diumenge, 26 de setembre del 2021

Via Amadeus + Plurabel a la Roca Alta de Vilanova de Meia 140 m 7a i 100 m 6b+




No havia estat mai a la Roca Alta i sincerament tenia moltes ganes de coneixer-ho. L'Albert que ja s'ho coneix, em diu de dormir a la furgo en un prat a sota de la Roca Alta i així ha estat tot i que per arribar-hi, el tram final de pista no està massa bé, però la perícia i el "savoir faire" del company em porta a la famosa esplanada.

Quin lloc més xulo, quina tranquil.litat. Vam passar una tarda i nit de luxe.



Les vies escollides per l'endemà són l'Amadeus i la Plurabel. Dos vies que diferenciarem.




La via Amadeus, quin tros de via mare meva. Quatre llargs d’un calcari on el primer llarg potser haurem de vigilar una mica amb la roca però a partir d’aquí disfrutada total. El segon llarg és un 6a en el qual primer superem un desplom fins trobar el primer parabolt que vaig haver de fer amb molt de compte, ja que em jugava una caiguda important, després trobo una fissura mot bona fins a la reunió.

A partir d’aquí encara, si cap, els llargs més bons, el tercer un 6c que es deixa fer molt bé fins a uns moviments fins de placa per entrar a la reunió. Que dir del quart llarg a nivell d’escalada, doncs que la sortida no la vam veure per enlloc i vam tirar de cinta, però després, festival del canto que a mesura que vaig pujant se’m van botint els braços i les assegurances estant molt i molt lluny. Inclús vaig col·locar un alien que em va donar aire i seguretat.

Aquesta via té una reputació guanyada a pols i que si us voleu posar a prova el temple i sang freda aneu a escalar-la.






Al cim de la Roca Alta vam baixar a peu fins la base de la paret, resseguint-la fins anar a sota de la segona via que volíem fer la Plurabel. També una via que tal i com diuen les piulades amb les assegurances justes. Tres llargs molt sostinguts en el 6b/+. Finalment ja amb els braços i el cervell ben calents tornem a la furgoneta on prenem la cervesa de rigor i cap a Andorra.

Total un dia per emmarcar i tres dies d'escalada amb la millor companyia.

Vídeo:



dissabte, 25 de setembre del 2021

Via des Sostres + David Aparicio a la Paret de l'Aeri 250 metres 6b

 


Desprès de la Tascon Rebuffat, volíem anar a escalar a la serra de Sant Gervàs, però el temps no donava per fer gran cosa i buscant on feia bon temps, bingo!!! A Montserrat fa bo i apa cap allà que anem amb la furgo. Ens instal.lem prop de Santa Cecilia, sopem, i dormim com uns angelets i vinga a les 7 del matí dempeus, per esmorzar, preparar el material i anar a escalar els primers quatre llargs de la via dels sostres i a la feixa fer els ultims tres llargs de la David Aparicio. Aquesta combinació també surt en la llista de les 100 millors escalades de Catalunya.


Que dir de la via que no estigui ja escrit, doncs que la vam gaudir moltíssim. Els primers quatre llargs calia reforçar amb friends, pasant per sota d'uns sostres monumentals, aprofitant les fisures en una escalada molt estètica.

El tram de la David Aparicio només cal seguir parabolts (o espits) pujant sempre per una placa que es deixa escalar molt bé i sempre trobem el cantell salvador.











divendres, 24 de setembre del 2021

Tascon Rebuffat a Collegats 220 m ED 6c+

 


Amb l'Albert comencem el nostre periple de tres dies per Catalunya amb aquesta via clàssica que surt a les 100 millors escalades de Catalunya amb molt bon encert, ja que després de fer-la va resultar ser un viote d'aquells que et marquen.





Anem a pams. Sortim d'Andorra a les nou del matí preparem el material, menjar a la furgo de l'Albert i apa a fer uns quilómetres pel port del cantó fins a Sort on parem a fer un bon esmorzar. Ben tips continuem camí fins a Collegats. El camí se'ns ha fet curt ja que feia dies que no parlavem i ja teniem històries que explicar-nos (secrets d'estat).

L'aproximació a la via la fem per la tirolina de l'Argenteria que l'Albert amb la seva flamant politja fa en un plis plas i jo amb el meu mosquetó cutre d'alumini em costa bastant més. Tot seguit pujem per unes cordes fixes fins a la base de la paret i d'aquí fent atenció flanquejem a esquerra fins trobar el peu de la Tascon Rebuffat.

Com es habitual l'Albert comença el primer llarg de 25 metres en quart grau amb una roca a vigilar i a partir d'aquí festival del bo. No cal que detalli tots els llargs però només dir que tots els llargs son molt bons en fisura de bon equipar i que no ens va deixar indiferents. 







Acabada la via, vam fer un entrepà, gaudir del paisatge i vam baixar rapelant per una via que crec que es diu del Parra i que en quatre rapels ja estem a la base de la paret. Despres la famosa tirolina  que un cop va passar l'albert va tenir la deferència de passar-me la politja. Gràcies!!!!




dijous, 23 de setembre del 2021

Via Terra Lliure a Collegats 180m 6a

 


Feia molts anys que no coincidia amb el Joan (titanel) escalant via llarga i ja que havíem coincidit a la festa Major de Juclar la setmana anterior, vam parlar de fer alguna escalada junts. El dijous següent ja havíem quadrat agendes i la via escollida en aquest cas era Terra Lliure a Camarasa.

Per arribar al peu de via s'accedeix per dalt (tipus Verdon) i cal trobar la bona línia de rapels i avall. Dos rapels llargs i ja som a terra i a peu baixar amb tendència esquerra seguint unes cordes fixes fins al peu de la via.

L'escalada en graus assequibles és molt bona i vertical. Ens va fer recordar una mica Ordesa. Vam tenir sort ja que el temps no acompanyava massa i tot i que va pluvisquejar a estones durant l'escalada no va ser fins que vam ser a dalt que va ploure de veritat. Plegar cordes i correns a la furgo. 15' més tard ja estàvem salvats.




Aquesta via la tenim a les 100 millors de catalunya del Soldevila.


diumenge, 12 de setembre del 2021

Via Sauran a Narieda oest 200 m 6a

 




Via SAURAN a Narieda Oest 200 metres 6a

Primer de tot un bon esmorzar al Portal d’Organyà, en companyia del Marti i la Queralt, parlant de tot i de res, arreglant el món. Amb la panxa ben plena anem a fer una via de nova creació que es troba al costat de la via Ferrada de Roca Narieda.

La via es diu SAURAN, 200 metres d’escalada sobre un calcari de molt bona qualitat en 5 llargs en dificultat màxima de 6a, pràcticament totalment equipada amb parabolts.




L’aproximació la fem pel camí d’accés de la ferrada i prenent el camí de descens de la ferrada familiar. Pujant pel corriol trobarem un tros de corda penjat a un arbust que ens indicarà el peu de via, amb el nom gravat a la sortida. Fem dues cordades, Marti i Queralt, Anna i Jo.

No detallaré cada llarg, però nosaltres recordo hem col·locat friends al 3er i 4 i 5arts llargs, reforçant una mica la separació entre els parabolts. La via està prou sanejada, i no ens ha saltat res. L’últim llarg és un diedre molt bo, amb algun pas picantet.




Acabada la via, hem recollit tot el material i hem anat a la ferrada (que està uns 100 metres a la dreta), fent-la de pujada fins al final i baixant a peu per darrera fins retorn al cotxe. Nosaltres hem triat aquesta opció perquè ens ha semblat interessant allargar l’activitat un parell d’hores més i arribar ben servits -i cansats- al cotxe.

Penseu que la ferrada és molt llarga i pujar-la amb tot el material i les cordes portem un pes suplementari a tenir en compte, però rés, sé que tots vosaltres sou capaços d’això i molt més.

Per informació un cop acabada la via teniu dues altres opcions a la que nosaltres vam triar: 1) baixar la ferrada 2) rapelar la via.

La via d’escalada + la ferrada i baixar vam estar 5 horetes de cotxe a cotxe sense estressar-se.



dissabte, 11 de setembre del 2021

UESMAP + Anna Rubio a la paret dels Esplovins 540 m 6c

 



Una altra més a la saca. Aquest cop amb el incombustible Martí anem a escalar la via “Anna Rubio” a la Paret dels Esplovins d’Oliana. Escalada que tots els escaladors que l'han fet me l’aconsellaven, que valia molt la pena. Doncs res amb el Martí ens estudiem la via i trobem que la millor opció és escalar els primers sis llargs de la via UESMAP.

Organitzada la tàctica només queda afrontar-la i sense anar més lluny el dissabte passat sortim d’Andorra a les 07 del matí, parant a fer el cafè com ja es habitual al Valentí i a les 08:30 ja estem a l’aparcament de l’antiga via ferrada d’Oliana.

El material que decidim portar son aliens i un parell de friends fins al número 1, corda doble, 3 litres d’aigua, menjar i apa a atacar. Travessem a peu el primer túnel direcció Coll de Nargó i just abans d’entrar al segon, passem a la carretera vella i ja veiem un cussol en una canal molt evident que ens indicarà el camí.

La pujada és dreta dins de la canal que resseguirem fins arribar a la base de la paret on ja trobem gravat a la roca UESMAP, mes o menys 30’.


El Marti ja havia fet la UESMAP ha excepció del primer llarg un 6c que se les porta i amb aquest arguments ja podeu endevinar qui ha fet el primer llarg jijiji. El Marti se’l curra i no encadena un pas al final sobre un clau podridot i que és mou i el tram tot mullat. Jo, de segon tampoc aconsegueixo encadenar el pas moll i a més quan toco el clau –que està amb un cordino per fer A0- es mou. Uff! Quin patir, pensant que abans el Marti hi ha pujat la corda.

Acabat aquest llarg de 6c ens queden cinc llargs més fins arribar a la feixa on començarem l’Anna Rubio. Els sis llargs de la UESMAP son molt bons, en bona roca i amb un bon ambient. Arribem a peu de l’Anna Rubio ja ben escalfats per les bones apretades.


A peu de l’Anna Rubio, parem amb la calma, mengem un entrepà, uns fruits secs, un bon glop d’aigua i el Martí comença el primer llarg. Aquest inici segons algunes ressenyes costa de xapar el primer parabolt, però no costa tant. Els tres primers llargs son molt guapos, de 6b i 6c.

Després hi ha dos llargs que mereixen moltíssim la pena, que és el 5è llarg, un 6c en travessia a dreta den presa bona i el 8 i 9è que el Martí empalma i que son d’una qualitat increïble i que només per aquests llargs val la pena escalar la via.






Després d’unes quantes hores escalant i sense aigua que portar-nos a la boca ja estem al cim a les 16:30 hores. La baixada la fem pel camí de baixada de l’antiga via ferrada, passant per la paret de la cascada i d’aquí –ho aconsello- baixem per la canal i en un tres i no res ja estem al cotxe.




Vídeo de l'escalada



Hem acabat bastant rostits, ja que hem fet 540 metres d’escalada en quinze llargs de dificultats sostingudes. El que no hem fet servir es el material flotant, ni aliens ni friends, ja que amb l’equipament que hi ha instal·lat hi ha prou.