Una via que no estarà mai massificada. Tot i que s'ho mereixeria ja que té tots els ingredients que a mi m'agraden. Una aproximació llarga i feixuga, una escalada semiequipada on cal apretar si es vol encadenar tots els llargs i una baixada que tampoc té desperdici, llarga, tartera i sense camí. Dit això ja quedeu avisats.
L'escalada la vam fer amb el Bon amic Ramon i la meva esposa l'Anna. Vam sortir des de l'aparcament del Costa Rodona, agafant a peu pel camí de l'estany de les Abelletes i d'aquí seguin un croquis del Luychi per arribar a peu de paret. Vam trigar més d'una hora i mitja ja que ens vam equivocar de canal, pujant per unes pedres com a camions. Al peu de via ja estem a l'ombra i una temperatura ideal per escalar amb les calorades que estem tenint aquest any.
El segon i tercer llarg on molt bons on cap apretar fort per escalar tot i que es pot afegir friends bé. Després hi ha una travessada a esquerra que fem d'una tirada fins R5 (si eviteu el frotament de corda ficant mols allargs es fa bé. la resta de llargs son molt xulos, que s'escalen molt bé. L'últim llarg està totalment equipat amb parabolts on el Ramon el va encadenar com un campíó.
Sorpresa!!! quan arribem a dalt ens adonem que encara no estem al cim i que ens queden 200 metres més de desnivell fins al cim. Total una excursió en tota regla. Al cim decidim baixar fins al collet que inicia la canal de baixada fins al cotxe. El petit premi va ser banyar-nos a l'estany de les abelletes.
La via es aconsellable, semiequipada i amb un petit joc complert de friends serà suficient.
Apa a disfrutar.
