La Via de l’Ester la trobem a la mítica Paret Bucòlica, un mur on conviuen vies equipades, semiequipades, desequipades i de tota mena de dificultats. En aquest cas, la via està equipada amb parabolts, ben col·locats i exactament allà on cal. Els graus, però, estan força collats, així que millor no refiar-se massa del croquis.
Hi vaig anar amb l’Albert i la Tura, que ens va esperar estoicament al peu de via. Temperatura perfecta: dia fresquet però assolellat, ideal per gaudir d’una escalada ràpida i agradable. Les ressenyes i croquis es troben fàcilment per internet i són senzilles de seguir; i els que ja coneixeu la Bucòlica sabeu que la baixada sempre té aquell punt d’“aventurilla”, amb risc de fer alguna bona culada.
Un cop tornats al peu de paret, vam anar cap a la dreta, on fa anys el Pere Vila va equipar una via de 40 metres anomenada Carquinyoli. La vam escalar i és senzillament magnífica, un 6a molt recomanable. Vam estar observant la possible continuació fins al capdamunt de la Bucòlica i la vam veure factible en dos o tres llargs més. Amb l’Albert i el Pere ja estem planejant equipar-la fins dalt a veure si aconseguim una via guapa i repetible.
Després, l’Albert —que feia poc havia fet anys— em va convidar a un menú al Tahussa. Bona teca i millor conversa: la vida, l’escalada i com arreglar el món, com sempre. Ell marxava tot seguit cap a Barcelona a veure la seva filla, i jo vaig engegar la furgoneta direcció Fígols, on amb la Tura vam fer una pujadeta tranquil·la fins al Tossal del Balinyó.
Vaig tornar cap a casa ben content i agradablement cansat, pensant ja en la pròxima escalada.
Croquis de la via
Fotos de l'Albert disfrutant com un nen petit
Tossal del Balinyó
