un bisbe. Nosaltres vam estar sols durant tota la nit, tot i que es un aparcament molt petit per a tres o quatre vehicles.

28 de març

Escalada a Mònaco, anomenat La Turbie i al sector Surplombs, una paret calcarea impressionant amb vistes al mar, amb vies molt guapes, i amb una temperatura perfecta. En acabar pugem caminant fins al cim de la Tête de Chien, des d’on hi ha una vista espectacular de la ciutat de Mònaco. Tot i això, la ciutat en si no ens va motivar gaire i no la vam arribar a visitar. A la tarda marxem cap a Finale Ligure, l'Anna truca a un camping per reservar al poble mentre fem camí. Ens costa entendre'ns amb la dona pel tema idioma però al final ho aconseguim. El viatge dura un parelll d'hores.

29 de març: 

Ens hem instal.lat en un camping petit però molt correcte a Finale Ligure. Al matí he baixat a passejar amb la Tura fins a la platja. ja fent un cop d'ull al voltant ja es veuen parets. Decidim anar a escalar al Valle Aquila, comencem pel sector de la Falesia del Priore, vies llargues i no molt difísicls. Despres anem a escalar al sector tres frares on escalem l'agulla més fotogènica de la zona, la via es un 6a+ i es espectacular. Per acabar anem a un altre sector on fem un parell de vies mot guapes. ja em passat tot el dia i tornem cap al camping.

30 de març

Ultim dia d'escalada a Finale Ligure, triem la zona de Rocca carpanea i la paretBric Scimarco Superiore. Les vies son llrgues de fins a 40 metres amb una roca molt bona. I trobem basants escaladors. A la tarda marxem cap al poble de Sirmione, al llac de Garda. Un lloc preciós on dormim en un aparcament al costat mateix del llac. L’endemà visitem el poble, dinem en un restaurant amb vistes al llac i continuem el viatge fins a Eslovènia. Arribem a la tarda a Osp, on dormim dues nits en un càmping molt acollidor i salvatge.

31 de març

Escalada a Osp, una paret espectacular amb vies de tots els nivells, on tant l’Anna com jo vam gaudir molt. Després tornem al càmping i, com sempre, aprofito per passejar amb la Tura tant al vespre com al matí.

1 d’abril

Deixem el càmping i anem cap a Ljubljana, la capital d’Eslovènia. Passegem per la ciutat i dinem en un restaurant d’on, almenys jo, vaig sortir gairebé rebentant. És una ciutat petita però molt interessant. Al vespre marxem cap al llac de Bled i dormim en un lloc trobat a Park4Night per 20 euros, concretament a l’aparcament d’un gimnàs. Abans d’anar a dormir fem una petita passejada pel llac.

2 d’abril

Ruta pels voltants del llac de Bled, parant en un bar per tastar les postres típiques de la zona. També vam visitar una exposició dedicada a Banksy. Després fem uns quants quilòmetres fins a un càmping a Bohinjska Bistrica, al costat del llac Bohinj. 

3 d’abril

Passejada al matí amb la Tura i després escalada al poble de Bitnje. Vies exigents però molt bones, a tocar del poble. En acabar anem a passejar pel llac Bohinj, on fem unes patates i una cervesa. Dormim al mateix càmping del dia anterior. 

4 d’abril

Escalem a Bohinjska Bela, probablement un dels pobles més bonics i cuidats que hem vist a Eslovènia. El sector d’escalada està perfectament integrat al costat del poble i les vies són molt guapes. Tant l’Anna com jo ho gaudim molt. Després marxem cap a Kobarid, on dormim en un càmping molt acollidor. En arribar, aprofito per anar a passejar amb la Tura. Kobarid és una població molt xula, coneguda sobretot pel riu Soča, on molta gent hi va expressament per fer caiac. Les aigües turqueses del riu són espectaculars.

5 d’abril

Escalada a Kobarid, al costat d’unes cascades molt conegudes. El sector no ens va acabar de convèncer, però sí l’entorn i el riu Soča amb les seves aigües turqueses. Després continuem per una carretera preciosa i plena de revolts fins arribar a la costa eslovena, a Piran. Aparcar ens costa força estona, però finalment podem visitar el poble, molt bonic i animat. Ens mengem unes boles de xocolata espectaculars… tot i que acaben atipant molt. Sopem i dormim a Izola, un poble costaner molt maco, on veiem una posta de sol amb la Marta per Zoom abans de sopar una bona mariscada en un restaurant. Dormim en un aparcament al costat del mar.

6 d’abril

Entrem de nou a Itàlia i arribem al poble d’Iseo, al costat del llac del mateix nom. Dormim en un càmping de cinc estrelles amb vistes al llac. Visitem la ciutat i sopem una pizza i una amanida mediterrània boníssima.

7 d’abril

Escalem al llac d’Iseo, concretament al poble de Predore. El sector és espectacular. Després, ben satisfets d’escalar, marxem cap a Ivrea, on dormim en una àrea d’autocaravanes que l’Anna ha trobat i encertat completament. Jo tenia dubtes perquè l’àrea semblava petita, però estava situada al costat d’un parc amb gespa i bones vistes al poble. Amb les cadires vam poder dinar i esmorzar tranquil·lament allà mateix.

8 d’abril

Visitem Ivrea i després continuem fins al poble de Susa, passejant pel seu carrer principal, totalment de vianants. Més tard ens aturem a Saint-Christophe-la-Grotte, un lloc impressionant amb unes parets espectaculars i un camí excavat a mà que ens deixa bocabadats. Continuem el viatge fins a les Gorges de Crossey, on dormim en un aparcament que dona accés a un parc natural on no deixen entrar gossos. Mentre hi som arriba força gent amb prismàtics i càmeres de fotos. Amb l’Anna fem un tomb amb la Tura lligada; és una zona humida amb aus i bestiar pasturant.

9 d’abril

Escalada fantàstica a les Gorges de Crossey, al sector PAT. Bones vies i l’Anna gaudint molt escalant de primera. Després visitem Voiron i continuem ruta fins a Rochefort-du-Gard. Visitem el poble i dormim a l’aparcament de la zona d’escalada.

10 d’abril

Escalada molt guapa a Rochefort-du-Gard, en un sector molt ben preparat i senyalitzat, amb vies molt maques i orientacions per a tots els gustos. Comencem escalant al sol però més tard busquem orientacions nord. Vam fer fins a 6b+, ja que els graus són força exigents. Després marxem cap al Cap d’Agde, on dormim en un aparcament al costat del mar després de visitar la ciutat i menjar el gelat de rigor.

11 d’abril

Comencem el retorn cap a casa. Parem a Prada, on hi ha mercat de productes de proximitat i la plaça està plena de gent. Ens asseiem en una terrassa per prendre un cafè amb llet i un croissant que l’Anna havia comprat a la boulangerie del costat. Després continuem fins a Mont-Louis, on dinem en una petita àrea de servei amb dues taules. Dubtem si anar cap a Coll de Nargó o tornar directament cap a casa, però finalment, veient la previsió de molta pluja, acabem arribant a la Cortinada a la tarda.

Han estat unes vacances molt especials: gairebé tres setmanes voltant per Europa amb Eslovènia com a destinació final. Un país petit, amb gent molt acollidora, paisatges espectaculars i una gran qualitat de vida aparent. Hem gaudit molt tant del país com del viatge en general. La furgoneta ens ha anat perfecte i la Tura ens ha acompanyat sempre. No ens hem obsessionat gaire amb els llocs per dormir, tot i que sempre que hem pogut hem triat càmpings. Un viatge d’aquells que segur que recordarem durant molt temps.