Tornem a ser-hi!! Pont de la constitució que cau en dijous i doncs pont llarg que com sempre intentem aprofitar amb la furgoneta. El dimecres a la tarda preparem tot el necessari i marxem a passar la nit a Fígols a l’àrea de serveis que hi ha a la sortida del poble, nit molt tranquil·la.
Em llevo d’hora, cap a les 7 del matí i amb la
Tura anem a passejar al camí de la Font de Codonyes, una passejada d’una horeta
i que ens fa entrar gana. Hem quedat amb el Felix, Ramon, Josu i Irati per anar
a escalar a la Peguera, un lloc molt guapo però que està a can cullons de la
roca i a més per una carretera de terra que és un martiri. Pugem dins del jeep
del Ramon fins al sector.
Les vies son dures i apretades de cullons, l’Anna no pot escalar ja que no hi ha cap via del seu grau, llàstima. Jo per la meva part faig dos 6c al segon pegue i un 7b també al segon pegue. Estem tot el dia escalant amb una temperatura ideal i tranquil·litat assegurada.
Els amics ens
retornen a la furgoneta, ells tornen cap a Andorra i nosaltres marxem a
Barcelona, parant a dormir a Calaf en un aparcament al costat del castell que
està molt tranquil ja que estem sols. Mentre sopem mirem on anirem a escalar el
divendres i decidim fer-ho a Subirats.
Subirats es un sector amb una roca peculiar i platinosa degut a totes les mans i peus que hi ha passat. Es troba just al costat del castell del mateix nom. Fa caloreta i fem unes quantes vies que a l’Anna no li agraden massa, ja que com he dit estant platinoses i no arribem a agafar confiança i escalar com l’Anna sap. Ja em conegut, escalat i en principi ja no hi tornarem.
A la tarda de divendres anem a Barcelona a recollir a la Marta i marxem a Sitges, on passegem, sopem i després anem a dormir a Vilanova i la Geltrú. On teníem pensat passar la nit estava ple i finalment vam dormir en un aparcament bastant brut de terra i poc idíl·lic.
Dissabte passem el matí
a la platja de Vilanova, on la Tura es troba una mica desubicada, però que mica
en mica va agafant confiança, després anem al passeig on fem un veure i unes
braves i després anem a menjar un arròs al Restaurant Kiko, que no ens va
agradar massa. A la tarda al Anna i la Marta es van quedar a la furgoneta i jo
amb la Tura vam estar un parell d’hores més a la platja, fins que va venir un
noi de l’ajuntament que em va informar que els gossos estaven prohibits en
aquella platja degut a la nidificació de no sé quines aus. Es cert que hi havia
tres persones amb càmeres fotografiant ocells.
Al vespre vam tornar a Sitges on vam sopar en un
restaurant que ens va agradar molt que es deia crec recordar Nunna. Passem la
nit en un aparcament molt gran a la part alta de Sitges, de terra que sentim el
tren passar a prop, però que durant la nit només van passar un parell i mes o
menys vam estar tranquils. Al matí com sempre em llevo d’hora i amb la Tura
anem a passejar i comprem uns bunyols un parell de croisants de xocolata i una
barra de pa gallec per esmorzar. Hem d’anar una mica ràpid ja que a les 12 anem
a veure un espectacle al Teatre nacional que es diu INO, que ens va agradar
molt, essent un grup de set noies que fan espectacle tipus circ. Dinem en un
vietnamita al Carrer Paris, passegem una estona i després de deixar a la Marta
a casa seva, tornem cap a Andorra parant a rentar la furgoneta per fora a l’àrea
de Guissona. Quatre dies de mar i muntanya, jijiji.
