Escapada de tres dies per Coll de Nargó, Coll de Boixols al sector Feixants i excusió a la serra de Boumort

Sempre que en tenim oportunitat amb l'Anna, marxem amb la furgoneta. En aquest cas vam marxar divendres al matí i ens vam trobar amb l'Albert i el Pere a Coll de Nargó. La idea inicial era escalar al nou sector la Vinya, però recoi s'ha popularitzat molt i estava ple de gent, decidint anar al sector Puck. 

Amb l'Anna vam comnçant fent tres V+, els numerats 8, 9 i 10 a la guia de l'Alt Urgell. Escalada tècnica d'adherència. Després vaig fer el 6c+ que es un segon llarg que el primer es 6a de fissura (vies 5 i 7 de la guia) que ens va agrada moltíssim i per acabar vam fer un 6c que es nou que està més a l'esquerra. En acabar d'escalar vam fer un beure a La Societat i després amb l'Anna vam marxar amb la furgoneta fins al Coll de Boixols on vam passar la nit.

Sector Puck:

Teníem un problemilla a la furgoneta i es que la segona bateria es descarregava de seguida i per tant vam tenir que passar la nit sense calefacció, De fet vam dormir abaix de la furgo, ben tapadets i finalment la nit va estar amena i sense fred. La Tura com sempre dins de la furgoneta i no es va moure en tota la nit, ja que la foscor total no li agrada massa. No es va escoltar ni un sol soroll en tota la nit.

A l'endemà, com sempre faig per costum i perquè ja no tinc mes son, em llevo d'hora i la Tura em comença a fer bones festes i anem a caminar una mica. Aprofito per anar fins al sector de Feixants per veure l'accès i així després anar sense pèrdua. Hem queat amb la Yolanda que bé desde Andorra i arriba vers les 10:30 hores. Per arribar al secteor s'ha de caminar un parell de kms, per un corriol a l'inici en baixada i despres pujar seguint unes fites fins al sector. La paret té mot bona pinta i el peu de via còmode i de bon estar. Durant el dia fem tres vies de les quals no encadenem cap, un 6b+ i dos 6c. Potser falta que es vagin fent repecticions de les vies i així es netegen ja que estant una mica brutes i pedretes dubtoses. El sector en si es un 10 i de ben segur que hi tornarem, lloc super tranquil i apartat de tota civilització.

A,l vespre ens acomiadem de la Yolanda i amb l'Anna i la Tura marxem a la serra de Boumort, passant la nit a l'inici del parc en un lloc ample, pla i com habitualment ni un soroll en tota la nit. A l'endemà s'aixeca el dia enboirat, però despres d'un bon esmorçar típic de furgoneta (cafetera italiana, coca de coll de nargó, galetes i cereals, marxem a fere l'excursió fins el cim de Boumort. No veiem massa res ja ue sempre o gairebé egem envoltats de boira, no veient cervols ni cap altra bestiola a excepció de dos vols de perdius. Al final un recorredgut de 17 kms.

Excursió a Boumort:

Tres dies que m'han sabut a glòria, ja que tot i estar a prop de casa, sembla que hagis fet unes vacances de desconnexió total.

Amb i en la Furgoneta:

Via escalada L'Indi Solitari a Narieda Nord 260 metres 6b-Ae

Escalada nova, acabada de sortir del forn esquipada per l'Indi. Escalada sense compromís, ja que està super parabolada i el nivell de compromís molt baix. No obsgtant no treu que es una escalada en un recorregut molt ben trobat, llargs molt bons i que únicament va haver un tram que no vam ser capaços d'alliberar.

Erem cordada de tres, amb els grans Pere Vila i Albert Babot, companys que no defrauden.

Aquí teniu la ressenya:

El llarg que no podem encadenar es el L4, crec que primer vas a buscar unes preses bones per la dreta i després bascular a esquerra per unes regletes petites i d'aquí per una fissura de cinquè grau fins a la reunió, La resta de la via la vam poder encadenar com uns campions.

Creiem que esdevindrà una clàssica de la paret. Felicitats a l'equipador.

Unes fotos de la via i de nosaltres:

Sortida de quatre dies de mar i muntanya pel pont de la constitució del 14 al 17 de març

Tornem a ser-hi!! Pont de la constitució que cau en dijous i doncs pont llarg que com sempre intentem aprofitar amb la furgoneta. El dimecres a la tarda preparem tot el necessari i marxem a passar la nit a Fígols a l’àrea de serveis que hi ha a la sortida del poble, nit molt tranquil·la.

Em llevo d’hora, cap a les 7 del matí i amb la Tura anem a passejar al camí de la Font de Codonyes, una passejada d’una horeta i que ens fa entrar gana. Hem quedat amb el Felix, Ramon, Josu i Irati per anar a escalar a la Peguera, un lloc molt guapo però que està a can cullons de la roca i a més per una carretera de terra que és un martiri. Pugem dins del jeep del Ramon fins al sector.

Les vies son dures i apretades de cullons, l’Anna no pot escalar ja que no hi ha cap via del seu grau, llàstima. Jo per la meva part faig dos 6c al segon pegue i un 7b també al segon pegue. Estem tot el dia escalant amb una temperatura ideal i tranquil·litat assegurada. 

Els amics ens retornen a la furgoneta, ells tornen cap a Andorra i nosaltres marxem a Barcelona, parant a dormir a Calaf en un aparcament al costat del castell que està molt tranquil ja que estem sols. Mentre sopem mirem on anirem a escalar el divendres i decidim fer-ho a Subirats.

Subirats es un sector amb una roca peculiar i platinosa degut a totes les mans i peus que hi ha passat. Es troba just al costat del castell del mateix nom. Fa caloreta i fem unes quantes vies que a l’Anna no li agraden massa, ja que com he dit estant platinoses i no arribem a agafar confiança i escalar com l’Anna sap. Ja em conegut, escalat i en principi ja no hi tornarem.

A la tarda de divendres anem a Barcelona a recollir a la Marta i marxem a Sitges, on passegem, sopem i després anem a dormir a Vilanova i la Geltrú. On teníem pensat passar la nit estava ple i finalment vam dormir en un aparcament bastant brut de terra i poc idíl·lic.

Dissabte passem el matí a la platja de Vilanova, on la Tura es troba una mica desubicada, però que mica en mica va agafant confiança, després anem al passeig on fem un veure i unes braves i després anem a menjar un arròs al Restaurant Kiko, que no ens va agradar massa. A la tarda al Anna i la Marta es van quedar a la furgoneta i jo amb la Tura vam estar un parell d’hores més a la platja, fins que va venir un noi de l’ajuntament que em va informar que els gossos estaven prohibits en aquella platja degut a la nidificació de no sé quines aus. Es cert que hi havia tres persones amb càmeres fotografiant ocells.

Al vespre vam tornar a Sitges on vam sopar en un restaurant que ens va agradar molt que es deia crec recordar Nunna. Passem la nit en un aparcament molt gran a la part alta de Sitges, de terra que sentim el tren passar a prop, però que durant la nit només van passar un parell i mes o menys vam estar tranquils. Al matí com sempre em llevo d’hora i amb la Tura anem a passejar i comprem uns bunyols un parell de croisants de xocolata i una barra de pa gallec per esmorzar. Hem d’anar una mica ràpid ja que a les 12 anem a veure un espectacle al Teatre nacional que es diu INO, que ens va agradar molt, essent un grup de set noies que fan espectacle tipus circ. Dinem en un vietnamita al Carrer Paris, passegem una estona i després de deixar a la Marta a casa seva, tornem cap a Andorra parant a rentar la furgoneta per fora a l’àrea de Guissona. Quatre dies de mar i muntanya, jijiji.

                                           Encadene del Ramon a La Peguera

Ruta escaladora per Catalunya del 29 de febrer al 3 de març

Tenim quatre dies lliures i una furgoneta plena de carburant, que fem? doncs això, marxar i gaudir d'uns dies escaladors. Problema. Que els agricultors catalans estan reivindicatiu (amb raó) i tenen algunes carreteres tallades. 

Veiem que a Bassella tenen la carretera tallada i per tant ens aturem a escalar a Coll de Nargó, al sector del Mig. Un sector de tota la vida però que han equipat algunes vies prou maques i que hem anat a provar. 

A la tarda, ja ben farts d'escalar decidim agafar la carretera, comprovant que la carretera encara estava tallada. Cap problema ja que aprofitarem per visitar el poble de Peramola ja que passa per una carretera secundària que surt directament a Ponts i evita els talls dels agricultors. 

Peramola es un poble situat al massís de Sant Honorat amb unes vistes increïbles i amb basses d'aigua pel poble que li donen una gran vida. Pensàvem trobar un forn però ja estava tancat.  Hem quedat sorpresos del poble, tot i que ja havia esta per escalar i per fer una cursa de muntanya, però no havia pogut visitar el poble com es mereix. En acabar prenem la carretera que passa per l'esquerra del pantà de Rialb fins arribar a Ponts i d'aquí a Cubell on ens instal·lem a sota les parets d'escalada.

Passem la nit amb una tranquil·litat increïble, tot i que va estar plovent una bona part de la nit. Al matí un bon solet, la paret ben seca i apa a passar el dia escalant. Vàrem fer uns quantes vies en les diferents parets, escalada vertical i física. 

A la tarda marxem cap a Balaguer on parem a visitar i menjar alguna cosa a la plaça de l'ajuntament i tot seguit anar a Camarasa on després de buscar el millor indret per passar la nit ho fem al camí que dona accés a les crestes del Conill. El lloc es molt tranquil tot i que posava que la pernocta estava prohibida, suposant que es deurien referir a la temporada alta. 

Al matí vam estar escalant a les crestes del conill, que ja havíem estat fa uns anus amb l'autocaravana. Les previsions meteorològiques es van acomplir i vers les 14 hores es va posar a ploure. Ja estàvem cansats d'escalar i per tant ens va anar bé que plovés, jijiji. 

Carretera novament, uns quants quilòmetres i parem a l'hotel del llac de Terradets on vàrem menjar en el bufet. 

Després vam anar fent carretera amb la calma, visitant la presa del pantà de Sant Antoni que estava deixant anar aigua, que per cert es va posar en marxa una alarma i vam marxar. 

Després de comentar amb l'Anna diem d'anar a dormir al llac de Montcortés que es troba a uns 10 kms de Gerri de la Sal. Ens instal·lem a uns tres kms més amunt de l'estany en una zona plana, sota dels pins. Vam patir una mica perquè es va posar a nevar i al matí en llevar-nos vam veure que estava tot blanc. Jo personalment patia perquè sortir d'allà, en una carretera secundaria, estreta i amb un fort pendent, circular amb la furgoneta no era evident. Però la nostra sorpresa va ser quan va passar una maquina llevaneus que ens va netejar la carretera. Vam parar a l'estany i el vam estar visitant, molt maco i ben conservat, a més d'estar tot nevat deixant un paisatge guapo, guapo. 

Amb la calma fem carretera fins a Sort on esmorzem uns bons entrepans de truita i cap a casa.

Ruta escaladora en furgoneta del 12 al 18 de febrer

Furgoneta d'estreno, perdó ja havíem fet una sortida de cap de setmana, però sempre amb ganes de més calia organitzar una rutilla per gaudir-la i aprofitar les avantatges i els inconvenients que te la vida en furgoneta.

Marxem d'Andorra el dilluns dia 12 de febrer amb la Marta, que també te festa a la universitat i comença el dimarts. Baixem a Barcelona i passem el dia junts, gaudint del mar que és una cosa que a mi personalment m'agrada molt. La Tura es troba una mica fora de lloc, inclús un moment donat se'n va com buscant un altre camí, fent-nos patir ja que no tornava. Al final res, torna de seguida  Al vespre deixem a la Marta a casa seva i nosaltres marxem a Torroella de Montgrí. Passem la nit en un aparcament a la part alta del poble i a sota del castell. 

A l'endemà dia 13 anem a comprar la guia d'escalada en una llibreria que hi ha al poble, un llibre que han fet de manera altruista els escaladors de la zona i que cal comprar-la per poder anar sobre segur als millors sectors d'escalada. Escalem a les zones a sota del castell de Montgrí fent un parell de vies a cada sector. El rocam es de molt bona qualitat i l'escalada es vertical i sostinguda amb unes vistes increïbles. Zona d'escalada d'hivern, ja que es orientada al sud. Vam estar molt a gust, amb bona temperatura. Al acabar d'escalar pugem al Castell, visita imprescindible.

Dormim al mateix lloc però movem la furgoneta per estar més a prop de les taules del berenador. A l'endemà dia 14 marxem a Tautavel, ja en territori francès on passem la nit al mateix poble i a l'endemà dia 15gaudim d'un dia escalant en unes vies que no son molt difícils, ben assegurades i disfrutones. Casualment em trobo a una persona que coneixia ja que havíem coincidit l'any anterior al refugi de Juclar.

Al vespre dormim a sobre del poble de Tautavel, a uns 4 kms de distància, lloc molt tranquil i a l'endemà dia 16 escalem a Tautavel. En un altre sector amb vies més exigents i llargues, però al cap d'una estona es posa a ploure i hem d'avortar la missió, tot i que vam poder fer dues vies molt guapes un 6a+ i un 6b+.

Vist que plou, marxem a la platja que ens agrada molt, concretament a Port Leucate. Fa molt vent, mengem en un banc i marxem cap a territori espanyol. Parem a Besalú a prendre alguna cosa i veiem que a la Tura li ha vingut la regla. Després anem a sant Joan de les Abadesses on sopem en un bar del poble ple de gent però que es van portar molt be amb nosaltres i en acabar anem a Ogassa, on passem la nit en l'àrea de autocaravanes que hi ha dins del poble.

A l'endemà dia 17 escalem a la pedrera, un lloc molt guapo i vies xules. A la tarda anem a dormir en un lloc on vam veure una posta i un sortida del sol increïble. 

A l'endemà dia 18 vam marxar i vam decidir pujar a peu fent excursió al pic del Taga. Un pic amb una gran vista, que teníem ganes de fer i molt concorregut. Tornada a la furgoneta, mengem un menú de cap de setmana amb calçots al poble d'Ogassa i cap a casa que falta gent.

Mirador Montsec de Rubies

Sector d'esportiva pels amants de la tranquil·litat i les bones vistes. Cap de setmana furgoneteru, en un lloc perfecte amb la companyia de l'Anna. 

Ens hem quedat una petita furgoneta i teníem moltes ganes d'estrenar-la durant el cap de setmana, buscant raconets que no conexíem, trobo el mirador del Montsec, que es troba per la pista que va de Vilanova de Meià fins al poble abandonat de Rubies. El sector es troba després d'uns set quilómetres per una pista de terra en prou bon estat. 

Estacionem just al costat de l'inici del corriol que ens portarà al sector. Hem arribat cap a les 22 hores i per tant totalment de nit. Baixem de la furgo i es veu un cel estrellat increible. Ah!! amb nosaltres ve la nostra gossa Tura que serà el seu primere de setmana fora de casa i al principi està una mica desubicada, però res li dura una estona i ja és la de sempre, alegre, moguda i atenta amb nosaltres. 

Al matí jo em llevo cap a les 8 i passegem una mica amb la Tura per veure la sortida del sol, un espectacle guapíssim amb un mar de nuvols sota nostre, preparo l'esmorzar i despertem a l'Anna. Amb la calma preparem el material i apa cap al sector, 30 minuts d'una pujada tiesa a l'inici i despres va fent marrades més planetes.

Les vies son guapes, de placa i amb preses horitzontals similars a les que trobem a la Roca dels Arcs.

les parets vistes des de la nostra furgo

El nostre apartament i el jardí

El dissabte vam fer les vies: 14, 19, 20, 21, 22 i 23

Ben cansats tornem a la furgoneta, on mengem, peli de Netflix, sopar i dormir. 

Diumenge vam fer les vies:32, 33, 34, 35 i 37

Cap a les 14 hores ja baixem per tornar a casa i planificar la següent sortida.....