Stromberg al Gorro Frigi 6a MD

 

Ahir la primera presa de contacte de l'Anna va ser la Cerda Riera a la Bandereta i avui hem decidit que farem dues vies: Stromberg al Gorro Frigi i 98 octanos a la Magdalena Superior.

Petit vídeo:

La via Stromberg està totalment equipada i només ens fan falta corda, cintes expres i ganes, jijiji. Sortim a peu des del Monestir pujant pel camí dels pobres, fins arribar al camí de Sant Jeroni. Continuem pel camí, fins que agafem una cruïlla a esquerra, passant per la base del gorro Frigi, fins una canal i de seguida arribem al peu de via.

Mala sort, tenim una cordada davant nostre i a més ens diuen que la seva intenció també és fer després la 98 octanos a la Magdalena superior. Comencen a escalar i quan estant sortint de la primera reunió surto jo empalmant els dos primers llargs que són de placa amb unes preses boníssimes. L'Anna els disfruta i li agraden.

D'aquí dos llargs més i ja som al cim amb la creu característica. D'aquí fem un parell de rapels i baixem per la canal per anar a la 98 octanos. La cordada que teniem davant ja estant novament davant nostre. Són una cordada molt lenta i en cap moment a la via anterior els hi hem dit de deixar-nos passar ni ells han tingut la voluntat (no tenen obligació), però veient que nosaltres anàvem més ràpids que ells ens haguessin pogut deixar passar, però bé...

Vist que no ens deixaven passar per iniciativa pròpia, trec el mòbil i busco una via al costat trobant la Ignasi Jorba que surt uns 50 metres més avall i puja paralela a la 98 octanos. Adeu

Arribant a la canal

Arribant al cim del Gorro Frigi

Cerda Riera a la Bandereta 135 m MD 6a (V obligat)

 

Primera presa de contacte de l'Anna amb Montserrat. Ja feia dies que em deia que tenia ganes d'escalar a Montserrat, però que la portés a una via asequible per ella i que la disfrutés. Em faig assessorar pel Gran Xavi Bonatti i m'aconsella la Cerda Riera a la Bandereta.

Video de l'escalada:

El dia anterior vaig estar escalant la CADE del centenar i pujant cap a Andorra em vaig quedar esperant a l'Anna a Pons. Em recull i anem a Monistrol de Montserrat allotjant-nos a l'hotel Guillaumes que per cert són gent molt atenta, molt net i bon menjar.

A l'endemà amb la calma anem a l'aparcament de Can Massana i d'aquí marxem a peu xino-xano fins al peu de via. El camí és bastant evident fins arribar a una canal que la pujarem fins a peu de paret i deu metrets a la dreta ja tenim el nostre peu de via.

La via comença per una fissura en quart grau i després en diagonal per terreny fàcil fins a un arbre on fem reunió. En aquest llarg jo no faig la diagonal i continuo recte per una fissura semiequipada. En quan arribo a dalt m'adono que m'he equivocat. Les ansies d'escalar i no fixar-me em fan males passades. Faig reunió en una sabina i abaix a trobar la bona línia.

Els llargs són tots molt bons, en bona roca i semiequipats amb claus. L'Anna ha disfrutat molt de l'escalada. 

Al cim fotografies de rigor i un rapel de 40 metres fins a un collet i després caminant fins al cotxe. La temperatura era ideal per escalar, tota l'estona hem estat fresquets a l'ombra.

CADE a l'Agulla del centenar 195m MD 6a/A0 (V+/A0 obligat)

 

Via molt guapa que vaig fer amb en Xavi Capdevila l'endemà d'escalar l'Anglada Guillamon al Pedraforca. Ja havíem quedat amb en Albert Babot i en Xavi Bonatti de trobar-nos per anar a escalar a l'agulla del centenar, nosaltres la via CADE i el Xavi i l'Albert la Belladona, que passa just paral·lela a la nostra via i comparteixen els tres últims llargs. Una escalada entre bons amics.

Video de l'escalada:

Escalada que transcòrre per fissures i diedres, d'una lògica increible. El primer llarg és el més laboriós pel tram en artificial. Després nosaltres empalmem el segon i tercer llargs. El famós quart llarg no defrauda, una fissura en diedre boníssima, amb bones preses, fàcil d'assegurar més espectacular que dificil. El cinqué la roca delicada però amb tranquilitat es puja bé. 

Les reunions estant reequipades amb parabolts, cosa que sempre és d'agrair.

Arribant a la tercera reunió de la CADE

5è llarg de la CADE

El Capdevila a la segona tirada de la CADE

El Xavi a la segona reunió de la Belladona

El Xavi i l'Albert han pujat la Belladona i diuen que els tres primers llargs són molt bons per intentar-los en lliure. Hem anat xerrant i rient tota l'escalada, ja que estàvem just al costat, un plaer. Hem baixant a peu pel vessant sud i el Xavi ens ha convidat a una cervesa al refugi Vicens Barbé. Gràcies.

Ens aturem a l'àrea del BRUC els quatre fantàstics per fer un bon beure i apa a pensar en la pròxima escalada conjunta. 

Pujant cap a Andorra el Xavi em deixa a Ponts ja que aprofitaré els dies que em queden de vacances i espero a l'Anna per tornar a Montserrat un parell de dies més.

Anglada Guillamon al Calderer 300 m MD 6c (V+/A1 obligat)

 

Era la primera vegada que anava a la cara nord del Pedraforca i decidim fer l'Anglada Guillamon amb en Xavi Capdevila. Escalada sobre una roca de bona qualitat en general, bastant equipada tot i que amb claus molt antics i tacs de fusta on haurem de portar cordinos, ja que els mosquetons en alguns dels claus no entren.

Petit vídeo per fer-se una idea de la via:

Aquesta via d'escalada va ser oberta per Josep Anglada i Francesc Guillamon l'any 1958. Com a anècdota dir que la primera vegada que aquest parell d'escaladors, van anar a fer la via es van baixar a la primera reunió ja que no van poder clavar els ferros que portaven a la fissura. Cap problema, els cracks van preparar uns tacos de fusta (que encara hi son alguns d'ells) per assegurar la fissura, a més de portar material de vivac ja que preveien passar-se un parell de dies escalant. El mateix dia van fer tota la via. Persones a admirar pel que feien i amb el material de l'època.

Amb en Xavi vam sortir d'Andorra a les 07 del matí, parant a fer un café i a les 9h ja estàvem a Gresolet. Cap dels dos havíem estat abans a la cara nord i no teníem molt clar si trobaríem el peu de via. Preparem el material i tranquilment passem pel refugi i 30 metres més amunt surt un camí en diagonal a esquerra amb punts blancs que anem seguint fins arribar a una canal molt ampla que la pugem direcció a una piràmide molt característica. La nostra via surt a la part esquerra de la piràmide.

No ens perdem massa i en una hora estem a peu de via. La piràmide fins arribar a la R0 la pujem encordats i assegurant a les sabines i algun friend en fissura, ja que no sent difícil està prohibit caure.

Els llargs més difícils son els tres primers, però que es fan perfectament en lliure tot i que la roca és polida en alguns moments. Nosaltres únicament ens vam penjar en el segon llarg que li donen 6c, no per la dificulatat sinó per l'equipament antic, que no dona gens de confiança de caure. Després del tercer llarg l'escalada esdevé molt ràpida. 

Nosaltres vam baixar pel Collet de la Cova, fins la tartera del Pedraforca i retorn pel camí normal fins al Refugi Lluis Estasen.

Arribant a la primera reunió

Arriban a la tercera reunió

Collet de la Cova

La previsió meteorològica anunciava tempestes a partir de les 14 hores, cosa que ens va estressar una mica i ens va fer accelerar ja que anaven caient gotes. Tot va sortir perfecte i a les 15 hores estàvem al refugi i mentre menjavem una mica i comentaven la jugada va començar a ploure. Nosaltres ja estàvem salvats.

Via Marc Pujol 100 metres 6a+ (V+ obligat)

 

Anàvem a fer una via nova a la marginada i per error fem aquesta via. Escolta “ni tan mal”, escalada de tres llargs molt ben equipats d’un grau assequible, sense cap pas obligat. Quan hem acabat el tercer llarg ens mirem com tontets amb l’Albert veien que la via s’havia acabat, jajaja.... Doncs cap problema ràpels i a terra.

Ja que estàvem allà busquem el peu de via de la que nosaltres volíem fer “Via Tarragó) 250 metres 6c+ (6b obligat). Estava just al costat. El pròxim dia directes a peu de via.

Ah! Dins dels problemes del dia, no sé on he perdut el meu casc d’escalada.

Alfanhui 220 m ED/Ae (7c o 6a+ Ae)

 Ep! Primer de tot  aquesta via segons el Soldevila està en la llista de les 100 millors escalades de Catalunya  i segon que anava acompanyat de dos cracks, Xavi Bonatti i Albert Babot.

Via oberta per Antonio Garcia Picazo i amics l’any 1981 i que ara es troba reequipada substituint algun burí per parabolts i les reunions equipades amb dos  parabolts a prova de bombes.

En Xavi Bonatti ens proposa de escalar aquesta via a l’Albert Babot i a mi. Acceptem sense pensar-ho. Marxem el divendres amb la furgo de l’Albert i dormim a Santa Cecilia. Dissabte a les 07 hores ens llevem, esmorzem com cal, preparem el material i marxem pel famós camí de l’arrel fins arribar a la canal dels avellaners que l’haurem de seguir fins arribar al peu de via. Triguem uns 50’ aproximadament anant tranquils. Identifiquem desseguida el peu de via, ja que a l’esquerra hi ha un gran bloc de pedra i a la dreta a peu de paret un arbre que inicia un diedre i quinze metres més amunt un arbre sec.

En Xavi ha distribuït els llargs, ell fa els tres primers, l'Albert els dos següents i jo els tres últims. Cap discussió.

El primer i segon llarg es poden empalmar (nosaltres no ho vam fer), però és aconsellable empalmar-los degut a que la primera reunió és penjada i molt incomoda. El primer llarg curt de 4art grau, que transcorre per una fissura i s’ha de vigilar per la qualitat mediocre de la roca. El segon llarg li donen 7a+, però nosaltres ni ho vam provar, vam fer tot el llarg en artificial. L’equipament en aquest llarg és a base de burils, parabolts i algun clau de mira’m i no et pengis massa (jijiji.... suauet, suauet).

El tercer llarg diuen que en lliure surt 7c+, nosaltres el vam fer en artificial. Aquest llarg cal treballar de valent, ja que hi ha un parell de sortides en lliure que cal apretar l’esfínter. Hi ha caps de burí on podem posar xapes recuperables o enganxar algun tascó pel cable. En Xavi va treballar-se perfectament i amb soltura de mestre montserratí aquests primers tres llargs.

Fem canvi de cordes. L'Albert fa i el quart i cinquè llargs, els empalma (aconsellable). La primera part és una placa que es deixa fer en 6a fins arribar a una fissura obliqua a esquerra, aquí entren els friends grans a canó. No obstant cal treballar bé el posicionament de peus i mans fins arribar a un parabolt salvador. A partir d’aquí la fissura ja és més fàcil fins arribar a la reunió. La fissura jo li dono un bon 6b a equipar.

Tornem a fer canvi de cordes. Els tres últims llargs (6è, 7è i 8è) em toquen a mi. Un incís; abans de fer aquesta via, suposo que com fem tots, vaig estar llegint per internet ressenyes de la via. Comentaven que el sisè llarg, tot i ser un 6a, té  una travessia a dretes de 10 metres a pèl i anava una mica acollonit. Doncs res més allunyat a la realitat. El llarg es fa  bé, la travessia es pot reforçar amb friends a uns forats que no fets exprés. Total una llarg molt guapo on si que és cert les assegurances estant allunyades però amb tranquil·litat i concentració s’arriba a la reunió. El 7è i el 8è els vam empalmar perfectament.

Observacions generals: La via és molt bona i variada, té de tot:  artificials, fissures, plaques, ambient assegurat i bona roca. Aconsello  aquesta via i no us guieu per algunes piulades que corren per internet. Una menció especial als equipadors de la via, Antonio Garcia Picazo, M.Muñoz i J. Reina.

Petit vídeo

Via del Tronko o la fuerza de los sueños 350 m 6a+ (6a oblig)

Poques vies a Montrebei defrauden i aquesta és de les millors que he fet de moment. Una escalada que sobre el paper sembla senzilla, però no us deixeu enganyar, tots els llargs s’han d’escalar i el equipament mínim. Aconsello que no aneu justos dins del grau que indica la ressenya.

El Ferran Vila em proposa de escalar-la i jo no m’ho penso, ja que escalar amb el Ferran ja de per si és un gran privilegi. Coincidim a Tremp a les 7 del matí, jo vinc d’Andorra  i ell des d’Igualada, vaig sortir d’Andorra a les 5 AM, uff!.

Arribem al congost pel costat del Pont de Montañana a les 8:30, preparem el material i marxem del camí direcció al congost. La feixa d’entrada en la passem i hem de retornar uns 10’. Finalment trobem la feixa que seguim fins que s’acaba, trobant al costat dret una fita de pedres que ens indica una corda fixa amb nusos que ens permet baixar a la feixa de sota, seguint-la fins arribar al peu de la nostra via. Ens costa una mica troba el peu de via, però al final després de navegar una estona ja hi som. En total triguem una hora i mitja.

Preparem el material i arrenca el Ferran al primer llarg:

1er llarg: 35 metres 5è. Inici una mica trencat, seguit d’un diedre brut, però que s’escala prou bé. Crec que en el primer llarg només vam trobar un clau.

2on llarg: 15 metres 6a. Hi ha cordades que encadenen el L1+L2 i crec que és una bona opció. Nosaltres no ho vam fer. Es tracta d’una travessia fineta a esquerra  amb dos claus (passeu amb els peus a la repisa).

3er llarg: 40 metres 6a. Llarg molt maco, tècnic en placa i fissura a dretes.

4art llarg: 60 metres 6a Ae. Llarg on escales tot el llarg de corda, el tram de Ae hi ha dos espits, despres de superar-los hi ha un diedre guapíssim on entren el friends molt bé, abans d’arribar a la reunió hi ha un tram brut i sense interès. Fem reunió en una sabina.

5è llarg: 50 metres 5è. Placa molt bona, en bona roca i presses abundants. Durant el llarg trobem dos claus i un pont de roca. L’últim tram travessem un jardí fins arribar a la reunió.

6è llarg: 55 metres 6a. Diedre molt xulo, amb un petit pas desplomat al mig que es fa i s’assegura molt be, fins arribar a un arbre.

7è llarg: 45 metres 5è. Un altre diedre - xemeneia més fàcil que l’anterior amb una fissura ampla i fàcil d’assegurar.

8è llarg: 50 metres 6a+. Placa amb fissures petites amb un inici molt vertical en bavaresa. No recordo que hi hagués cap assegurança fixa, però s’equipa prou bé.

La baixada es fa per un camí molt dret, sentit pont de Montañana, fins arribar al camí turístic i d’aquí tranquil·lament fins al cotxe. Just arribant al camí turístic el Ferran va fer un mal pas i va caure pel talús, trencant-se la tíbia, astràgal i el calcani. Evacuació en helicòpter, odissea fins Andorra, i ara una temporada a la banqueta. Ànims Ferran que hi tornarem!!!!

Via Je le truve 315 metres 7c (6b+ obligat) 6-7 hores

 

Feia dies que tenia ganes de provar aquesta via, no per la dificultat (que em supera de llarg) sinó per la espectacularitat de la Paret de la Cascada, paret que te la mires i impressiona per la seva verticalitat.

Finalment amb el gran Jou anem a escalar-la. Sortim d’Andorra amb la calma a les 9 del matí i a les 10 ja estem a l’aparcament. Decidim anar amb corda simple (joker de 80 metres), una quinzena de cintes exprés, uns aliens i el Jou s’agafa una escala.

L’aproximació la fem seguint sempre el curs del riu i en 45’ ja estem a peu de via. A mesura que ens aproximem la paret encara impressiona mes.

Descripció de la via:

1er llarg: 6a+ un llarg molt xulo en bona roca i que s’arriba a la primera reunió en travessia a dreta. Aquest llarg el fa el Jou amb solvència.

2on llarg: 7c? Aquest el faig jo, començo escalant amb una sortida amb bon canto fins que arribo al tram més dur de la via, on no queda més remei que anar fent A0, fins un diedre molt xulo en 6a+ fins arribar a la reunió.

3er llarg: 7a+ El Jou arrenca i amb A0 fa tot el llarg fins a la reunió. Jo de segon vaig escalant tot i que no puc encadenar el llarg, havent de penjar-me en un parell de punts.

4art llarg: 6a+ Aquest llarg es de bon escalar, disfruton i ben assegurat.

5è llarg:7b El Jou comença escalant però al trams més dur va fent A0. Jo al darrera tampoc el puc encadenar. La veritat es que aquest llarg es increïble, crec que dels millors, escalada en placa i acabar en una fissureta de 6b+.

6è llarg: 6c Un llarg boníssim en un nivell que podem encadenar i disfrutar.

7è llarg: 6b+ La via comença a esquerra amb dos parabolts en molt bona presa, lleugerament desplomat, sortint a una placa coralina i rugosa d’una qualitat increïble en 6a+, on trobem aire entre parabolts, però la qualitat de la roca dona confiança. Un dels millors llargs de la via.

8è llarg: 6b+ El llarg fa un flanqueig a esquerra amb dos parabolts i tot seguit continuem per una fissura a equipar fins a una bona repisa. Aquí hem van venir rampes als dits i l’inici de la fissura vaig caure, aguantant-me un friend. Penjat em menjo un tros d’entrepà, recupero forces i amunt.

9è llarg: 6a La sortida no es un 6a ni de conya. Vaig fer servir l’escala i el ganxo del Jou. Superat aquest punt després es puja per un diedre maquíssim a equipar.

La via en general es molt bona. Els primers 6 llargs es pot apurar en lliure a discreció, en estar equipat amb parabolts. Els últims tres llargs son a equipar però valen moltíssim la pena.

Cal anar amb un grau mínim de 6c per poder gaudir de tots els llargs. Nosaltres no vam encadenar cap llarg de 7è, però tot i això us aconsello anar-la a fer. L’entorn, la paret, la via, no hi ha res que defraudi.

La baixada es fa pel camí de retorn de l’antiga via ferrata Regina.

Desconec si algun crack ha alliberat la via. M’agradaria saber-ho.

Unes fotos de la via: