Una altra més a la saca. Aquest cop amb el incombustible
Martí anem a escalar la via “Anna Rubio” a la Paret dels Esplovins d’Oliana.
Escalada que tots els escaladors que l'han fet me l’aconsellaven, que valia molt la pena.
Doncs res amb el Martí ens estudiem la via i trobem que la millor opció és escalar els primers sis llargs de la via UESMAP.
Organitzada la tàctica només queda afrontar-la i sense anar
més lluny el dissabte passat sortim d’Andorra a les 07 del matí, parant a fer
el cafè com ja es habitual al Valentí i a les 08:30 ja estem a l’aparcament de
l’antiga via ferrada d’Oliana.
El material que decidim portar son aliens i un parell de
friends fins al número 1, corda doble, 3 litres d’aigua, menjar i apa a atacar.
Travessem a peu el primer túnel direcció Coll de Nargó i just abans d’entrar al
segon, passem a la carretera vella i ja veiem un cussol en una canal molt
evident que ens indicarà el camí.
La pujada és dreta dins de la canal que resseguirem fins
arribar a la base de la paret on ja trobem gravat a la roca UESMAP, mes o menys
30’.
El Marti ja havia fet la UESMAP ha excepció del primer llarg
un 6c que se les porta i amb aquest arguments ja podeu endevinar qui ha fet el
primer llarg jijiji. El Marti se’l curra i no encadena un pas al final sobre un
clau podridot i que és mou i el tram tot mullat. Jo, de segon tampoc
aconsegueixo encadenar el pas moll i a més quan toco el clau –que està amb un
cordino per fer A0- es mou. Uff! Quin patir, pensant que abans el Marti hi ha
pujat la corda.
Acabat aquest llarg de 6c ens queden cinc llargs més fins
arribar a la feixa on començarem l’Anna Rubio. Els sis llargs de la UESMAP son
molt bons, en bona roca i amb un bon ambient. Arribem a peu de l’Anna Rubio ja
ben escalfats per les bones apretades.
A peu de l’Anna Rubio, parem amb la calma, mengem un entrepà,
uns fruits secs, un bon glop d’aigua i el Martí comença el primer llarg. Aquest
inici segons algunes ressenyes costa de xapar el primer parabolt, però no costa
tant. Els tres primers llargs son molt guapos, de 6b i 6c.
Després hi ha dos llargs que mereixen moltíssim la pena, que
és el 5è llarg, un 6c en travessia a dreta den presa bona i el 8 i 9è que el
Martí empalma i que son d’una qualitat increïble i que només per aquests llargs
val la pena escalar la via.
Després d’unes quantes hores escalant i sense aigua que
portar-nos a la boca ja estem al cim a les 16:30 hores. La baixada la fem pel
camí de baixada de l’antiga via ferrada, passant per la paret de la cascada i d’aquí
–ho aconsello- baixem per la canal i en un tres i no res ja estem al cotxe.
Vídeo de l'escalada
Hem acabat bastant rostits, ja que hem fet 540 metres d’escalada
en quinze llargs de dificultats sostingudes. El que no hem fet servir es el
material flotant, ni aliens ni friends, ja que amb l’equipament que hi ha instal·lat
hi ha prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada