Via Tarrago 250m 6b+ (6b obligatori)

Fa uns dies em van passar la ressenya d’aquesta nova via d’escalada equipada a la paret de la Margineda. Sobre el paper 250 metres de via, en deu llargs perfectament equipats en un grau màxim de 6c+.

Li proposo a l’Albert BABOT, sabent que em diria que sí! Després de treballar a les 16:30 hores quedem a l’aparcament del Viena, preparem el material i vinga anem a La Margineda.

L’aproximació és curta de 10 minuts i com sempre comença l’Albert.

1er i 2on llargs. 6a 50m: s’empalmen perfectament, el primer és una placa amb regleta bona, un petit tram de quatre fins la primera reunió i tot seguit un diedre diagonal a dreta, sortint per una altra placa fins la reunió.  

3er i 4art llargs. 6a 50m: També s’empalmen bé. La sortida va per l’esquerra i és una mica desplomada fins arribar a una placa molt guapa.

5è i 6è llargs. 5+ 55m: com els anteriors també s’empalmen. El primer llarg fa una placa fins arribar a un terreny tombat on resseguim una corda fixa que ens porta a la reunió.

7è llarg 6c+ 21m: una placa molt xula amb un sortida a bloc i que després es fa molt be resseguin un petit diedre fins a la reunió. Nosaltres li hem donat una graduació de 6b+.

8è llarg 6b+ 25 m: llarg molt guapo que puja per un esperó desplomat amb un parell de passos finets al mig.

9è i 10è 6a+ 50 m: també s’empalmen bé i pugen primer per unes plaques i l’útim tram desviant-nos una mica a esquerra a buscar unes preses laterals. Llargs xulos i passos molt estètics.

Descens: Un cop a dalt, seguim unes fites que ens porten al camí de Coll Jovell i d’aquí en 20’ ja estem al cotxe.

La via en general ens ha agradat molt, la roca cal fer una mica d’atenció, però sense més. Aconsellable 100%, perfectament assegurada amb parabolts on podeu apurar en lliure tant com pugueu o vulgueu.

 Video de la via:

La via del cabra a la Panxa del Bisbe 155 m 6A (V+A0e obligat)

Després de baixar d'escalar la via The Wall a l'Elefant ens decantem per aqueta via, tot i que a l'hora que arribem ja li pica el sol. Abans de començar, busquem una ombra, ens assentem, mengem i ens hidratem una mica i apa a escalar la via del Cabra. 

Empalmo primer i segon llarg que per cert són molt bons i d'escalada fina i sostinguda. La sortida del tercer llarg li donen un grau de 6a però es fa be i també empalment els llargs 3 i 4.

Despres una grimpada fins al cim, fotografies de rigor i preparem el ràpel que ens deixara al peu de la canal, per la qual baixarem a peu i retorn al monestir.

Un bon dia d'escalada en la millor companyia.

The Wall a l'elefant V 130m

Per arribar al peu de via ja et fas un bon calenton i a més si no saps massa el camí et pot passar el que a nosaltres; que et perdis. Peró al final després d' una hora i mitja d'haver sortit a peu des del Monestir arribem a peu de paret, on ens trobem uns escaladors preparant-se per fer la mateixa via que nosaltres.

Aquests escaladors de seguida marxen i ràpidament estant al cim. Nosaltres també fem la via bastant ràpid. Des del cim  baixada seguint un camí de punts vermells que ens portarà novament al camí de Sant Jeroni. 

Vist que hem fet la via bastant ràpid anem a la panxa del Bisbe per escalar la via del Cabra.

Apa que no ha estat res.

Ignasi Jorba a la Magdalena Superior V+ 130 m

 

Despres de fer la via Stromberg, anem directament a fer la 98 octanos però veient que havia una cordada de tres persones davant nostre, decidim fer l'Ignasi Jorba que puja al costat de la 98 octanos. Escalada en placa típica montserratina, amb un rocam de qualitat suprema, unes preses boníssimes, tant de mans com de peus. En definitiva un plaer escalar aquesta via, sobre un equipament a base de parabolts.

A l'anna li ha agradat el tipus d'escalada. Un cop al cim, cal fer un ràpel de 50 metres i després camí avall fins al monestir on estem allotjats a l'alberg. Un luxe en tota regla, acabar d'escalar i tenir casa teva al monestir.

A la tarda vam quedat amb el meu bon amic Xavi Bonatti, que estava amb un grup d'alumnes realitzant un curs d'escalada en via llarga i ens va convidar a anar al camping del monestir a fer una cervessa amb l'eminència del Marcel Millet, el quin personalment no coneixia amb anterioritat i que em va impressionar molt les seves reflexions sobre l'escalada i la vida en general. Un dia molt complert.

Petit vídeo de la via:

Tres primers llargs

Arribant a la 4a reunió

Fotos del cim

Stromberg al Gorro Frigi 6a MD

 

Ahir la primera presa de contacte de l'Anna va ser la Cerda Riera a la Bandereta i avui hem decidit que farem dues vies: Stromberg al Gorro Frigi i 98 octanos a la Magdalena Superior.

Petit vídeo:

La via Stromberg està totalment equipada i només ens fan falta corda, cintes expres i ganes, jijiji. Sortim a peu des del Monestir pujant pel camí dels pobres, fins arribar al camí de Sant Jeroni. Continuem pel camí, fins que agafem una cruïlla a esquerra, passant per la base del gorro Frigi, fins una canal i de seguida arribem al peu de via.

Mala sort, tenim una cordada davant nostre i a més ens diuen que la seva intenció també és fer després la 98 octanos a la Magdalena superior. Comencen a escalar i quan estant sortint de la primera reunió surto jo empalmant els dos primers llargs que són de placa amb unes preses boníssimes. L'Anna els disfruta i li agraden.

D'aquí dos llargs més i ja som al cim amb la creu característica. D'aquí fem un parell de rapels i baixem per la canal per anar a la 98 octanos. La cordada que teniem davant ja estant novament davant nostre. Són una cordada molt lenta i en cap moment a la via anterior els hi hem dit de deixar-nos passar ni ells han tingut la voluntat (no tenen obligació), però veient que nosaltres anàvem més ràpids que ells ens haguessin pogut deixar passar, però bé...

Vist que no ens deixaven passar per iniciativa pròpia, trec el mòbil i busco una via al costat trobant la Ignasi Jorba que surt uns 50 metres més avall i puja paralela a la 98 octanos. Adeu

Arribant a la canal

Arribant al cim del Gorro Frigi

Cerda Riera a la Bandereta 135 m MD 6a (V obligat)

 

Primera presa de contacte de l'Anna amb Montserrat. Ja feia dies que em deia que tenia ganes d'escalar a Montserrat, però que la portés a una via asequible per ella i que la disfrutés. Em faig assessorar pel Gran Xavi Bonatti i m'aconsella la Cerda Riera a la Bandereta.

Video de l'escalada:

El dia anterior vaig estar escalant la CADE del centenar i pujant cap a Andorra em vaig quedar esperant a l'Anna a Pons. Em recull i anem a Monistrol de Montserrat allotjant-nos a l'hotel Guillaumes que per cert són gent molt atenta, molt net i bon menjar.

A l'endemà amb la calma anem a l'aparcament de Can Massana i d'aquí marxem a peu xino-xano fins al peu de via. El camí és bastant evident fins arribar a una canal que la pujarem fins a peu de paret i deu metrets a la dreta ja tenim el nostre peu de via.

La via comença per una fissura en quart grau i després en diagonal per terreny fàcil fins a un arbre on fem reunió. En aquest llarg jo no faig la diagonal i continuo recte per una fissura semiequipada. En quan arribo a dalt m'adono que m'he equivocat. Les ansies d'escalar i no fixar-me em fan males passades. Faig reunió en una sabina i abaix a trobar la bona línia.

Els llargs són tots molt bons, en bona roca i semiequipats amb claus. L'Anna ha disfrutat molt de l'escalada. 

Al cim fotografies de rigor i un rapel de 40 metres fins a un collet i després caminant fins al cotxe. La temperatura era ideal per escalar, tota l'estona hem estat fresquets a l'ombra.

CADE a l'Agulla del centenar 195m MD 6a/A0 (V+/A0 obligat)

 

Via molt guapa que vaig fer amb en Xavi Capdevila l'endemà d'escalar l'Anglada Guillamon al Pedraforca. Ja havíem quedat amb en Albert Babot i en Xavi Bonatti de trobar-nos per anar a escalar a l'agulla del centenar, nosaltres la via CADE i el Xavi i l'Albert la Belladona, que passa just paral·lela a la nostra via i comparteixen els tres últims llargs. Una escalada entre bons amics.

Video de l'escalada:

Escalada que transcòrre per fissures i diedres, d'una lògica increible. El primer llarg és el més laboriós pel tram en artificial. Després nosaltres empalmem el segon i tercer llargs. El famós quart llarg no defrauda, una fissura en diedre boníssima, amb bones preses, fàcil d'assegurar més espectacular que dificil. El cinqué la roca delicada però amb tranquilitat es puja bé. 

Les reunions estant reequipades amb parabolts, cosa que sempre és d'agrair.

Arribant a la tercera reunió de la CADE

5è llarg de la CADE

El Capdevila a la segona tirada de la CADE

El Xavi a la segona reunió de la Belladona

El Xavi i l'Albert han pujat la Belladona i diuen que els tres primers llargs són molt bons per intentar-los en lliure. Hem anat xerrant i rient tota l'escalada, ja que estàvem just al costat, un plaer. Hem baixant a peu pel vessant sud i el Xavi ens ha convidat a una cervesa al refugi Vicens Barbé. Gràcies.

Ens aturem a l'àrea del BRUC els quatre fantàstics per fer un bon beure i apa a pensar en la pròxima escalada conjunta. 

Pujant cap a Andorra el Xavi em deixa a Ponts ja que aprofitaré els dies que em queden de vacances i espero a l'Anna per tornar a Montserrat un parell de dies més.

Anglada Guillamon al Calderer 300 m MD 6c (V+/A1 obligat)

 

Era la primera vegada que anava a la cara nord del Pedraforca i decidim fer l'Anglada Guillamon amb en Xavi Capdevila. Escalada sobre una roca de bona qualitat en general, bastant equipada tot i que amb claus molt antics i tacs de fusta on haurem de portar cordinos, ja que els mosquetons en alguns dels claus no entren.

Petit vídeo per fer-se una idea de la via:

Aquesta via d'escalada va ser oberta per Josep Anglada i Francesc Guillamon l'any 1958. Com a anècdota dir que la primera vegada que aquest parell d'escaladors, van anar a fer la via es van baixar a la primera reunió ja que no van poder clavar els ferros que portaven a la fissura. Cap problema, els cracks van preparar uns tacos de fusta (que encara hi son alguns d'ells) per assegurar la fissura, a més de portar material de vivac ja que preveien passar-se un parell de dies escalant. El mateix dia van fer tota la via. Persones a admirar pel que feien i amb el material de l'època.

Amb en Xavi vam sortir d'Andorra a les 07 del matí, parant a fer un café i a les 9h ja estàvem a Gresolet. Cap dels dos havíem estat abans a la cara nord i no teníem molt clar si trobaríem el peu de via. Preparem el material i tranquilment passem pel refugi i 30 metres més amunt surt un camí en diagonal a esquerra amb punts blancs que anem seguint fins arribar a una canal molt ampla que la pugem direcció a una piràmide molt característica. La nostra via surt a la part esquerra de la piràmide.

No ens perdem massa i en una hora estem a peu de via. La piràmide fins arribar a la R0 la pujem encordats i assegurant a les sabines i algun friend en fissura, ja que no sent difícil està prohibit caure.

Els llargs més difícils son els tres primers, però que es fan perfectament en lliure tot i que la roca és polida en alguns moments. Nosaltres únicament ens vam penjar en el segon llarg que li donen 6c, no per la dificulatat sinó per l'equipament antic, que no dona gens de confiança de caure. Després del tercer llarg l'escalada esdevé molt ràpida. 

Nosaltres vam baixar pel Collet de la Cova, fins la tartera del Pedraforca i retorn pel camí normal fins al Refugi Lluis Estasen.

Arribant a la primera reunió

Arriban a la tercera reunió

Collet de la Cova

La previsió meteorològica anunciava tempestes a partir de les 14 hores, cosa que ens va estressar una mica i ens va fer accelerar ja que anaven caient gotes. Tot va sortir perfecte i a les 15 hores estàvem al refugi i mentre menjavem una mica i comentaven la jugada va començar a ploure. Nosaltres ja estàvem salvats.