Alfanhui 220 m ED/Ae (7c o 6a+ Ae)

 Ep! Primer de tot  aquesta via segons el Soldevila està en la llista de les 100 millors escalades de Catalunya  i segon que anava acompanyat de dos cracks, Xavi Bonatti i Albert Babot.

Via oberta per Antonio Garcia Picazo i amics l’any 1981 i que ara es troba reequipada substituint algun burí per parabolts i les reunions equipades amb dos  parabolts a prova de bombes.

En Xavi Bonatti ens proposa de escalar aquesta via a l’Albert Babot i a mi. Acceptem sense pensar-ho. Marxem el divendres amb la furgo de l’Albert i dormim a Santa Cecilia. Dissabte a les 07 hores ens llevem, esmorzem com cal, preparem el material i marxem pel famós camí de l’arrel fins arribar a la canal dels avellaners que l’haurem de seguir fins arribar al peu de via. Triguem uns 50’ aproximadament anant tranquils. Identifiquem desseguida el peu de via, ja que a l’esquerra hi ha un gran bloc de pedra i a la dreta a peu de paret un arbre que inicia un diedre i quinze metres més amunt un arbre sec.

En Xavi ha distribuït els llargs, ell fa els tres primers, l'Albert els dos següents i jo els tres últims. Cap discussió.

El primer i segon llarg es poden empalmar (nosaltres no ho vam fer), però és aconsellable empalmar-los degut a que la primera reunió és penjada i molt incomoda. El primer llarg curt de 4art grau, que transcorre per una fissura i s’ha de vigilar per la qualitat mediocre de la roca. El segon llarg li donen 7a+, però nosaltres ni ho vam provar, vam fer tot el llarg en artificial. L’equipament en aquest llarg és a base de burils, parabolts i algun clau de mira’m i no et pengis massa (jijiji.... suauet, suauet).

El tercer llarg diuen que en lliure surt 7c+, nosaltres el vam fer en artificial. Aquest llarg cal treballar de valent, ja que hi ha un parell de sortides en lliure que cal apretar l’esfínter. Hi ha caps de burí on podem posar xapes recuperables o enganxar algun tascó pel cable. En Xavi va treballar-se perfectament i amb soltura de mestre montserratí aquests primers tres llargs.

Fem canvi de cordes. L'Albert fa i el quart i cinquè llargs, els empalma (aconsellable). La primera part és una placa que es deixa fer en 6a fins arribar a una fissura obliqua a esquerra, aquí entren els friends grans a canó. No obstant cal treballar bé el posicionament de peus i mans fins arribar a un parabolt salvador. A partir d’aquí la fissura ja és més fàcil fins arribar a la reunió. La fissura jo li dono un bon 6b a equipar.

Tornem a fer canvi de cordes. Els tres últims llargs (6è, 7è i 8è) em toquen a mi. Un incís; abans de fer aquesta via, suposo que com fem tots, vaig estar llegint per internet ressenyes de la via. Comentaven que el sisè llarg, tot i ser un 6a, té  una travessia a dretes de 10 metres a pèl i anava una mica acollonit. Doncs res més allunyat a la realitat. El llarg es fa  bé, la travessia es pot reforçar amb friends a uns forats que no fets exprés. Total una llarg molt guapo on si que és cert les assegurances estant allunyades però amb tranquil·litat i concentració s’arriba a la reunió. El 7è i el 8è els vam empalmar perfectament.

Observacions generals: La via és molt bona i variada, té de tot:  artificials, fissures, plaques, ambient assegurat i bona roca. Aconsello  aquesta via i no us guieu per algunes piulades que corren per internet. Una menció especial als equipadors de la via, Antonio Garcia Picazo, M.Muñoz i J. Reina.

Petit vídeo

Via del Tronko o la fuerza de los sueños 350 m 6a+ (6a oblig)

Poques vies a Montrebei defrauden i aquesta és de les millors que he fet de moment. Una escalada que sobre el paper sembla senzilla, però no us deixeu enganyar, tots els llargs s’han d’escalar i el equipament mínim. Aconsello que no aneu justos dins del grau que indica la ressenya.

El Ferran Vila em proposa de escalar-la i jo no m’ho penso, ja que escalar amb el Ferran ja de per si és un gran privilegi. Coincidim a Tremp a les 7 del matí, jo vinc d’Andorra  i ell des d’Igualada, vaig sortir d’Andorra a les 5 AM, uff!.

Arribem al congost pel costat del Pont de Montañana a les 8:30, preparem el material i marxem del camí direcció al congost. La feixa d’entrada en la passem i hem de retornar uns 10’. Finalment trobem la feixa que seguim fins que s’acaba, trobant al costat dret una fita de pedres que ens indica una corda fixa amb nusos que ens permet baixar a la feixa de sota, seguint-la fins arribar al peu de la nostra via. Ens costa una mica troba el peu de via, però al final després de navegar una estona ja hi som. En total triguem una hora i mitja.

Preparem el material i arrenca el Ferran al primer llarg:

1er llarg: 35 metres 5è. Inici una mica trencat, seguit d’un diedre brut, però que s’escala prou bé. Crec que en el primer llarg només vam trobar un clau.

2on llarg: 15 metres 6a. Hi ha cordades que encadenen el L1+L2 i crec que és una bona opció. Nosaltres no ho vam fer. Es tracta d’una travessia fineta a esquerra  amb dos claus (passeu amb els peus a la repisa).

3er llarg: 40 metres 6a. Llarg molt maco, tècnic en placa i fissura a dretes.

4art llarg: 60 metres 6a Ae. Llarg on escales tot el llarg de corda, el tram de Ae hi ha dos espits, despres de superar-los hi ha un diedre guapíssim on entren el friends molt bé, abans d’arribar a la reunió hi ha un tram brut i sense interès. Fem reunió en una sabina.

5è llarg: 50 metres 5è. Placa molt bona, en bona roca i presses abundants. Durant el llarg trobem dos claus i un pont de roca. L’últim tram travessem un jardí fins arribar a la reunió.

6è llarg: 55 metres 6a. Diedre molt xulo, amb un petit pas desplomat al mig que es fa i s’assegura molt be, fins arribar a un arbre.

7è llarg: 45 metres 5è. Un altre diedre - xemeneia més fàcil que l’anterior amb una fissura ampla i fàcil d’assegurar.

8è llarg: 50 metres 6a+. Placa amb fissures petites amb un inici molt vertical en bavaresa. No recordo que hi hagués cap assegurança fixa, però s’equipa prou bé.

La baixada es fa per un camí molt dret, sentit pont de Montañana, fins arribar al camí turístic i d’aquí tranquil·lament fins al cotxe. Just arribant al camí turístic el Ferran va fer un mal pas i va caure pel talús, trencant-se la tíbia, astràgal i el calcani. Evacuació en helicòpter, odissea fins Andorra, i ara una temporada a la banqueta. Ànims Ferran que hi tornarem!!!!

Via Je le truve 315 metres 7c (6b+ obligat) 6-7 hores

 

Feia dies que tenia ganes de provar aquesta via, no per la dificultat (que em supera de llarg) sinó per la espectacularitat de la Paret de la Cascada, paret que te la mires i impressiona per la seva verticalitat.

Finalment amb el gran Jou anem a escalar-la. Sortim d’Andorra amb la calma a les 9 del matí i a les 10 ja estem a l’aparcament. Decidim anar amb corda simple (joker de 80 metres), una quinzena de cintes exprés, uns aliens i el Jou s’agafa una escala.

L’aproximació la fem seguint sempre el curs del riu i en 45’ ja estem a peu de via. A mesura que ens aproximem la paret encara impressiona mes.

Descripció de la via:

1er llarg: 6a+ un llarg molt xulo en bona roca i que s’arriba a la primera reunió en travessia a dreta. Aquest llarg el fa el Jou amb solvència.

2on llarg: 7c? Aquest el faig jo, començo escalant amb una sortida amb bon canto fins que arribo al tram més dur de la via, on no queda més remei que anar fent A0, fins un diedre molt xulo en 6a+ fins arribar a la reunió.

3er llarg: 7a+ El Jou arrenca i amb A0 fa tot el llarg fins a la reunió. Jo de segon vaig escalant tot i que no puc encadenar el llarg, havent de penjar-me en un parell de punts.

4art llarg: 6a+ Aquest llarg es de bon escalar, disfruton i ben assegurat.

5è llarg:7b El Jou comença escalant però al trams més dur va fent A0. Jo al darrera tampoc el puc encadenar. La veritat es que aquest llarg es increïble, crec que dels millors, escalada en placa i acabar en una fissureta de 6b+.

6è llarg: 6c Un llarg boníssim en un nivell que podem encadenar i disfrutar.

7è llarg: 6b+ La via comença a esquerra amb dos parabolts en molt bona presa, lleugerament desplomat, sortint a una placa coralina i rugosa d’una qualitat increïble en 6a+, on trobem aire entre parabolts, però la qualitat de la roca dona confiança. Un dels millors llargs de la via.

8è llarg: 6b+ El llarg fa un flanqueig a esquerra amb dos parabolts i tot seguit continuem per una fissura a equipar fins a una bona repisa. Aquí hem van venir rampes als dits i l’inici de la fissura vaig caure, aguantant-me un friend. Penjat em menjo un tros d’entrepà, recupero forces i amunt.

9è llarg: 6a La sortida no es un 6a ni de conya. Vaig fer servir l’escala i el ganxo del Jou. Superat aquest punt després es puja per un diedre maquíssim a equipar.

La via en general es molt bona. Els primers 6 llargs es pot apurar en lliure a discreció, en estar equipat amb parabolts. Els últims tres llargs son a equipar però valen moltíssim la pena.

Cal anar amb un grau mínim de 6c per poder gaudir de tots els llargs. Nosaltres no vam encadenar cap llarg de 7è, però tot i això us aconsello anar-la a fer. L’entorn, la paret, la via, no hi ha res que defraudi.

La baixada es fa pel camí de retorn de l’antiga via ferrata Regina.

Desconec si algun crack ha alliberat la via. M’agradaria saber-ho.

Unes fotos de la via: