Valentin Casanovas la paret de l'Aeri de Montserrat (ED- 6a+ A2)

 Acabada la via "Filipinu sueltu" anem a dormir a Santa Cecília. La nostra intenció es escalar la gran "Valentin-Casanovas". Ens llevem a lels 7 del matí, esmorzem i apa a fer la via.

 Primer problema es que la canal d'accés la passem i pugem per la següent que sembla més evident. Després de pujar més de mitja hora ens adonem que anem errats, apa Albert mitja volta tornem al camí i agafem la bona canal. Arribem a peu de via suats i cansats però en cap caps defallim del nostre objectiu. 

L'Albert fa els llargs imparells i jo els parells. Per fer la via, cal anar amb temple, tranquil·litat i anar fent. Els llargs que més ens van agradar van ser el 5è i 6è llargs amb fissures de somni. El llarg més difícil, no per la dificultat sinó per la peculiaritat del llarg el 8è, una ampla fissura que es pot assegurar amb friends grans. 

Admiració màxima als aperturistes de la via l'any 1976, amb el material de l'època, una de les millors línies que he fet.

Gran via que ens imposava respecte i no era per menys. 

Un petit video per veure la majestuositat de la via:

I unes fotos:

- 

Nosaltres vam fer servir aquesta ressenya i ens va anr molt be

https://lacordadacentenaria.files.wordpress.com/2017/04/valentincasanovas.pdf

Filipinu Sueltu al Tossal de l'Obaga (ED- 6b obligat)

Amb en Albert Babot, decidim marxar un parell de dies a escalar un parell de vies que feia molt temps que volia fer. La primera es troba al tossal de l'Obaga d'Oliana, la "filipinu sueltu", una via de nova creació amb les assegurances justes i amb un grau teòricament obligat de 6B.

Tots els llargs son bons, en bona roca en general i que es poden col·locar friends molt bé.

L'aproximació és llarga, però l'excursió paga la pena per la qualitat de la via. Aconsello fermament a tots els escaladors apasionats d'aquest tipus de vies que la escalin.

Vam fer servir, com no pot ser d'altra, manera la ressenya dels obridors:

https://lacordadacentenaria.files.wordpress.com/2019/04/filipinusueltu.pdf

Carnavalada del Mallo Pison 7b (6a+ obligatori)

A l'endemà de fer la fiesta de los bíceps, ens plantejem fer la Carnavalada del Mallo Pison, una via vertical, aèria, llargas durs, però com sempre amb la garantia de l'Efrem fem la via amb la mateixa tònica de sempre, jo fent els llargs més assequibles i l'Efrem els 7b i 7a. 

El llarg més dur es sense dubte el 4art de 7b, però que es pot fer en A0. Efrem intenta en lliure, però es penja un parell de cops, jo sense cap remordiment el faig tot de cinta a cinta. Els llargs següents de 7A es fan millor tot i que jo em penjo a reposar.

Al cim fem les fotografies de rigor, amb un vent de justícia que ens fa patir en els dos primers ràpels, en marxar la corda quasi a l'horitzaontal. Un cop dins de la canal dels Volaos, ja no fa vent i en un pim-pam estem a baix.

Dos dies amb el company a Riglos dque no oblidaré, sobretot per poder fer la Fiesta de los Bíceps. doncs res, agafem el cotxe i ruta fins a casa comentant la jugada i parlant dels pròxims projectes.

La baixada la fem pels rapels dels volaos, patint als dos primers ja que feia moltíssim vent al cim fins a la colladeta. 

La fiesta dels biceps a Riglos (7a 250 m)

Fa anys que li tenia moltes ganes, però em faltava el company perfecte, algú amb garanties d'exit. Li demano a l'Efrem i vinga cap a Riglos falta gent. Sortim d'Andorra a les 07 i a les 13 comencem l'escalada. 

Impressiona el gran desplom, però al final jo faig els llargs mes assequibles, 1er, 4art i l'últim i l'Efrem els més durs, el tio encadena tot amb una gran soltura i jo faig algun repòs, però satisfet de les meves sensacions. Una sensació brutal, via de força i resistència. 

Com es habitual en aquesta via, teniem dues cordades davant, cosa que ens va anar molt be, ja que ens permetia descansar a cada reunió. Gran disfrutada. Vam seguir la ressenya del llibre Riglos vertical tot i que ès molt evident ja que només era seguir la línia blanca de magnesi.

1er llarg, un 6b que faig de primer. Es deixa escalar amb dues paretades just abans d'arribar a la reunió. Es una tirada llarga i vertical.

3er llarg, de bolo a bolo

Ultim llarg, 6a+ però atenció que ja no ens queden forces

Cistus Albidus a Montrebei 6a (V+ obligat)

Gran via amb el Gran Joan Cardona. Llargs espectaculars on tots s'han d'escalar, tot i tenir dos llargs de transició la via es molt bona. Passa molt inteligentment els sostres de la part superior de la Paret d'Aragó. Aconsellable 100%.

L'aproximació és evident agafant el camí fitat fins a peu de paret, anat resseguint-la per la dreta uns vint minuts, arribant al peu de via que està marcat amb CA. 

El primer llarg es un quart evident en fissura vers la dreta, fàcil d'equipar, el 2on llarg de transició per una feixa a esquerra . El 3er llarg molt bo i amb tres parabolts a la part dificil. Jo aquí em passo la reunió i empalmo el següent llarg. El 5è jijiji! Cal passar per sota un boix fent el jabalí. El llarg 6è boníssim en fissura de bon equipar, el 7è es similar a l'anterior però una mica sinuòs. Arribats en aquest punt una travessia d'uns 60 metres ens deixa a la reunió 9 que la fem en un arbre. El llarg 10, es de transició fàcil per arribar al llarg 11 molt bo, amb un petit tram en lleugera baixada protegit amb dos claus, ja només ens queden dos llargs que son molt macos, desplomat l'ultim i espectacular.

En definitiva una bona via per passar un bon dia a Montrebei.

Vam fer servir la ressenya del Luichy, impressionant la seva qualitat, els detalls i la fiabilitat que dona. Bravo mestre.

La Pilastra dels Voltors a Montrebei 275 m 6c (V+ 6a obligat)

Aquesta via la vaig amb el Joan Cardona com a company de cordada. Sortim de la furgo a les 8 del matí, seguint una parella de vascos que casualment també anaven a fer la mateixa via que nosaltres. Sort per nosaltres ja que ells es coneixien perfectament l'aproximació, que peer cert es molt complicada i darrera d'ells en una hora i mitja ja estàvem a peu de via. 

Ja que la parella ens ha guiat fins al peu de via, deixem que passin primers. No entrarè en detalls de la via, però el que podem dir es que es molt bona, llargs que es deixen asseurar bé, Té llargs de placa i fisura de una gran qualitat, ambient assegurat. Quan arribem al cim fem les fotos de rigor amb la parella de vascos i apa a fer el camí de baixada. 

Per cert el Joan a perdut durant el camí les claus de la furgo, però per sort que tenia un as a la maniga (claus amagades de recanvi).

Lenticularis + Cade a Terradets 6b+/ Ae (V+ obligat)

Amb l'amic Joan Cardona decidim trobar-nos per escalar durant tres dies. El Primer dia fem la Lenticularis de Terradets, una bona via, que es deixa equipar molt bé on fa falta, agraida i amb bon ambient. 

Casualment coincidim a la paret amb quatre Guàrdies Civils de Jaca i curiosament parlant amb ells tenim amics en comú i un d'ells es de la meva mateixa promoció.

Quan sortim a la feixa en acabar la via Lenticularis, el Joan em propossa de fer la segona part de la CADE i així fer tota la paret de les Bagasses. Gran encert ja que el segon tram de la CADE no està la roca gens sobada, es agradable, equipada i ràpida de fer. Un dia per emmarcar i un lligam de les dues vies aconsellable. 

Us passo el link del Luichy on trobareu tota la informació de la Lenticularis:

http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2019/05/paret-de-les-bagasses-lenticularis-ii.html

En quan sortiu a la Feixa en acabar la Lenticularis, aneu a esquerra fins un arbre gran un 30 metres i teniu la CADE. Vinga animeu-vos.