Ruta escaladora per Catalunya del 29 de febrer al 3 de març

Tenim quatre dies lliures i una furgoneta plena de carburant, que fem? doncs això, marxar i gaudir d'uns dies escaladors. Problema. Que els agricultors catalans estan reivindicatiu (amb raó) i tenen algunes carreteres tallades. 

Veiem que a Bassella tenen la carretera tallada i per tant ens aturem a escalar a Coll de Nargó, al sector del Mig. Un sector de tota la vida però que han equipat algunes vies prou maques i que hem anat a provar. 

A la tarda, ja ben farts d'escalar decidim agafar la carretera, comprovant que la carretera encara estava tallada. Cap problema ja que aprofitarem per visitar el poble de Peramola ja que passa per una carretera secundària que surt directament a Ponts i evita els talls dels agricultors. 

Peramola es un poble situat al massís de Sant Honorat amb unes vistes increïbles i amb basses d'aigua pel poble que li donen una gran vida. Pensàvem trobar un forn però ja estava tancat.  Hem quedat sorpresos del poble, tot i que ja havia esta per escalar i per fer una cursa de muntanya, però no havia pogut visitar el poble com es mereix. En acabar prenem la carretera que passa per l'esquerra del pantà de Rialb fins arribar a Ponts i d'aquí a Cubell on ens instal·lem a sota les parets d'escalada.

Passem la nit amb una tranquil·litat increïble, tot i que va estar plovent una bona part de la nit. Al matí un bon solet, la paret ben seca i apa a passar el dia escalant. Vàrem fer uns quantes vies en les diferents parets, escalada vertical i física. 

A la tarda marxem cap a Balaguer on parem a visitar i menjar alguna cosa a la plaça de l'ajuntament i tot seguit anar a Camarasa on després de buscar el millor indret per passar la nit ho fem al camí que dona accés a les crestes del Conill. El lloc es molt tranquil tot i que posava que la pernocta estava prohibida, suposant que es deurien referir a la temporada alta. 

Al matí vam estar escalant a les crestes del conill, que ja havíem estat fa uns anus amb l'autocaravana. Les previsions meteorològiques es van acomplir i vers les 14 hores es va posar a ploure. Ja estàvem cansats d'escalar i per tant ens va anar bé que plovés, jijiji. 

Carretera novament, uns quants quilòmetres i parem a l'hotel del llac de Terradets on vàrem menjar en el bufet. 

Després vam anar fent carretera amb la calma, visitant la presa del pantà de Sant Antoni que estava deixant anar aigua, que per cert es va posar en marxa una alarma i vam marxar. 

Després de comentar amb l'Anna diem d'anar a dormir al llac de Montcortés que es troba a uns 10 kms de Gerri de la Sal. Ens instal·lem a uns tres kms més amunt de l'estany en una zona plana, sota dels pins. Vam patir una mica perquè es va posar a nevar i al matí en llevar-nos vam veure que estava tot blanc. Jo personalment patia perquè sortir d'allà, en una carretera secundaria, estreta i amb un fort pendent, circular amb la furgoneta no era evident. Però la nostra sorpresa va ser quan va passar una maquina llevaneus que ens va netejar la carretera. Vam parar a l'estany i el vam estar visitant, molt maco i ben conservat, a més d'estar tot nevat deixant un paisatge guapo, guapo. 

Amb la calma fem carretera fins a Sort on esmorzem uns bons entrepans de truita i cap a casa.

Ruta escaladora en furgoneta del 12 al 18 de febrer

Furgoneta d'estreno, perdó ja havíem fet una sortida de cap de setmana, però sempre amb ganes de més calia organitzar una rutilla per gaudir-la i aprofitar les avantatges i els inconvenients que te la vida en furgoneta.

Marxem d'Andorra el dilluns dia 12 de febrer amb la Marta, que també te festa a la universitat i comença el dimarts. Baixem a Barcelona i passem el dia junts, gaudint del mar que és una cosa que a mi personalment m'agrada molt. La Tura es troba una mica fora de lloc, inclús un moment donat se'n va com buscant un altre camí, fent-nos patir ja que no tornava. Al final res, torna de seguida  Al vespre deixem a la Marta a casa seva i nosaltres marxem a Torroella de Montgrí. Passem la nit en un aparcament a la part alta del poble i a sota del castell. 

A l'endemà dia 13 anem a comprar la guia d'escalada en una llibreria que hi ha al poble, un llibre que han fet de manera altruista els escaladors de la zona i que cal comprar-la per poder anar sobre segur als millors sectors d'escalada. Escalem a les zones a sota del castell de Montgrí fent un parell de vies a cada sector. El rocam es de molt bona qualitat i l'escalada es vertical i sostinguda amb unes vistes increïbles. Zona d'escalada d'hivern, ja que es orientada al sud. Vam estar molt a gust, amb bona temperatura. Al acabar d'escalar pugem al Castell, visita imprescindible.

Dormim al mateix lloc però movem la furgoneta per estar més a prop de les taules del berenador. A l'endemà dia 14 marxem a Tautavel, ja en territori francès on passem la nit al mateix poble i a l'endemà dia 15gaudim d'un dia escalant en unes vies que no son molt difícils, ben assegurades i disfrutones. Casualment em trobo a una persona que coneixia ja que havíem coincidit l'any anterior al refugi de Juclar.

Al vespre dormim a sobre del poble de Tautavel, a uns 4 kms de distància, lloc molt tranquil i a l'endemà dia 16 escalem a Tautavel. En un altre sector amb vies més exigents i llargues, però al cap d'una estona es posa a ploure i hem d'avortar la missió, tot i que vam poder fer dues vies molt guapes un 6a+ i un 6b+.

Vist que plou, marxem a la platja que ens agrada molt, concretament a Port Leucate. Fa molt vent, mengem en un banc i marxem cap a territori espanyol. Parem a Besalú a prendre alguna cosa i veiem que a la Tura li ha vingut la regla. Després anem a sant Joan de les Abadesses on sopem en un bar del poble ple de gent però que es van portar molt be amb nosaltres i en acabar anem a Ogassa, on passem la nit en l'àrea de autocaravanes que hi ha dins del poble.

A l'endemà dia 17 escalem a la pedrera, un lloc molt guapo i vies xules. A la tarda anem a dormir en un lloc on vam veure una posta i un sortida del sol increïble. 

A l'endemà dia 18 vam marxar i vam decidir pujar a peu fent excursió al pic del Taga. Un pic amb una gran vista, que teníem ganes de fer i molt concorregut. Tornada a la furgoneta, mengem un menú de cap de setmana amb calçots al poble d'Ogassa i cap a casa que falta gent.

Mirador Montsec de Rubies

Sector d'esportiva pels amants de la tranquil·litat i les bones vistes. Cap de setmana furgoneteru, en un lloc perfecte amb la companyia de l'Anna. 

Ens hem quedat una petita furgoneta i teníem moltes ganes d'estrenar-la durant el cap de setmana, buscant raconets que no conexíem, trobo el mirador del Montsec, que es troba per la pista que va de Vilanova de Meià fins al poble abandonat de Rubies. El sector es troba després d'uns set quilómetres per una pista de terra en prou bon estat. 

Estacionem just al costat de l'inici del corriol que ens portarà al sector. Hem arribat cap a les 22 hores i per tant totalment de nit. Baixem de la furgo i es veu un cel estrellat increible. Ah!! amb nosaltres ve la nostra gossa Tura que serà el seu primere de setmana fora de casa i al principi està una mica desubicada, però res li dura una estona i ja és la de sempre, alegre, moguda i atenta amb nosaltres. 

Al matí jo em llevo cap a les 8 i passegem una mica amb la Tura per veure la sortida del sol, un espectacle guapíssim amb un mar de nuvols sota nostre, preparo l'esmorzar i despertem a l'Anna. Amb la calma preparem el material i apa cap al sector, 30 minuts d'una pujada tiesa a l'inici i despres va fent marrades més planetes.

Les vies son guapes, de placa i amb preses horitzontals similars a les que trobem a la Roca dels Arcs.

les parets vistes des de la nostra furgo

El nostre apartament i el jardí

El dissabte vam fer les vies: 14, 19, 20, 21, 22 i 23

Ben cansats tornem a la furgoneta, on mengem, peli de Netflix, sopar i dormir. 

Diumenge vam fer les vies:32, 33, 34, 35 i 37

Cap a les 14 hores ja baixem per tornar a casa i planificar la següent sortida.....