Espero "Xelo Bam" 5c A1 a Roca Narieda

Amb l'Anna anem a fer aquesta via que es molt agradable, ben trobada i ideal per l'estiu en estar a l'ombra practicament tot el dia. 

L'aproximació a la via s'inicia pel cami de Narieda i en arribal a sòcol, cal agafar un corriol ben marcat i anar borejant la paret fins arribar al peu de via. Tal i com indica el seu nom l'escalada es fa practicament tota per l'esperò.

Tots els llargs son a l'entorn del 5è grau, a excepció del llarg que fa 9 el qual en lliure es 7a, però que es fa perfectament en A1.

Ressenya de la via:

Unes fotos:

Sud-est clàssica al Midi d'Ossau 570 m V+ Aretes de Flammes de Pierre petit i gran Midi d'Ossau

Un indret que tenia ganes de descobrir i gràcies al motivat d'en Jaume Planella marxem dos dies. 

Cada vegada trobo més a faltar tenir una furgoneta per la llibertat que et dóna. Però com que les ganes no ens falten,  marxem amb cotxe carregats amb el material d'escalada, de vivac i per cuinar. La veritat és que vam tenir sort amb la meteorologia, i vam dormir dos dies al ras.

El primer dia fem la Sud-est clàssica, via d'estil clàssic, semiequipada i amb reunions a reforçar. En una mitja hora ens plantem al refugi de La Pombie, des d'on veiem perfectament la nostra via, 30' més i ja estem a peu de via.

Via boníssima amb uns llargs  increibles i sobretot amb un 6a a equipar en fissura per llepar-se els dits. Val a dir que és fàcil perdre la línia, com ens va passar a nosaltres, i  vam haver d'abandonar una cinta express. La via acaba en una agulla que es diu Jolly. A partir d'aquí cal iniciar la baixada  per una travessia a esquerra, amb dos petits ràpels equipats i on cal anar encordats fins al peu de paret.

Baixada:

Recordo que darrera nostre hi havia una cordada de tres francesos que van dir que ja havien fet la via, van veure com ens havíem equivocat en un llarg i no van saber (o voler) dir-nos si estàvem al bon camí. 

Arribats al refugi de la Pombie, ens vam instal.lar en un petit estany que hi ha al costat. Des d 'aquí contemplàvem  la paret que acabem d'escalar,  un bany i un bon dinar.  Vam quedar-nos fins que va marxar el sol. Al baixar el Jaume feia fotos del paisatge i dels isards. Vam sopar i  vivaquejar sota les estrelles, satisfets de dia que acabàvem de passar

A l'endemà tornem al Midi, aquest cop a la via "Aretes de Flammes de Pierre", una via d'un grau màxim de IV+. Amb la llarga aproximació, i que la linia és poc evident  i fàcil de perdre's , ja ens va anar bé que la via no fos difícil. L'activitat  ens va portar tot el dia. Vam perdre la línia un parell de cops i el ràpel que vam fer del petit Midi fons a la bretxa, se'ns va enganxar, i vam haver de tornar a pujar per recuparar-la. 

De la bretxa vam escalar per la via clàssica  fins al Gran midi d'Ossau. Vam baixar del pic  per la via normal. La baixada és molt vertical amb trams descompostos i sense passamans per assegurar-te. Com el dia abans, ens aturem al petit estany per descansar una mica i agafar forçes.

 Sopem vora el cotxe, tot comentant els dos dies esplèndits que hem passat al Midi i tornem cap a Andorra, El Jaume condueix tot el viatge fins a casa.. Una bona escapada en bona companyia.

Fotos de la sortida:

Via UES a l'Espero de Les Orenetes

 Via guapa i practicament equipada amb Jaume Planella

Skoll al sector la Piramide 140m 6b/A1 obligat

Nova via oberta pel Guillem i el Damia a Andorra, al sector la piramide del sola d'enclar amb graduacions en lliure que a mi em superen, pero que no ens fa desistir amb el Martí de provar-la. 

L'aproximació es bastant llarga i dreta, un 50' sense adormirse'n. Crec que vam ser els primers repetidors i vam trobar algun tram brut i amb roca a vigilar. No vaig poder encadenar els llargs mes durs, cosa que m'obligarà a tornar.

Acabada la via cal baixar fent rapels per la mateixa via i un cop al terra ens adonem que ens hem descuidat la meva motxilla al cim, sort que no hi havia res important. Per cert uns messos mes tard el meus companys bombers me la van recuperar.

Croquis de la via:

I unes fotos de l'escalada:

Morgan et les Marmottes 260m 6b+ (6a obligat) al Pic de l'Esquella del Pas de la Casa

Escalada realitzada amb en Martí, via sobre granit de qualitat suprema al Pic de l'Esquella al Pas de la Casa, en territori francès. La zona és molt freda i per això la millor època per anar-hi és a l'estiu, dia de bona temperatura i no oblidar-nos de roba d'abric, guants i gorro.

Estacionem el cotxe a l'aparcament de Costa Rodona i d'aquí cal anar per un camí pla de 4x4 fins a l'estany de les Abelletes, el voltem per la dreta per pujar una canal de pedres, direcció a la paret, que ja es veu des de l'estany. Abans d'arribar al peu de paret, trobem neu dura,  hem de passar per sobre amb cautela i atenció (anàvem sense crampons). Finalment en una hora i mitja ens plantem a peu de via.

La via no defrauda. Els primers llargs costa adaptar-se a la roca i al fred, no tenim tacte als dits, a més a les primeres tirades la paret està humida. Al final del 3er llarg trobem un flanqueig que trenca una mica la línia de la via. Escalada molt alpina i en termes generals molt bona.

La via està reequipada amb parabolts a les reunions i als punts clau dels llargs (allà on és necessari). Amb un joc de friends  fins al 3 i 15 cintes passem bé.

Arribats al cim la vista és espectacular, mengem els entrepans, gaudim de la vista, fem les fotos de rigor i comencem la baixada per la dreta fins a una canal molt ampla i d'aquí per la tartera fins a l'estany de les Abelletes i cap a casa.

Ressenya de la via que vam utilitzar del Luychy:

Fotos de l'escalada:

Esperó Nord a la Punta Rosly 200 metres (MD-) als Agols d'Andorra

Amb el bon company Marti decidim anar a escalar una via que surt al llibre "ITINERARIS PEL PIRINEU ANDORRÀ" del Joan Prat. És una via oberta l'any 88, poc repetida i que discorre sobre fisures i plaques de granit amb bona adherència, excepte als llocs on la pedra té liquen i costa més fer confiança.

En acabar de treballar a les 15 hores, anem fins a l'aparcament de les Pardines, pel costat dels Cortals d'Encamp. Prenem el camí ben marcat fins al refugi dels Agols. Des del refugi ja veiem la nostra línia, que ressegueix un esperó i només cal anar travessant per la Coma dels llops fins a peu de paret.

El material que vam fer servir va ser doble corda, friends petits i mitjans i 10 cintes expres. La via està practicament desequipada. Escalada que vam fer en cinc llargs. Jo la veritat vaig fer la escalada amb un cert respecte, no trobant-me a gust en cap moment, suposo que no havia escalat massa i tenia aprehensio, escalant de primer de cordada el Martí, company amb garantia d'èxit. A mes al començar a escalar tard, a les 17 hores, no parava de pensar en arribar a la cresta abans que es fes de nit.

Un cop acabada la via vam continuar a peu fins a la cresta de Braibal, cap a esquerra fins a la Collada dels Agols, gaudint d'una posta de sol impressionant i que només pots trobar-te en un cim dels Pirineus. Fotos de rigor i retorn pel camí del refugi fins al cotxe, arribant a les 23 hores.

Bona activitat estival, per la llarga aproximació i per l'escalada propiament dita.

 La ressenya de la via:

Fotos de l'activitat: