divendres, 29 de maig del 2020

Morgan et les Marmottes 260m 6b+ (6a obligat) al Pic de l'Esquella del Pas de la Casa

Escalada realitzada amb en Martí, via sobre granit de qualitat suprema al Pic de l'Esquella al Pas de la Casa, en territori francès. La zona és molt freda i per això la millor època per anar-hi és a l'estiu, dia de bona temperatura i no oblidar-nos de roba d'abric, guants i gorro.

Estacionem el cotxe a l'aparcament de Costa Rodona i d'aquí cal anar per un camí pla de 4x4 fins a l'estany de les Abelletes, el voltem per la dreta per pujar una canal de pedres, direcció a la paret, que ja es veu des de l'estany. Abans d'arribar al peu de paret, trobem neu dura,  hem de passar per sobre amb cautela i atenció (anàvem sense crampons). Finalment en una hora i mitja ens plantem a peu de via.

La via no defrauda. Els primers llargs costa adaptar-se a la roca i al fred, no tenim tacte als dits, a més a les primeres tirades la paret està humida. Al final del 3er llarg trobem un flanqueig que trenca una mica la línia de la via. Escalada molt alpina i en termes generals molt bona.

La via està reequipada amb parabolts a les reunions i als punts clau dels llargs (allà on és necessari). Amb un joc de friends  fins al 3 i 15 cintes passem bé.

Arribats al cim la vista és espectacular, mengem els entrepans, gaudim de la vista, fem les fotos de rigor i comencem la baixada per la dreta fins a una canal molt ampla i d'aquí per la tartera fins a l'estany de les Abelletes i cap a casa.

Ressenya de la via que vam utilitzar del Luychy:




Fotos de l'escalada:










dilluns, 25 de maig del 2020

Esperó Nord a la Punta Rosly 200 metres (MD-) als Agols d'Andorra

Amb el bon company Marti decidim anar a escalar una via que surt al llibre "ITINERARIS PEL PIRINEU ANDORRÀ" del Joan Prat. És una via oberta l'any 88, poc repetida i que discorre sobre fisures i plaques de granit amb bona adherència, excepte als llocs on la pedra té liquen i costa més fer confiança.

En acabar de treballar a les 15 hores, anem fins a l'aparcament de les Pardines, pel costat dels Cortals d'Encamp. Prenem el camí ben marcat fins al refugi dels Agols. Des del refugi ja veiem la nostra línia, que ressegueix un esperó i només cal anar travessant per la Coma dels llops fins a peu de paret.

El material que vam fer servir va ser doble corda, friends petits i mitjans i 10 cintes expres. La via està practicament desequipada. Escalada que vam fer en cinc llargs. Jo la veritat vaig fer la escalada amb un cert respecte, no trobant-me a gust en cap moment, suposo que no havia escalat massa i tenia aprehensio, escalant de primer de cordada el Martí, company amb garantia d'èxit. A mes al començar a escalar tard, a les 17 hores, no parava de pensar en arribar a la cresta abans que es fes de nit.

Un cop acabada la via vam continuar a peu fins a la cresta de Braibal, cap a esquerra fins a la Collada dels Agols, gaudint d'una posta de sol impressionant i que només pots trobar-te en un cim dels Pirineus. Fotos de rigor i retorn pel camí del refugi fins al cotxe, arribant a les 23 hores.

Bona activitat estival, per la llarga aproximació i per l'escalada propiament dita.

 La ressenya de la via:



Fotos de l'activitat: