Joan Vilana! Com ens organitzem? Doncs res dormim a la furgo al Pont d'Espagne, ens llevem d'hora esmorzem i apa a fer la nord clàssica del vignemale. 1h45' ens plantem a peu de via. Agafem l'ofita verda i amunt, escalant amb atenció ja que la roca es mediocre, llegint be l'itierari, fent llargues distàncies a l'ensamble i sense adornar-nos 6 hores després estem al cim abraçant-nos.
Ens va costar una mica passar la rimalla del glaciar, aconseguint-ho finalment possant molta atenció i pujant directament per l'ofita verda.
La baixada al refugi d'Oulettes ens hi passem dues bones hores, tot i que paga la pena ja que al refugi en Joan em convida a una bona Leffe que ens la prenent obserbant el Vignemale.
Una experiencia alpinistica que aconsello a tothom. Es una alpinada de les bones, sempre m'havien dit que per ser pirineista has d'haver escalat la Nord del Vignemale, una paret de 1000m que es va obrir fa molts anys en quatre hores i sense fer servir cap pitó. Increible.
Tot i que el grau sembla assequible, no us confieu, que parlem d'una paret de 1000 metres, on s'ha de navegar, és fàcil perdre's i embarcar-se, sumant tot el conjunt de la sortida, crampons, lectura de via, atenció a la roca, ufff!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada