Intent per error de la Tormenta de Verano a l’Agulla Solé i Masip a Montserrat Sur i fem Perros Callejeros 110 metres d’escalada equipada amb 6c.
Aprofitem un divendres de festa per baixar amb l’Anna a Montserrat a escalar, aprofitant el viatge ja que a la tarda aniríem a Sabadell a veure el nostre fill Roc que està estudiant allà i pujar amb ell per tal que passi el cap de setmana a Andorra.
No havíem escalat mai a Montserrat Sur i buscant per les xarxes veig que la via Tormenta de Verano surt al llistat de les 100 millors escalades de Catalunya del Soldevila. La via està a l’agulla Solé i Masip. Deixem el cotxe a l’aparcament del restaurant Vinya Nova i d’aquí ja veiem la nostra paret. El camí d’accés és molt còmode per un corriol molt ben indicat i en una mitja hora ja estem a peu de paret.
A partir d’aquí dubtem quina es la Tormenta de Verano i entre dubtes comencem a escalar per una via amb parabolts que surt del centre de la paret.
El primer llarg no és gens fàcil, una placa amb foradets que és difícil i a més sense escalfar, on cal apretar de valent. No encadeno i em penjo d’un plom, fent d’aquí un A0 fins a la següent xapa. A partir d’aquí la el llarg ja és més fàcil fins a la reunió.
El segon llarg tampoc és fàcil però es deixa escalar bé, navegant per la placa i anant a buscar contínuament bones preses de forats.
Els últims dos llargs son els més fàcils en un grau de 6a. Del cim en dos ràpels ja tornem a estar a peu de paret, baixem ràpid al cotxe que el Roc ens espera.
Mirant per internet m’adono que la via que em fet és la “perros callejeros”. Total que ja que l’hem escalat us diré que està ben assegurada amb parabolts, no passes por en cap moment i l’escalada és molt bona de placa de forats típica montserratina.
Haurem de tornar a fer la Tormenta de Verano un altre dia. Ah! Per cert no toca el sol fins a mig matí llarg i els dos primers llargs vam passar bastant de fred. Per tenir-ho en compte.
