Anglada Guillamon al Calderer 300 m MD 6c (V+/A1 obligat)

 

Era la primera vegada que anava a la cara nord del Pedraforca i decidim fer l'Anglada Guillamon amb en Xavi Capdevila. Escalada sobre una roca de bona qualitat en general, bastant equipada tot i que amb claus molt antics i tacs de fusta on haurem de portar cordinos, ja que els mosquetons en alguns dels claus no entren.

Petit vídeo per fer-se una idea de la via:

Aquesta via d'escalada va ser oberta per Josep Anglada i Francesc Guillamon l'any 1958. Com a anècdota dir que la primera vegada que aquest parell d'escaladors, van anar a fer la via es van baixar a la primera reunió ja que no van poder clavar els ferros que portaven a la fissura. Cap problema, els cracks van preparar uns tacos de fusta (que encara hi son alguns d'ells) per assegurar la fissura, a més de portar material de vivac ja que preveien passar-se un parell de dies escalant. El mateix dia van fer tota la via. Persones a admirar pel que feien i amb el material de l'època.

Amb en Xavi vam sortir d'Andorra a les 07 del matí, parant a fer un café i a les 9h ja estàvem a Gresolet. Cap dels dos havíem estat abans a la cara nord i no teníem molt clar si trobaríem el peu de via. Preparem el material i tranquilment passem pel refugi i 30 metres més amunt surt un camí en diagonal a esquerra amb punts blancs que anem seguint fins arribar a una canal molt ampla que la pugem direcció a una piràmide molt característica. La nostra via surt a la part esquerra de la piràmide.

No ens perdem massa i en una hora estem a peu de via. La piràmide fins arribar a la R0 la pujem encordats i assegurant a les sabines i algun friend en fissura, ja que no sent difícil està prohibit caure.

Els llargs més difícils son els tres primers, però que es fan perfectament en lliure tot i que la roca és polida en alguns moments. Nosaltres únicament ens vam penjar en el segon llarg que li donen 6c, no per la dificulatat sinó per l'equipament antic, que no dona gens de confiança de caure. Després del tercer llarg l'escalada esdevé molt ràpida. 

Nosaltres vam baixar pel Collet de la Cova, fins la tartera del Pedraforca i retorn pel camí normal fins al Refugi Lluis Estasen.

Arribant a la primera reunió

Arriban a la tercera reunió

Collet de la Cova

La previsió meteorològica anunciava tempestes a partir de les 14 hores, cosa que ens va estressar una mica i ens va fer accelerar ja que anaven caient gotes. Tot va sortir perfecte i a les 15 hores estàvem al refugi i mentre menjavem una mica i comentaven la jugada va començar a ploure. Nosaltres ja estàvem salvats.