Filipinu Sueltu al Tossal de l'Obaga (ED- 6b obligat)

Amb en Albert Babot, decidim marxar un parell de dies a escalar un parell de vies que feia molt temps que volia fer. La primera es troba al tossal de l'Obaga d'Oliana, la "filipinu sueltu", una via de nova creació amb les assegurances justes i amb un grau teòricament obligat de 6B.

Tots els llargs son bons, en bona roca en general i que es poden col·locar friends molt bé.

L'aproximació és llarga, però l'excursió paga la pena per la qualitat de la via. Aconsello fermament a tots els escaladors apasionats d'aquest tipus de vies que la escalin.

Vam fer servir, com no pot ser d'altra, manera la ressenya dels obridors:

https://lacordadacentenaria.files.wordpress.com/2019/04/filipinusueltu.pdf

Carnavalada del Mallo Pison 7b (6a+ obligatori)

A l'endemà de fer la fiesta de los bíceps, ens plantejem fer la Carnavalada del Mallo Pison, una via vertical, aèria, llargas durs, però com sempre amb la garantia de l'Efrem fem la via amb la mateixa tònica de sempre, jo fent els llargs més assequibles i l'Efrem els 7b i 7a. 

El llarg més dur es sense dubte el 4art de 7b, però que es pot fer en A0. Efrem intenta en lliure, però es penja un parell de cops, jo sense cap remordiment el faig tot de cinta a cinta. Els llargs següents de 7A es fan millor tot i que jo em penjo a reposar.

Al cim fem les fotografies de rigor, amb un vent de justícia que ens fa patir en els dos primers ràpels, en marxar la corda quasi a l'horitzaontal. Un cop dins de la canal dels Volaos, ja no fa vent i en un pim-pam estem a baix.

Dos dies amb el company a Riglos dque no oblidaré, sobretot per poder fer la Fiesta de los Bíceps. doncs res, agafem el cotxe i ruta fins a casa comentant la jugada i parlant dels pròxims projectes.

La baixada la fem pels rapels dels volaos, patint als dos primers ja que feia moltíssim vent al cim fins a la colladeta. 

La fiesta dels biceps a Riglos (7a 250 m)

Fa anys que li tenia moltes ganes, però em faltava el company perfecte, algú amb garanties d'exit. Li demano a l'Efrem i vinga cap a Riglos falta gent. Sortim d'Andorra a les 07 i a les 13 comencem l'escalada. 

Impressiona el gran desplom, però al final jo faig els llargs mes assequibles, 1er, 4art i l'últim i l'Efrem els més durs, el tio encadena tot amb una gran soltura i jo faig algun repòs, però satisfet de les meves sensacions. Una sensació brutal, via de força i resistència. 

Com es habitual en aquesta via, teniem dues cordades davant, cosa que ens va anar molt be, ja que ens permetia descansar a cada reunió. Gran disfrutada. Vam seguir la ressenya del llibre Riglos vertical tot i que ès molt evident ja que només era seguir la línia blanca de magnesi.

1er llarg, un 6b que faig de primer. Es deixa escalar amb dues paretades just abans d'arribar a la reunió. Es una tirada llarga i vertical.

3er llarg, de bolo a bolo

Ultim llarg, 6a+ però atenció que ja no ens queden forces

Cistus Albidus a Montrebei 6a (V+ obligat)

Gran via amb el Gran Joan Cardona. Llargs espectaculars on tots s'han d'escalar, tot i tenir dos llargs de transició la via es molt bona. Passa molt inteligentment els sostres de la part superior de la Paret d'Aragó. Aconsellable 100%.

L'aproximació és evident agafant el camí fitat fins a peu de paret, anat resseguint-la per la dreta uns vint minuts, arribant al peu de via que està marcat amb CA. 

El primer llarg es un quart evident en fissura vers la dreta, fàcil d'equipar, el 2on llarg de transició per una feixa a esquerra . El 3er llarg molt bo i amb tres parabolts a la part dificil. Jo aquí em passo la reunió i empalmo el següent llarg. El 5è jijiji! Cal passar per sota un boix fent el jabalí. El llarg 6è boníssim en fissura de bon equipar, el 7è es similar a l'anterior però una mica sinuòs. Arribats en aquest punt una travessia d'uns 60 metres ens deixa a la reunió 9 que la fem en un arbre. El llarg 10, es de transició fàcil per arribar al llarg 11 molt bo, amb un petit tram en lleugera baixada protegit amb dos claus, ja només ens queden dos llargs que son molt macos, desplomat l'ultim i espectacular.

En definitiva una bona via per passar un bon dia a Montrebei.

Vam fer servir la ressenya del Luichy, impressionant la seva qualitat, els detalls i la fiabilitat que dona. Bravo mestre.

La Pilastra dels Voltors a Montrebei 275 m 6c (V+ 6a obligat)

Aquesta via la vaig amb el Joan Cardona com a company de cordada. Sortim de la furgo a les 8 del matí, seguint una parella de vascos que casualment també anaven a fer la mateixa via que nosaltres. Sort per nosaltres ja que ells es coneixien perfectament l'aproximació, que peer cert es molt complicada i darrera d'ells en una hora i mitja ja estàvem a peu de via. 

Ja que la parella ens ha guiat fins al peu de via, deixem que passin primers. No entrarè en detalls de la via, però el que podem dir es que es molt bona, llargs que es deixen asseurar bé, Té llargs de placa i fisura de una gran qualitat, ambient assegurat. Quan arribem al cim fem les fotos de rigor amb la parella de vascos i apa a fer el camí de baixada. 

Per cert el Joan a perdut durant el camí les claus de la furgo, però per sort que tenia un as a la maniga (claus amagades de recanvi).

Lenticularis + Cade a Terradets 6b+/ Ae (V+ obligat)

Amb l'amic Joan Cardona decidim trobar-nos per escalar durant tres dies. El Primer dia fem la Lenticularis de Terradets, una bona via, que es deixa equipar molt bé on fa falta, agraida i amb bon ambient. 

Casualment coincidim a la paret amb quatre Guàrdies Civils de Jaca i curiosament parlant amb ells tenim amics en comú i un d'ells es de la meva mateixa promoció.

Quan sortim a la feixa en acabar la via Lenticularis, el Joan em propossa de fer la segona part de la CADE i així fer tota la paret de les Bagasses. Gran encert ja que el segon tram de la CADE no està la roca gens sobada, es agradable, equipada i ràpida de fer. Un dia per emmarcar i un lligam de les dues vies aconsellable. 

Us passo el link del Luichy on trobareu tota la informació de la Lenticularis:

http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2019/05/paret-de-les-bagasses-lenticularis-ii.html

En quan sortiu a la Feixa en acabar la Lenticularis, aneu a esquerra fins un arbre gran un 30 metres i teniu la CADE. Vinga animeu-vos.

Petit diedre a Montrebei

A l'endemà de fer la via del Corb, decidim amb en Albert anar a fer una vieta molt xula a la paret de Catalunya, aconsellable, poc equipada i que has d'escalar.

Vam fer servir aquesta ressenya de la cordada centenària:

https://lacordadacentenaria.files.wordpress.com/2017/01/petit-dc3adedre.pdf

Via del Corb a Montrebei 6b obligatori

Feia molt temps que amb l'Albert havíem parlat d'anar a fere aquesta famosa via, però ens feia molt de respecte, per tot el que havíem llegit sobre ella, que si l'equipament es molt just i antic, algun llarg amb roca a vigilar i sobretot pel famos penúltim llarg un 6b+ obligat i que no es pot equipar si no portes un friend del 5 com a mínim. 

Doncs res ja hi som al prat amb la furgo, preparem el material, motivats a tope i esperant al motivadíssim Joan Vilana que ve d'Andorra amb moto per tal de afegir-se a lña nostra cordada.

A l'endemà després d'esmorzar marxem pel camí que ens porta a peu de via en una 30'. Els llargs ens el divídim que l'Albert fa la primera part, en Joan la segona i jo els últim. 

Tots els llargs son bons, algun tram amb roca a vigilar, poc equipament, però suficient. La vaig disfrutar moltíssim. El 6b del penúltim llarg si ens col.loquem be de peus i mirant cap a Ager, dos passos de fe i ja estemm al final del llarg.

Es d'aquelles vies que despres de fer-la en quan surts a l'ultim llarg estàs satisfet per la feina feta, relaxat, aprofitant el mment per comentar la jugada amb els companys, menjar alguna cosa i sense cap presa tornar cap al cotxe.

Vam fer servir la ressenya de la cordada centenaria, combinada amb la del Luichy:

Pascal a la Pelle de Sinsat (TD+ 6c)

Com no pot ser d'altra manera amb el company Albert Babot anem a Sinsat ja que ell m'ha aconsellat de fer la via Pascal a la Pelle, l'aproximació es llarga i dura, però compensa amb tots els llargs de la via, molt aeris, disfrutons i que es deixen equipar més o menys be. 

Una bona via per decidir si tenim el nivell d'anar a Montrebei. Passem els dos amb nota. L'equipament que trobem a la paret és el just i necessari per no patir en excès. 

El millor llarg és sense cap mena de dubte el 3er. Una fissura boníssima i de bon equipar.

La baixada ens liem una mica i fem una excursió de gairebé tres hores (perdona Albert)

La via va ser requipada pel PGHM i ara les reunions estan equipades amb parabolts.

Vam fer servir la ressenya molt senzilla però suficient del següent link:

http://cafma.free.fr/Sinsat/fr_sins.htm

Malheurs de Pikachu i Reunion Sindicale al Pic d'Espade del Neouvielle (6a obligatori)

El dia despres de fer la Nord del Vignemale, anem a la zona del Neouvielle a intentar escalar Les Malheurs de Pikachu i Reunion sindicale al massis del Neouvielle, al Pic d'Espade.

Dos vies obertes per gendarmes amics meus fa uns quants anys. Totes dues vies estant equipades amb parabolts. Un granit d'una qualitat increible, amb unes fissures que entren els friends a bloc. Escalades increibles, que valen la pena la llarga aproximació.  

L'aproximació a peu la fem des de l'estació de La Glere, pujem per un camí ben marcat fins al refugi del mateix nom, continuem ascendint fins arribar a un collet des d'on ja veiem la paret del gran pic d'Espade. En 2:30 hores estem a peu de via. 

Veiem que a la Pikachu ja hi han dues cordades i per tant decidint fer en primer lloc Reunion Sindicale. La via es molt bona. un bon granit ii uns llargs variats i guapos. La baixada la fem en rapel per la mateixa via. A peu de paret descansem i mengem i de seguida anem a la Pikachu. Aquesta via és sublim amb dos diedres a les tirades 4 i 5 increibles. Una de les millors vies que he escalat en granit, aconsellable i si teniu oportunitat aneu a fer-la.

Aquí teniu les dues ressenyes: