Despres de fer la via Stromberg, anem directament a fer la 98 octanos però veient que havia una cordada de tres persones davant nostre, decidim fer l'Ignasi Jorba que puja al costat de la 98 octanos. Escalada en placa típica montserratina, amb un rocam de qualitat suprema, unes preses boníssimes, tant de mans com de peus. En definitiva un plaer escalar aquesta via, sobre un equipament a base de parabolts.
A l'anna li ha agradat el tipus d'escalada. Un cop al cim, cal fer un ràpel de 50 metres i després camí avall fins al monestir on estem allotjats a l'alberg. Un luxe en tota regla, acabar d'escalar i tenir casa teva al monestir.
A la tarda vam quedat amb el meu bon amic Xavi Bonatti, que estava amb un grup d'alumnes realitzant un curs d'escalada en via llarga i ens va convidar a anar al camping del monestir a fer una cervessa amb l'eminència del Marcel Millet, el quin personalment no coneixia amb anterioritat i que em va impressionar molt les seves reflexions sobre l'escalada i la vida en general. Un dia molt complert.
Petit vídeo de la via:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada