Ep! Primer de tot aquesta via segons el Soldevila està en la llista de les 100 millors escalades de Catalunya i segon que anava acompanyat de dos cracks, Xavi Bonatti i Albert Babot.
Via oberta per Antonio Garcia Picazo i amics l’any 1981 i
que ara es troba reequipada substituint algun burí per parabolts i les reunions
equipades amb dos parabolts a prova de
bombes.
En Xavi Bonatti ens proposa de escalar aquesta via a l’Albert Babot i a mi. Acceptem sense pensar-ho. Marxem el divendres amb la furgo de l’Albert i dormim a Santa Cecilia. Dissabte a les 07 hores ens llevem, esmorzem com cal, preparem el material i marxem pel famós camí de l’arrel fins arribar a la canal dels avellaners que l’haurem de seguir fins arribar al peu de via. Triguem uns 50’ aproximadament anant tranquils. Identifiquem desseguida el peu de via, ja que a l’esquerra hi ha un gran bloc de pedra i a la dreta a peu de paret un arbre que inicia un diedre i quinze metres més amunt un arbre sec.
En Xavi ha distribuït els llargs, ell fa els tres
primers, l'Albert els dos següents i jo els tres últims. Cap discussió.
El primer i segon llarg es poden empalmar (nosaltres no
ho vam fer), però és aconsellable empalmar-los degut a que la primera reunió és
penjada i molt incomoda. El primer llarg curt de 4art grau, que transcorre per
una fissura i s’ha de vigilar per la qualitat mediocre de la roca. El segon
llarg li donen 7a+, però nosaltres ni ho vam provar, vam fer tot el llarg en
artificial. L’equipament en aquest llarg és a base de burils, parabolts i algun
clau de mira’m i no et pengis massa (jijiji.... suauet, suauet).
El tercer llarg diuen que en lliure surt 7c+, nosaltres
el vam fer en artificial. Aquest llarg cal treballar de valent, ja que hi ha un
parell de sortides en lliure que cal apretar l’esfínter. Hi ha caps de burí on
podem posar xapes recuperables o enganxar algun tascó pel cable. En Xavi va
treballar-se perfectament i amb soltura de mestre montserratí aquests primers
tres llargs.
Fem canvi de cordes. L'Albert fa i el quart i cinquè llargs, els empalma (aconsellable). La primera part és una placa que es
deixa fer en 6a fins arribar a una fissura obliqua a esquerra, aquí entren els
friends grans a canó. No obstant cal treballar bé el posicionament de peus i
mans fins arribar a un parabolt salvador. A partir d’aquí la fissura ja és més
fàcil fins arribar a la reunió. La fissura jo li dono un bon 6b a equipar.
Tornem a fer canvi de cordes. Els tres
últims llargs (6è, 7è i 8è) em toquen a mi. Un incís; abans de fer aquesta via, suposo que com
fem tots, vaig estar llegint per internet ressenyes de la via. Comentaven que el sisè llarg, tot i ser un 6a, té una travessia a dretes de 10 metres a pèl i
anava una mica acollonit. Doncs res més allunyat a la realitat. El llarg es
fa bé, la travessia es pot reforçar amb
friends a uns forats que no fets exprés. Total una llarg molt guapo on si que és cert les assegurances estant allunyades però amb tranquil·litat i concentració
s’arriba a la reunió. El 7è i el 8è els vam empalmar perfectament.
Observacions generals: La via és molt bona i variada, té de tot: artificials, fissures, plaques, ambient assegurat i bona roca. Aconsello aquesta via i no us guieu per algunes piulades que corren per
internet. Una menció especial als equipadors de la via, Antonio Garcia Picazo,
M.Muñoz i J. Reina.
Petit vídeo
Bona piulada! Estàs fet un artista!!
ResponElimina