Un lloc que encara no coneixíem i que ens ha sorprès gratament per la qualitat de la roca, la seva particularitat conglomerada i un entorn molt exòtic.
L'escalada és agradable, ben assegurada amb parabolts i perfecta per quan es té poca estona. Una aproximació curta i el retorn al cotxe en 10' a peu.
Vídeo recull de l'escaladeta
Escalada feta amb la millor esposa del mon, l'Anna
Tercer cop que faig aquesta via d'escalada, que mai defrauda. Escalada molt ben equipada, on cal escalar en un grau mitjà de 6a i dos llargs que tenen una cotació de 6b+.
Aproximació fins al peu de via en 15' xino-xano i la baixada, per un corriol molt guapu que enllaça al camí d'Aixas.
Els comanys de cordada, els millors possibles, L'Anna i la Iolanda.
Escalada a la Serra de Sant Joan, farcida de vies, algunes d'elles concorregudes i d'altres totalment abandonades. UMAMI és una via de nova creació, ben trobada, una línia lògica, amb un equipament correcte, on es pot reforçar amb friends al gust i amb algun pas que t'ho has de mirar, però que et deixa un bon gust.
L'aproximació és evident, pujant per la pista que porta a Santa Fe des del poble de Montanisell i en arribar a la primera corba tancada a esquerra surt un corriol amb marques blaves que ens portarà al peu de via en uns 20' aproximadament. El peu de via és evident i està marcat amb una fletxa.
Els companys de cordada van ser de luxe, l'Anna i la Iolanda.
L'escalada acaba just al cim del Puig d'Espies, lloc on fem un mos, fotografies de rigor i retorn seguint la carena direcció est fins a la colladeta on trobem la pista de Santa Fe que ens portarà al cotxe en uns 40'.
Apa ja no teniu excusa per anar a fer aquesta via.
Via de nova creació, de les que jo anomeno "escalade plaisir" amb un equipament generós, un grau assequible amb dos trams d'artificial perfectament equipat. Fent cordada amb la meva esposa Anna, la millor mare del mon.
L'aproximació és senzilla. Al peu de via no hem trobat les inicials marcades, suposem que amb el temps s'han esborrat, però cap problema, de seguida trobem la fletxa i dos cordinos que ens indiquen el camí.
L'escalada ens ha agradat bastant, les reunions son totes molt comodes i ben trobades per l'equipador. Els trams d'artificial dels llargs 4art i 5è els he intentat en lliure però no m'han sortit.
En finalitzar la via, hem fet una menjadeta, foto del cim, disfrutar de les vistes i avall. Durant el camí ens hem trobat un sac de magnesi que algú ha perdut.
Escalada totalment recomanable.
Via d'escalada en terreny d'aventura, amb poc equipament, ideal per passar una llarga jornada d'escalada en bona companyia, jajaja! El company de cordada el gran Ferran, alies jabalí.
Una via que no estarà mai massificada. Tot i que s'ho mereixeria ja que té tots els ingredients que a mi m'agraden. Una aproximació llarga i feixuga, una escalada semiequipada on cal apretar si es vol encadenar tots els llargs i una baixada que tampoc té desperdici, llarga, tartera i sense camí. Dit això ja quedeu avisats.
L'escalada la vam fer amb el Bon amic Ramon i la meva esposa l'Anna. Vam sortir des de l'aparcament del Costa Rodona, agafant a peu pel camí de l'estany de les Abelletes i d'aquí seguin un croquis del Luychi per arribar a peu de paret. Vam trigar més d'una hora i mitja ja que ens vam equivocar de canal, pujant per unes pedres com a camions. Al peu de via ja estem a l'ombra i una temperatura ideal per escalar amb les calorades que estem tenint aquest any.
El segon i tercer llarg on molt bons on cap apretar fort per escalar tot i que es pot afegir friends bé. Després hi ha una travessada a esquerra que fem d'una tirada fins R5 (si eviteu el frotament de corda ficant mols allargs es fa bé. la resta de llargs son molt xulos, que s'escalen molt bé. L'últim llarg està totalment equipat amb parabolts on el Ramon el va encadenar com un campíó.
Sorpresa!!! quan arribem a dalt ens adonem que encara no estem al cim i que ens queden 200 metres més de desnivell fins al cim. Total una excursió en tota regla. Al cim decidim baixar fins al collet que inicia la canal de baixada fins al cotxe. El petit premi va ser banyar-nos a l'estany de les abelletes.
La via es aconsellable, semiequipada i amb un petit joc complert de friends serà suficient.
Apa a disfrutar.
Quatre dies a la Costa Brava, en un petit apartament a l'Escala i amb l'Anna, la millor companyia possible. Que pot sortir malament? doncs res, i així ha estat aprofitant cada moment al màxim, gaudint de la costa, el mar, els penya-segats, els petits poblets de l'entorn i la seva gastronomia.
La nostra idea era fer psicobloc, fent dos dies, el primer a l'Illa Mateua i el segon amb caiacs anat a la zona de Punta Montgó. Sensacions molt bones, tot i que era la primera vegada que feia psicobloc i em va impressionar bastant, sobretot pujar mes de dos metres, jajaja.
A l'endemà vàrem llogar unes bicicletes, fent un recorregut per la zona dels aiguamolls de l'Empordà i a la tarda, després de dinar i una migdiada, vam decidir anar a fer la via Poseidon que es troba a l'estartit. La via està totalment equipada, amb un grau que em va semblar ajustadet i les assegurances justetes però molt ben posades. Una escalada a l'ombra de tarda amb unes vistes espectaculars sobre el poble i les Illes Medes.
La via es aconsellable, amb un accés i una baixada a peu curteta.
