Malheurs de Pikachu i Reunion Sindicale al Pic d'Espade del Neouvielle (6a obligatori)

El dia despres de fer la Nord del Vignemale, anem a la zona del Neouvielle a intentar escalar Les Malheurs de Pikachu i Reunion sindicale al massis del Neouvielle, al Pic d'Espade.

Dos vies obertes per gendarmes amics meus fa uns quants anys. Totes dues vies estant equipades amb parabolts. Un granit d'una qualitat increible, amb unes fissures que entren els friends a bloc. Escalades increibles, que valen la pena la llarga aproximació.  

L'aproximació a peu la fem des de l'estació de La Glere, pujem per un camí ben marcat fins al refugi del mateix nom, continuem ascendint fins arribar a un collet des d'on ja veiem la paret del gran pic d'Espade. En 2:30 hores estem a peu de via. 

Veiem que a la Pikachu ja hi han dues cordades i per tant decidint fer en primer lloc Reunion Sindicale. La via es molt bona. un bon granit ii uns llargs variats i guapos. La baixada la fem en rapel per la mateixa via. A peu de paret descansem i mengem i de seguida anem a la Pikachu. Aquesta via és sublim amb dos diedres a les tirades 4 i 5 increibles. Una de les millors vies que he escalat en granit, aconsellable i si teniu oportunitat aneu a fer-la.

Aquí teniu les dues ressenyes:

Nord clàssica del Vignemale (V 1.000m)

 Joan Vilana! Com ens organitzem? Doncs res dormim a la furgo al Pont d'Espagne, ens llevem d'hora esmorzem i apa a fer la nord clàssica del vignemale. 1h45' ens plantem a peu de via. Agafem l'ofita verda i amunt, escalant amb atenció ja que la roca es mediocre, llegint be l'itierari, fent llargues distàncies a l'ensamble i sense adornar-nos 6 hores després estem al cim abraçant-nos.

Ens va costar una mica passar la rimalla del glaciar, aconseguint-ho finalment possant molta atenció i pujant directament per l'ofita verda.

La baixada al refugi d'Oulettes ens hi passem dues bones hores, tot i que paga la pena ja que al refugi en Joan em convida a una bona Leffe que ens la prenent obserbant el Vignemale.

Una experiencia alpinistica que aconsello a tothom. Es una alpinada de les bones, sempre m'havien dit que per ser pirineista has d'haver escalat la Nord del Vignemale, una paret de 1000m que es va obrir fa molts anys en quatre hores i sense fer servir cap pitó. Increible.

Tot i que el grau sembla assequible, no us confieu, que parlem d'una paret de 1000 metres, on s'ha de navegar, és fàcil perdre's i embarcar-se, sumant tot el conjunt de la sortida, crampons, lectura de via, atenció a la roca, ufff!.

Via directa pilar Central del Pico Abadias a la Maladeta 330 m 6a (V+ obligatori)

Havia llegit que per fer aquesta via la majoria de gent feia un vivac a l'estany de Cregüeña, però jo li comento a l'Albert Babot que preferiria fer-la al dia. Estudiem les possibilitats i veiem factible poder fer l'activitat al dia, valorant el fet que anem molt lleugers al no haver de portar material de vivac i l'aproximació des del refugi de Coronas es d'unes dues hores i mitja aproximadament.

Es època de molta gent a Benasque i per tant, agafem el primer autobús de Benasque fins a Puente de Coronas, crec recordar que sortia vers les 05 de la matinada. El trajecte es llarg per l'estat de la carretera d'accés que es de terra, un parell d'hores i ja estem amb les motxilles a l'esquena. El camí es fa molt be i arribem a la Coll de Coronas, des d'on ja es veu la cara sur. A partir d'aquí un flanqueig fins a peu de paret vorejant un petit glaciar i apa, ja ens preparem per l'escalada. L'albert fa els llargs imparells i jo els parells.

Quin granit més blanc i espectacular, quina via més maca, fisures netes i guapíssimes, en tres horetes estem al cim del pic abadias i tal com ens havia dit el Luichi, la baixada la fem per la morrena directa a Aigualluts, total que a les quatre de la tarda ja tornavem a estar a Benasque. Alpinada de les bones i un record difícil d'oblidar. Sincerament us aconsellem fer l'activitat al dia a no ser que us vingui de gust fer el famós vivac de Cregüeña.

Nosaltres vam fer servir la ressenya del Luichy, com sempre perfecta i detallada:

Via Norte d'Escales al Pantà d'Escales a Pont de Suert 200m 6b

 Amb l'Albert volíem anar a Cavallers però el temps no acompanyava massa i vam decidir anar a fer una via nova que es diu la Norte d'Escales, grau assequible, ben equipada amb parabolts, via per fer ràpidament i treure'ns el cuc de l'escalada I no perdre el dia. La via és nova i molt ben trobada, graus suaus i amb bones vistes sobre el pantà d'escales. La baixada es fa per ràpels per la vessant oposada i despres caminant fins a la pressa.

Com a recompensa vam dinar A Pont de Suert amb el gran Luichi.

Aquí teniu la ressenya i unes fotos:

Via el dia de lluna a Vallibierna 580m 6b (V+ obligatori)

Dormim amb la furgo de l'Albert a la pressa de Llauset, lloc molt curiós ja que l'accés és per un tunel que travessa tota la muntanya, tota una obra d'enginyeria. La pressa de Llauset no es menys espectacular. A la mateixa pressa hi ha l'aparcament on passem la nit amb la furgo cinc estrelles de l'Albert. 

Ens llevem a les 07 del matí, esmorzem i apa en quan clareja, agafem el camí molt evident i cap al peu de via, camí molt planer i còmode. Per norma l'Albert sempre comença el primer llarg i per tant a mi em toquen els parells. La via es fa tota amb lliure, on els passos difícils estan equipats amb parabolts. El dia és genial, fresquet i en un pim pam ja hem acabat l'escalada. En arribar a l'ultim llarg menjem els entrepans  al costat de les flors més famoses dels pirineus, les Edelweis.

Ja que anem amb temps i no ens espera ningú, pujem al pic de Vallibierna, crestejem pel famós Paso del Caballo i fem el cim del Pico Culebras, baixant fins a la Collada i tranquilament, gaudint del dia baixem pel camí fins a la furgo. Ah! m'oblidava que al tercer llarg m'ha caigut una cinta expres, anant a buscar-la al peu de via i trobant-la!!!!. Perdona Albert ja que justament les estrenaves.

Nosaltres hem fet servir les ressenyes de l'equipapdor, en Oscar Aleman i la del Luichy:

Veu del Riu a la Paret del Riu de la Vansa 400m 6b (6a obligatori)

L'Albert Babot em diu d'anar a escalar una via que em passa la ressenya i em sorpren l'aproximació, el lloc, la llargada i el grau. Una escalada que és imprescindible guardar-la per l'estiu. 

Aproximació que es fa per dins del riu de La Vansa, amb aigua fins als calçotets. La via molt continua i guapa, bona roca, assegurances amb parabolts allà on cal. 

Al mig de la via s'ha de travessar una feixa, lloc on l'Albert i jo ens vam desencordar i vam anar al costat que hi ha una balma peculiar per visitar. La baixada és per ràpels en la mateixa via d'escalada, arribant novament al Riu, allà ens banyem, mengem i seguint novament dins la llera del riu fins al cotxe.

Consell per si voleu fer la via, portar roba de recanvi, deixar el material que no utilitzeu a peu i vigilar amb el primer rapel que és molt en diagonal (el que baixi primer que el vagi guiant)

Una escalada que ens ha deixat un bon regust de boca. Un cop al cotxe, satisfets per la feina feta quedem amb el Bigarret al restaurant de la benzinera Valentí on compartim un bon apat i bons riures.

Nosaltres vam fer servir aquest croquis:

Algunes fotos de l'aproximació i de la via:

Quarcita 115m 6c. Via d'en Billy 100m 6b. i Massey-Fergusson 100m 6b a la dent d'en Rossell

Ja hi tornem a ser amb en Albert Babot, motivats els dos i amb un temps més que dubtós, marxem a Queralbs amb la seva furgo, lloc on passem la nit, ja que a l'endemà hem quedat amb el gran Joan Cardona per escalar al Contrafort de la Dent d'en Rossell.

 En Joan arriba d'hora al matí amb una amiga seva (i ara nostra) que es diu Blanca. Fem el café de rigor a la furgo, veient com està gotejant, però això no ens treu motivació i en quan para, apa darera el Joan i la Blanca cap al Contrafort. L'aproximació és pel camí ben marcat del Santuari, desviant-nos al cap d'una estona vers l'esquerra remuntant una tartera, arribant a peu de via en 1 horeta aproximadament. 

Fem dues cordades, L'albert i jo i Joan i Blanca. Amb  l'Albert fem tres vies, "Quarcita", "Via d'en Billy" i "Massey-Fergusson". Les tres vies son boníssimes, semiequipades i amb un esquist de molt bona qualitat amb llargs de dificultat màxima de 6c. Les baixades de les vies es fan en rapel per la mateixa via.

La veritat és que tornarem a escalar a la dent d'en Rossell. A més molt content d'haver conegut a la Blanca.

https://www.instagram.com/p/CDo_mOqHvCY/?igshid=r902icpq08ri

Star Wars a Cavallers 330 m 6c/Ae (6b obligatori)

Un parell de dies escalant amb l'Efrem a Cavallers, fent esportiva, bloc i una via llarga l'Star Wars, al sector Antàrtic de Cavallers. Decidim fer aquesta via, ja que durant tot el matí està a l'ombra, una via pel que sembla no massa repetida, tot i la bona pinta que fa i totalment equipada.

La via és tota sobre plaques granítiques i un sostre molt espectacular i que fins que no agafes una mica de confiança a les plaques es fan dures. Es molt xula on s'ha d'escalar i anar amb un grau consolidat i estar acostumat a escalar en plaques. 

Nosaltres vam fer els sis primers llargs, perquè al fer el 7è, que és una travessia teoricament fàcil de IV grau, hi ha hagut un despreniment i està perillosa, per tant decidim baixar en rapels per la mateixa via.

Se'ns enganxa un rapel i hem de tornar a pujar a recuperar-lo, però cap problema, son coses que poden passar. Al final arribem a peu de via, havent fet una escalada sobre un bon granit i que aconsello que la feu ens dies de calor.

És una via equipada pel Luichy:

http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2009/07/antartic-wall-star-wars.html

Per on passa la via:

Unes fotos de la via i els escaladors: