Fa anys que li tenia moltes ganes, però em faltava el company perfecte, algú amb garanties d'exit. Li demano a l'Efrem i vinga cap a Riglos falta gent. Sortim d'Andorra a les 07 i a les 13 comencem l'escalada.
Impressiona el gran desplom, però al final jo faig els llargs mes assequibles, 1er, 4art i l'últim i l'Efrem els més durs, el tio encadena tot amb una gran soltura i jo faig algun repòs, però satisfet de les meves sensacions. Una sensació brutal, via de força i resistència.
Com es habitual en aquesta via, teniem dues cordades davant, cosa que ens va anar molt be, ja que ens permetia descansar a cada reunió. Gran disfrutada. Vam seguir la ressenya del llibre Riglos vertical tot i que ès molt evident ja que només era seguir la línia blanca de magnesi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada