divendres, 29 de maig del 2020

Morgan et les Marmottes 260m 6b+ (6a obligat) al Pic de l'Esquella del Pas de la Casa

Escalada realitzada amb en Martí, via sobre granit de qualitat suprema al Pic de l'Esquella al Pas de la Casa, en territori francès. La zona és molt freda i per això la millor època per anar-hi és a l'estiu, dia de bona temperatura i no oblidar-nos de roba d'abric, guants i gorro.

Estacionem el cotxe a l'aparcament de Costa Rodona i d'aquí cal anar per un camí pla de 4x4 fins a l'estany de les Abelletes, el voltem per la dreta per pujar una canal de pedres, direcció a la paret, que ja es veu des de l'estany. Abans d'arribar al peu de paret, trobem neu dura,  hem de passar per sobre amb cautela i atenció (anàvem sense crampons). Finalment en una hora i mitja ens plantem a peu de via.

La via no defrauda. Els primers llargs costa adaptar-se a la roca i al fred, no tenim tacte als dits, a més a les primeres tirades la paret està humida. Al final del 3er llarg trobem un flanqueig que trenca una mica la línia de la via. Escalada molt alpina i en termes generals molt bona.

La via està reequipada amb parabolts a les reunions i als punts clau dels llargs (allà on és necessari). Amb un joc de friends  fins al 3 i 15 cintes passem bé.

Arribats al cim la vista és espectacular, mengem els entrepans, gaudim de la vista, fem les fotos de rigor i comencem la baixada per la dreta fins a una canal molt ampla i d'aquí per la tartera fins a l'estany de les Abelletes i cap a casa.

Ressenya de la via que vam utilitzar del Luychy:




Fotos de l'escalada:










dilluns, 25 de maig del 2020

Esperó Nord a la Punta Rosly 200 metres (MD-) als Agols d'Andorra

Amb el bon company Marti decidim anar a escalar una via que surt al llibre "ITINERARIS PEL PIRINEU ANDORRÀ" del Joan Prat. És una via oberta l'any 88, poc repetida i que discorre sobre fisures i plaques de granit amb bona adherència, excepte als llocs on la pedra té liquen i costa més fer confiança.

En acabar de treballar a les 15 hores, anem fins a l'aparcament de les Pardines, pel costat dels Cortals d'Encamp. Prenem el camí ben marcat fins al refugi dels Agols. Des del refugi ja veiem la nostra línia, que ressegueix un esperó i només cal anar travessant per la Coma dels llops fins a peu de paret.

El material que vam fer servir va ser doble corda, friends petits i mitjans i 10 cintes expres. La via està practicament desequipada. Escalada que vam fer en cinc llargs. Jo la veritat vaig fer la escalada amb un cert respecte, no trobant-me a gust en cap moment, suposo que no havia escalat massa i tenia aprehensio, escalant de primer de cordada el Martí, company amb garantia d'èxit. A mes al començar a escalar tard, a les 17 hores, no parava de pensar en arribar a la cresta abans que es fes de nit.

Un cop acabada la via vam continuar a peu fins a la cresta de Braibal, cap a esquerra fins a la Collada dels Agols, gaudint d'una posta de sol impressionant i que només pots trobar-te en un cim dels Pirineus. Fotos de rigor i retorn pel camí del refugi fins al cotxe, arribant a les 23 hores.

Bona activitat estival, per la llarga aproximació i per l'escalada propiament dita.

 La ressenya de la via:



Fotos de l'activitat:












dissabte, 14 de març del 2020

Vies "mama caca" "mingomania" "via crucis" a Santa Coloma

 Amb en Jaume Planella fem aquestes tres vies al dia, just coincidint amb la data que ens van confinar per la merda del Covid

diumenge, 1 de març del 2020

Aresta Idilica a Sant Honorat 150m V+ A1e

Li proposo a l'Anna d'anar a escalar una via llarga que xigui xula i no massa difícil, miro ressenyes i decidim anar a fer la "Aresta Idílica" a Sant Honorat. L'aproximació per arribar a la via la fem des del poble de Peramola. Un camí ben marcat ens porta a les parts altes del massís de Sant Honorat, una zona espectacular, amb les seves agulles, roques i parets d'un conglomerat semblant al de Montserrat. 

Ressenya de la via que vam fer servir:


La via està totalment equipada amb parabolts. El primer llarg és el més dificil en ser d'artificial. La resta de la via es deixa escalar prou bé. De fet l'escalada en si no ens va semblar massa bona, però el que si que és curiós i espectacular és el primer rapel, volat de 55 metres. Fent el rapel recordo que em va caure el telèfon mòbil de la butxaca d'uns 20 metres d'alçada i se'm va trencar la pantalla.

Després del rapel s'ha de continuar baixant per una canal molt tancada i sobretot emboscada de mal fer.

Activitat bona si sumem la bona excursió, escalada, rapel i la companyia.

Unes fotos de l'activitat:











dijous, 20 de febrer del 2020

Sioux Connection a la Paret de Rumbau 265 m 6b+ (V+ obligat)

Escalada realitzada amb el Jordi i el Frederic. Aproximació pel camí del contrafort de rumbau i d'aquí en quinze minuts estem al peu de via.

La via està completament equipada amb parabolts, la graduació es suau i una bona opció per passar un dia en una paret guapa i amb bones vistes arribats quan arribem al cim de Rumbau. La baixada és llarga i laboriosa fins arribar a l'ermita de Castell-llebre.

Cal vigilar ja que la roca en certs punts està descomposta. A mesura que vagi escalant la gent crec que s'anirà sanejant.

Ressenya de la via que vam fer servir:



Fotos de l'escalada:







diumenge, 16 de febrer del 2020

Via Dismi a la Serra de Sant Joan 225m 6a

Via xula, ben equipada amb el company Joan Cardona. Escalada de sis llargs en una roca que per trams cal estar vigilant i on el grau és el que indica la ressenya. Lloc amb molt bones vistes i aconsellable.

Nosaltres vam fer servir aquesta ressenya:
















dissabte, 15 de febrer del 2020

Via Cherokee Express a Canalda

 Via xula amb en Jaume Planella a la paret de Canalda, conglomerat a vigilar, però una zona que cal conèixer, via xula i ben equipada

dissabte, 8 de febrer del 2020

dijous, 24 d’octubre del 2019

divendres, 4 d’octubre del 2019